<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<link>http://www.aravalles.cat/</link>
	<title>AraVallès, la vallesfera</title>
	<image><title>www.aravalles.cat</title><link>http://www.aravalles.cat</link><url>http://www.aravalles.cat/img/contingut/logo.png</url></image>
	<description>aravalles.cat - La vallesfera</description>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[Al servei del poble: Tens un nou missatge!]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/jordi-perales/bloc/tens-un-nou-missatge</link>
		<pubDate>Thu, 11 Mar 2010 09:37:10 +0100</pubDate>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/jordi-perales/bloc/tens-un-nou-missatge</guid>
		<description><![CDATA[  Aix]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Joan Salvany - Francamente Scarlett, me importa un bledo: Millenium 3/Luftslotter som sprangdes]]></title>
		<link>http://francamentescarlettmeimportaunbledo.blogspot.com/2010/03/millenium-3luftslotter-som-sprangdes.html</link>
		<pubDate>Thu, 11 Mar 2010 09:25:00 +0100</pubDate>
		<guid>http://francamentescarlettmeimportaunbledo.blogspot.com/2010/03/millenium-3luftslotter-som-sprangdes.html</guid>
		<description><![CDATA[Me ha interesado tanto esta serie del pobre/rico Larsson, que me da igual que acabe ahora o siga 6 capítulos mas. Esta otra vez dirigida por Daniel Alfredson, otra vez fiel al libro y sometido a los reconocidos actores, la punk Noemi Rapace, el gran dialoguista y decidor Michal Nyqvist, y el replicante, peor en las de acción, Michaells Koutsogiannakis.La reina de palacio de las corrientes de aire cierra ciclo y argumento sin sorpresa alguna. Lentos, fríos y desangelados 148 min., solo iluminados por las peleas en la redacción de la revista Millenium y en el juicio de Lisbeth Selander. Buen ejercicio de unidad de estilo que permitirá pronto a los adictos, visionar los tres films sin parpadear. Mas soportable incluso diría, que otras trilogías mas recientes y esotéricas. ]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Eugeni Rius i Daví - Opinen 3 i 4: Desgavell, descontrol]]></title>
		<link>http://blogs.ya.com/opinen3i4/c_1661.htm</link>
		<pubDate>Thu, 11 Mar 2010 09:06:06 +0100</pubDate>
		<guid>http://blogs.ya.com/opinen3i4/c_1661.htm</guid>
		<description><![CDATA[La neu, i la sensació de potes enlaire, oferta per tot un país, el nostre, ha estat com sempre una excellent ocasió per posar el govern entre les cordes. Els govern sha defensat com ha pogut, i ha tingut la mínima sort i memòria de recordar als que ja havien manat, i lhavien cagat abans que ells, que Artur Mas va sortit de marxa en una improvisada febre del divendres nit, una nit de neu quan era Conseller en cap i shavia recomanat a tothom quedar-se a casa, va agafar la carretera de la costa en plan triomfador.En general el temporal ha deixat un gran desastre. Ja hi estem acostumats, sempre passa el mateix. Es fa tard a llançar sal a les carreteres. Les infraestructures elèctriques saguanten amb fils. Fils i torres ensorrades. Els gavatxos tanquen la porta. És el caos.Com si fossin consellers en cap, molts catalans es van passar pel folre dels collons les advertències. Els mateixos que advertien tampoc van estar a laltura.El resum és el de sempre. No estem preparats, i tampoc ho estan a daltres llocs. És difícil campejar amb ladversitat, quan els mitjans no són els adequats. No es pot dir que ho han fet fatal, i també reconèixer que fent-ho bé dels primer moment, els problemes, segurament també haurien existit un pèl minimitzats. Però el que no es pot perdonar, de tot el que ha passat, és que tantes hores després continuïn els problemes elèctrics. Només vull fer memòria a tots plegats que fa dos estius (estiu eh!) quan la capital va quedar sense llum, es va córrer a proporcionar burres elèctriques a totes les mançanes. I ara què? Doncs levidència que la gent que no és de la gran ciutat, som catalans de segona. Com a mínim, aquesta és la conclusió a què podem arribar.Imagineu milers de persones. Iaios, nens, suportant aquest rigorosos freds, sense electricitat (calefacció, llum, cuina). Com abans, però amb la diferència que les llars de foc, no són presents a les cases. A Can Fanga, només recorden unes hores dembús a les rondes, i ja està. A les comarques gironines, es foten de fred.Les companyies elèctriques segueixen fotent el que els passa pels collons. Per milionàries que puguin ser les multes, i els diners exigits per les assegurances (jo els fotria pagar fins a la darrera gota de llet caducada, i fins les darreres engrunes de carn podrida a les neveres), sen sortiran bé. A finals dany, Endesa presentarà un magnífic balanç als accionistes. Com sempre.Seria hora que, amés de les multes milionàries, ladministració els exigís duna puta vegada soterrar totes les línies dalta tensió, i les de mitjana. I quan diguessin que és molt car, que els recordessin els milers de persones que maltracten i les multes que els poden imposar si ho fan tant malament, com ho han fet fins ara.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Francesc Puigcarbó: UN AMOR IMPOSIBLE]]></title>
		<link>http://blocfpr.blogspot.com/2010/03/un-amor-imposible.html</link>
		<pubDate>Wed, 10 Mar 2010 22:25:00 +0100</pubDate>
		<guid>http://blocfpr.blogspot.com/2010/03/un-amor-imposible.html</guid>
		<description><![CDATA["El Madrid ama la Copa de Europa por encima de todas las cosas" - Florentino Pérez- ÉS UN AMOR IMPOSIBLE, DE MOMENT -VILLARATO!*]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Francesc Puigcarbó: MÉS RADARS SI US PLAU!]]></title>
		<link>http://blocfpr.blogspot.com/2010/03/mes-radars-si-us-plau.html</link>
		<pubDate>Wed, 10 Mar 2010 20:25:00 +0100</pubDate>
		<guid>http://blocfpr.blogspot.com/2010/03/mes-radars-si-us-plau.html</guid>
		<description><![CDATA[Tinc al company Daniel, el qui m'ha de substituir a la feina, donada la meva jubilació, molt i molt preocupat. Ell, conscient de com la Conselleria de revolts carreteres, batxes i autopistes, vetlla per nosaltres i per la nostra seguretat posant-nos radars arreu, sempre pel nostre bé i sense ànim recaptatori, està preocupat, car la Conselleria no vetlla per nosaltres a la que sortim de Catalunya. Se'n va adonar en anar uns dies a Vitoria la setmana passada, sortint de Lleida fins arribar a Vitoria estava desprotegit sense ni un radar que vetllés per la seva seguretat. I és per això que m'ha demanat ho faci públic a fi i efecte que el Sr. Director General de Trànsit, es prengui la molèstia de fer les gestions oportunes amb la Comunitat d'Aragó, La Rioja i el País Basc perquè per protegir-nos a nosaltres quan anem per aquelles contrades llunyanes i de passada als indígenes d'aquests comunitats, facin el favor de posar el màxim possible de radars fixes, mòbils  i camuflats fins equiparar-se al nivell de Catalunya. Aragonesos, Riotjans i Bascs ens ho agrairan (...espero)]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Les Pungoles opina i viu: Video del dia 08 de Març en plena nevada anant a Les Pungoles]]></title>
		<link>http://pungolesopina.blogspot.com/2010/03/video-del-dia-08-de-marc-en-plena.html</link>
		<pubDate>Wed, 10 Mar 2010 18:51:00 +0100</pubDate>
		<guid>http://pungolesopina.blogspot.com/2010/03/video-del-dia-08-de-marc-en-plena.html</guid>
		<description><![CDATA[Aquest video va ser grabat el dia 8 de Març sobre les 16h, pujant des de Cardedeu a Les Pungoles per un camí inetrior. Tota una aventura!!]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Francesc Puigcarbó: 11 de març de 2004]]></title>
		<link>http://blocfpr.blogspot.com/2007/01/11-m-el-dia-11-de-mar-de-2004-estava.html</link>
		<pubDate>Wed, 10 Mar 2010 16:00:00 +0100</pubDate>
		<guid>http://blocfpr.blogspot.com/2007/01/11-m-el-dia-11-de-mar-de-2004-estava.html</guid>
		<description><![CDATA[- El dia 11 de març de 2004 estava esmorzant a les vuit del matí a Bigues i Riells. Com sol passar en molts bars a aquestes hores del matí, el televisor estava engegat però sense so. En aquest cas i dia concret el canal que emetia era el 3/24 de la Corporació Catalana de Radio i Televisió. De sobte es tallà la emissió convencional i unes imatges d'un plànol de la estació d’Atocha i altres zones de Madrid aparegueren en pantalla amb indicatius de explosions; ràpidament la mestressa del bar apujà el volum del televisor y tots els que érem allí començarem a tenir consciència del que acabava de succeir. Després d’esmorzar, vaig pujar al cotxe i en engegar la radio vaig acabar de tenir coneixement de la terrible tragèdia que l’acte terrorista havia causat en el metro de Madrid y del número de víctimes innocents que ja s'albirava, ates que a aquella hora solen abarrotar el transport públic de la capital d'Espanya, tots els ciutadans que s'hi desplacen per diferents questions.Al cap d’una estona, parlant amb un client a Vilanova del Vallès, em comentà que no tenia clar que la autoria de la massacre fos obra de ETA: “no és la seva manera d’actuar” em va dir, cada grup terrorista de una manera de fer, i aquesta no es la d'ETA, i tan de bo no hagin estat ells –afegí - perquè de ser així tenim Pp per estona.Mentre comentàvem la qüestió es va saber de las declaracions de Otegi dient que no havia estat autoria d'ETA, i ja més tard començà a prendre cos cada cop amb més força la hipòtesi de que es tractava d’un atemptat d’Al Qaeda o una franquícia seva. Per la tarda, vaig consultar l'última hora en els diaris electrònics més importants d’Europa i Nord-america i tots, tots, parlaven ja clarament d’un atemptat comès per Al Qaeda. No fa falta recórrer a la versió oficial que seguia entestant-se en donar el govern de España a través del ministre de l’Interior Angel Acebes, crec que tots la recordem perfectament.Tota aquesta prèvia és para aclarir que aquí fou on el Partit Popular començà a perdre les eleccions del diumenge següent amb o sense SMS. Aixó la gent del carrer no ho sabem. El que si intuíem era que no havia estat ETA i el Govern s’entossudí en insistir en el contrari, malgrat la furgoneta, les cintes, els telèfons i tot. Aquest va ser el seu error. Si José Maria Aznar hagués anat a l’estació d’Atocha aquell mateix mati i hagués assumit i manifestat que l’autoria de l’atemptat podia no ser de ETA, sense dir que era obra d'Al Qaeda, la reacció de la gent possiblement hauria estat una altra. Però aixó significava reconèixer l’error de haver-nos ficat en una guerra en la que una gran majoria de ciutadans no hi estàvem d’acord, i així ho demostrarem clarament manifestant-nos en tota España en contra d’aquesta intervenció, a lo que ell despectivament es limità a traves de la seva televisió a minimitzar la xifra real d’assistents i a dir-nos “pancarteros” I aixó és el que realment succeí vist des de la perspectiva d’un ciutadà de a peu, malgrat que a dia d’avui anem encara amb àcids bòrics i altres histories de mal perdedor.Dins del desastre que fou aquest atemptat i els gairebé 200 morts físicament, més els que quedaren per plorar als essers perduts, l’únic positiu és que aquest acte terrorista significava irremeiablement a mig o llarg termini la fi d’Eta com a banda terrorista. A partir del 11- M ETA ja no te cap raó de ser (per a mi la deixà de tenir el 1978 o fins i tot abans) o millor dit, no la va tenir mai, car no hi ha cap ideal ni causa, per justa que sigui que per assolir-lo necessiti assassinar a sang freda encara que sigui a una sola persona. Peró l'atemptat de Madrid va tenir la capacitat de fer entendre a ETA (o així hauria d'haver estat) que el joc per a ells s'havia acabat, que ja no podian seguir per aquesta línia, que la coartada que a Hipercor la policia havia estat inoperant perquè els hi convenia que l'atemptat produis morts, ara malgrat ser segurament certa, ja no valia ni per a ells, que ja no piden seguir matant. No se encara si ho han acabat d'entendre del tot, però no tenen altre sortida. L'enemic ara és invisible i pot actuar on, quan i com vulgui pràcticament amb total impunitat, fer el mal que desitji i desaparèixer engolit en el no res de l'anonimat, i aquest enemic si que és complexe i impossible de derrotar. Aixó és el que ens ha de preocupar, i el Pp en aquells moments i encara a hores d'ara, entestat, entossudit i obcecat amb ETA, no va voler, no li convenia o no ho va saber veure quin era el perill real i d'on venia, i així els hi va anar. Fa ja sis anys d'aquell tràgic matí, i dels morts pots se'n recorden a banda dels seus. I Aznar? Bé, gràcies.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Francesc Puigcarbó: NO FOTEM SR. CORBACHO!]]></title>
		<link>http://blocfpr.blogspot.com/2010/03/no-fotem-sr-corbacho.html</link>
		<pubDate>Wed, 10 Mar 2010 15:15:00 +0100</pubDate>
		<guid>http://blocfpr.blogspot.com/2010/03/no-fotem-sr-corbacho.html</guid>
		<description><![CDATA[Quan el "Sr. Menistro de Trabajo", el Senyor Celestino Corbacho diu que ens hauriem de fer un pla de pensions privat tots els treballadors, tenint en compte que divendres farà 51 anys que cotitzo a la Seguretat Social, em venen ganes de penjar-lo pel mateix lloc que varen penjar Musssolini, o sia per les olletes. I consti que ja sé que no hi ha caixa de la seguretat social, que funciona com la piràmide del Sr. Maddox, però n'hi ha prou que cotitzen,  molts més que al 93 com per garantir el cobrament als pensionistes durant anys. No foti conya amb aquestes coses del menjar, Sr. Corbacho, a veure si encara prendrem mal.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Joan Salvany - Francamente Scarlett, me importa un bledo: La critica al 13 Festival de Malaga]]></title>
		<link>http://francamentescarlettmeimportaunbledo.blogspot.com/2010/03/la-critica-al-13-festival-de-malaga.html</link>
		<pubDate>Wed, 10 Mar 2010 12:35:00 +0100</pubDate>
		<guid>http://francamentescarlettmeimportaunbledo.blogspot.com/2010/03/la-critica-al-13-festival-de-malaga.html</guid>
		<description><![CDATA[Del 17 al 24 de Abril se celebra la 13ª Edición del FESTIVAL DE MÁLAGA. CINE ESPAÑOL, en el marco del festival y como prologo al mismo, tendrá lugar por primera vez en Málaga un Congreso sobre la situación de la crítica cinematográfica en España. Con el apoyo de la Universidad de Málaga y con la participación de la revista Cahiers du Cinema, contaremos con tres sesiones a lo largo del 16 y 17 de abril, donde se analizara la situación actual de este género periodístico.Viernes, 16 de abril12:00h.: Presentación del congreso por parte de la dirección del festival y de la Universidad de Málaga. Ponencia marco: Panorama de la crítica de cine en España. Carlos F. Heredero, director de Cahiers du Cinéma España13:15h.: 2ª ponencia: Crítica y análisis del film. Un acercamiento académico. Eulalia Iglesias, escritora y profesora de Cine de la Universitat de Tarragona 16:30h.: 3ª ponencia: Crítica e información en televisión. Alberto Bermejo, crítico televisivo de TVE y del periódico El Mundo 17:30h.: 4ª ponencia: Internet o las nuevas fronteras tecnológicas de la crítica. José Manuel López, creador de la página web especializada Tren de Sombras. 18:45h.: 5ª ponencia: La crítica cinematográfica desde la perspectiva de la industria. Lluís Miñarro, productor, director y ex crítico de cine19:45 / 20:45h.: Coloquio con los asistentesSábado, 17 de abril 9:30h.: 6ª ponencia: De la crítica a la profesión cinematográfica (I). Esteve Riambau, historiador, crítico, director de cine y director de la Filmoteca de la Generalitat de Cataluña 10:30h.: 7ª ponencia: De la crítica a la profesión cinematográfica (II). Vicente Molina Foix, escritor, ex crítico cinematográfico, autor teatral y director cinematográfico. 12:00 / 13:30h.: Mesa redonda con críticos en activo. José Enrique Monterde (presidente de la Asociación Catalana de Críticos y Escritores Cinematográficos; Cahiers du Cinéma España), Jordi Costa (El País, Fotogramas), Oti Rodríguez Marchante (ABC blog propio), Javier Tolentino(RNE/blog propio), Miguel Ángel Martín (Sur de Málaga / festival).]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[David Montilla - Les cabòries d'en Montilla: La nevada amb una mica d’humor]]></title>
		<link>http://lescaboriesdenmontilla.cat/2010/03/10/la-nevada-amb-una-mica-dhumor/</link>
		<pubDate>Wed, 10 Mar 2010 10:24:42 +0100</pubDate>
		<guid>http://lescaboriesdenmontilla.cat/2010/03/10/la-nevada-amb-una-mica-dhumor/</guid>
		<description><![CDATA[Perquè no tot són hores perdudes a la carretera i perquè hi ha altres visions de la nevada d&#8217;ahir.nn       ]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Dietari Rítmic: Peter Gabriel i el ping-pong]]></title>
		<link>http://donatputx.blogspot.com/2010/03/peter-gabriel-i-el-ping-pong.html</link>
		<pubDate>Wed, 10 Mar 2010 10:00:00 +0100</pubDate>
		<guid>http://donatputx.blogspot.com/2010/03/peter-gabriel-i-el-ping-pong.html</guid>
		<description><![CDATA[Sí, és ben curiós. Darrerament no paren de publicar-se discos de versions: Ben Sidran revisant Bob Dylan, Martha Wainwright repassant les cançons de la gran Édith Piaf, els Flaming Lips recreant l'àlbum de Pink Floyd The Dark Side of the Moon... Què està passant? Algunes veus asseguren que aquest fenomen exemplifica la manca de creativitat del moment. Però aquesta és, potser, una opinió massa taxativa.nnEls discos de versions són més que una nota a peu de pàgina i que una anècdota en la crònica de la música moderna. Aquesta mena de produccions també ens ajuden a anar construint el cànon musical del pop. I, en alguns casos, són treballs excel·lents. N'és una bona mostra l'última entrega de Peter Gabriel, Scratch My Back, on el cantant ens proposa un passeig per 12 temes que s'inicia amb David Bowie i acaba amb Radiohead. Un àlbum dedicat amb la mateixa proporció als veterans de guerra (Paul Simon, Neil Young, Randy Newman, Lou Reed, Talking Heads) i a les noves fornades (Arcade Fire, The Magnetic Fields, Bon Iver, Elbow, Regina Spektor).nnnScratch My Back és la primera part d'un projecte més ambiciós, on Peter Gabriel ha plantejat una mena de partida de ping-pong amb la gent que versiona en aquest àlbum. La idea és que aquests artistes corresponguin Gabriel enregistrant, al seu torn, un tema del músic anglès. El resultat d'aquest intercanvi el podrem sentir en un proper disc, que durà per títol I'll Scratch Yours. De moment, han acceptat el joc Lou Reed, Radiohead, i Paul Simon. David Bowie, però, ha declinat la oferta...nn Peter Gabriel va abandonar Genesis el 1976, per iniciar una carrera discogràfica que comprèn treballs tan interessants com l'àlbum homònim de 1980 que contenia la cançó Biko, així com So (1986) i Us (1992). Altrament, a finals dels anys 1980 es va convertir en un dels màxims impulsors de la world music, mitjançant iniciatives com el segell Real World i els festivals WOMAD.nnEn aquest nou àlbum —el vuitè del seu compte personal—, Gabriel treballa només amb orquestra i veu. Un exquisit tractament musical de ressonàncies clàssiques i cinematogràfiques, amb el que aconsegueix grans resultat. El cantant, de 60 anys, cobreix una ampla gamma vocal —des del murmuri fins al lament desfermat— al tema d'Arcade Fire My body is a cage, on compta amb la col·laboració del cor de la Catedral d'Oxford. Una de les millors cançons de Scratch My Back, juntament amb la relectura The boy in the bubble, de Paul Simon, arranjada amb un tractament més sobri de piano i corda. Disc de versions, sí, però de versions inspirades.nScratch My Back, de Peter Gabriel, a iTunesnScratch My Back, de Peter Gabriel, a FNAC]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Marina Martori - Només són paraules: LA REACCIO]]></title>
		<link>http://www.marinamartori.cat/2010/03/la-reaccio.html</link>
		<pubDate>Wed, 10 Mar 2010 09:48:00 +0100</pubDate>
		<guid>http://www.marinamartori.cat/2010/03/la-reaccio.html</guid>
		<description><![CDATA[Fa dies que veig una pel.lícula pràcticament a diari: EL NOI DEL PIJAMA DE RATLLES.Des de l'Associació Cultural de Granollers la ofereixen als cursos de la ESO i jo, després de la projecció, dinamitzo una mena de debat-reflexió sobre la pel.lícula.La història que explica, si coneixeu el film, és la d'un nen alemany fill del Comandant nazi que està a càrrec d'Auswitch i de la particular relació que s'estableix entre ell i un nen jueu a l'altre costat de la reixa electrificada i de pues.Es curiós veure (i no deixa de sorprendre'm, per bé) com van reaccionant els adolescents als moments cabdals de la pel.lícula. Com s'emocionen amb el final lacrimògen, com s'estremeixen amb la brutal pallissa que no es veu però s'intueix i com capten, sense cap problema, que la única diferència entre els dos nens és que el de dins del camp és jueu.Després el debat acostuma a ser poc profund i alguns, fins i tot, creuen que aquesta història és de ciència ficció, si fa no fa, com Star Wars.No n'estic segura que comprenguin la magnitud de la tragèdia (tot i que ho intento) però aquella reacció sincera, no planificada, espontània, em fa guardar una lleuguera esperança de que la barbàrie, el dolor i la crueltat encara fan mal.No és una pel.lícula imprescindible i afegiré que em sembla una mica naïf tenint en compte del que estem parlant, però és recomanable, especialment per iniciar, despertar, propiciar, un principi de consciència relacionada amb aquesta terrible època recent de la nostra història.La reacció és important.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Punts i seguits: Acte d’Estat]]></title>
		<link>http://puntsiseguits.wordpress.com/2010/03/10/acte-destat/</link>
		<pubDate>Wed, 10 Mar 2010 09:34:58 +0100</pubDate>
		<guid>http://puntsiseguits.wordpress.com/2010/03/10/acte-destat/</guid>
		<description><![CDATA[Avui m&#8217;agradaria parlar d&#8217;una iniciativa ben curiosa, una proposta cinematogràfica ben interessant. Avui vull parlar d&#8217;un curtmetratge ben original. Un curtmetratge titulat &#8220;Acte d&#8217;Estat&#8221; que ha estat escrit i dirigit per Alexandre Fonoll. El film compta amb la participació d&#8217;actors com Tony Corvillo, Anna Busanya, Silvia Esquivel, Alain Hernández i Carmela Lloret.n&#8220;Acte d&#8217;Estat&#8221; és una [...]]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Joan Salvany - Francamente Scarlett, me importa un bledo: Los hombres que miraban fijamente las cabras]]></title>
		<link>http://francamentescarlettmeimportaunbledo.blogspot.com/2010/03/los-hombres-que-miraban-fijamente-las.html</link>
		<pubDate>Wed, 10 Mar 2010 09:27:00 +0100</pubDate>
		<guid>http://francamentescarlettmeimportaunbledo.blogspot.com/2010/03/los-hombres-que-miraban-fijamente-las.html</guid>
		<description><![CDATA[Un rebaño de esplendidos actores salva el film de Grant Heslov, guionista en su día de Buenas noches y buena suerte y socio de su protagonista. George Clooney, Jeff Bridges,-militar hippy-, Kevin Spacey o EWan McGregor, curioso su papel de reportero voluntario en Irak para recuperar a su esposa amante de su jefe de redacción,-consiguen apenas evitar el descalabro de lo que podríamos llamar comedia antimilitar.Entre la ficción y el falso documental, el film se vuelve en ocasiones esperpentico. Pero si se mira fijamente, se oyen  buenos diálogos, planificacion atrevida y de nuevo las histrionicas y acertadas esta vez interpretaciones, con una mirada ácida sobre los entresijos bélicos.Su origen es el proyecto Jedi, iniciado allá por la guerra del Vietnam, o sea basado en hechos reales de un pelotón del ejercito norteamericano que poseía poderes paranormales y se dedicaban en secreto al mentalismo. Jon Ronson, escribió un libro y dirigió la serie televisiva de The secret rules of the world en el 2004. Como las cabras, esperemos que los espectadores no caigan bajo el control mental de este experimento sorprendente y original.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Eugeni Rius i Daví - Opinen 3 i 4: Ja hi tornem a ser. Heretgia!]]></title>
		<link>http://blogs.ya.com/opinen3i4/c_1660.htm</link>
		<pubDate>Wed, 10 Mar 2010 09:06:34 +0100</pubDate>
		<guid>http://blogs.ya.com/opinen3i4/c_1660.htm</guid>
		<description><![CDATA[Em torno a referir, i no és que encapçali cap croada contra suplements i regalets dels diaris dominicals. A Les estravagàncies del fashion-food, ja vaig escriure el què en pensava. Ja vaig buidar prou el pap, referint-me a guies gastronòmiques fetes sense el més mínim rigor. Però les provocacions segueixen i aquest diumenge el pèriodico, sestrena amb una nova guia. Una altra vegada el mateix. Com sempre procuren fer-les bé, però no sen surten. Es diuen guies gastronòmiques i turístiques de les comarques de Catalunya i AndorraÉs una autèntica provocació. Et presenten la recepta de sempre del trinxat de Cerdanya, una recepta que sempre presenta alguna deficiència. Però tampoc hi hem dentrar massa, ja que fins i tot el pa amb tomàquet es fa diferent a cada casa. A cas a la col dhivern, li fem una escaldada a part, abans de buillir-la. Cadascú té dret a fer-lo de la seva manera, però sense trair la nostra cuina. I la manera més barroera de destrossar aquest plat insigne de la cuina de pagès, és el que ens mostra la foto de el periódico. Pàgina 19. Si bé a la recepta escrita no recull el fet. A la fotografia és veu claríssimament que la cansalada és fumada. El que en diuen bacon. Heretgia! I mhi jugaria un ou, i la part de laltra, que la col daquest trinxat que recull la foto, no és dhivern. No en té el color. Pot ser una qüestió de matís de color, de la impressió fotogràfica. Fan fotos boniques i amb el que tenen primer a mà. I que consti que  he menjat excellents plats de verdura passada per la paella amb diferents tipus de col.Vist això, quina confiança hem de tenir daquestes obres editorials que ens regales, i de tantes altres que es venen, si hi detectem errors tant grans. Mhe de creure la resta de la guia? He de seguir comprant el periódico els diumenges? Feu el que vulgueu, però massa confiança no li podem tenir. També deu ser distret, entretenir-se a trobar més cagades monumentals com aquesta. Quan surti la de la nostra comarca, ho podem mirar amb lupa.  ]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>
