El Quart Cinturó, sense traçat i en mans de l'Estat
Aprovat el Pla Territorial Metropolità, que preveu 4 alternatives per a la B-40
CarregantEl consell de govern va aprovar definitivament aquest dimarts el Pla Territorial Metropolità de Barcelona, que abasta 164 municipis i estableix les zones d'espais naturals, les de desenvolupament urbà i les infraestructures de mobilitat necessàries, tant viàries com ferroviàries. Es tracta del primer pla de què disposa l'àmbit metropolità de Barcelona després de mig segle d'intents. Abans, l'executiu català ja havia aprovat un Pla d'Infraestructures del Transport i havia signat el Pacte Nacional per a les Infraestructures. Tres fulls de ruta sobre la taula, però el Quart Cinturó segueix sense tenir un traçat únic i definitiu com la resta de grans obres de la regió metropolitana.
Joaquim Nadal presentant el Pla Territorial Metropolità © Generalitat
Possible traçat del polèmic Quart Cinturó © AV
Notícies relacionades
- La Cambra de Comerç torna a exigir consens pel Quart Cinturó 27.11.2009.
- Foment reitera que el Quart Cinturó serà una autovia 09.11.2009.
- CiU i la patronal exigeixen que el Quart Cinturó sigui una via ràpida 17.10.2009.
- Milà reitera a Granollers i Mollet el 'no' d'ICV al Quart Cinturó 08.10.2009.
- El Quart Cinturó es farà i formarà part del Corredor Mediterrani 17.08.2009.
- Nadal admet que el túnel de la Conreria pot ser de pagament 06.03.2010.
- Artur Mas reclama des de Sant Fost la gratuïtat del túnel de la Conreria 17.11.2009.
- El PSC assegurava que el túnel de la Conreria seria gratuït 23.09.2009.
b-40, barcelona, conreria, estat, infraestructura, pla, quart cinturó, túnel Tweet
Vint-i-cinc anys després de dibuixar-lo per primera vegada al pla de carreteres de 1985, el Quart Cinturó -que ara la Generalitat anomena Ronda del Vallès o B-40- s'ha convertit en símbol de les dificultats polítiques per tirar endavant grans infraestructures -Esquerra i Iniciativa s'oposen a una via ràpida que reivindiquen els agents econòmics i socials. De fet, el flamant Pla Territorial Metropolità de Barcelona deixa en mans de l'Estat el traçat definitiu del Quart Cinturó. En concret, s'estableix que el recorregut haurà de ser resolt entre les diferents alternatives a través de l'estudi informatiu que l'administració de l'Estat realitzi; la via està inclosa en el nou pla en els mateixos termes que al Pacte Nacional d'Infraestructures.
Quatre possibles traçats sobre la taula
I d'alternatives n'hi ha quatre. La primera, una autovia de gran capacitat entre Hostalric i Vilafranca del Penedès, que era el projecte inicial del ministeri de Foment, està descartada per l'alt impacte ambiental que provocaria en zones protegides com el Montseny o Sant Llorenç de Munt. Les tres alternatives restants, que es coneixeran en els pròxims dies, són les que acaparen ara mateix la discussió. Hi ha dues alternatives que s'acosten molt a les trames urbanes de Sabadell i Granollers. Segons apunta l'Avui, es tracta de les dues opcions preferides per ERC i ICV, que obligarien a fer una carretera de baixa capacitat dissenyada només per a trànsits de curt recorregut. S'ha proposat fins i tot que aquesta carretera, que tindria dos carrils en cada sentit, estigués tallada per rotondes.
L'última alternativa, en la que més ha treballat Obres Públiques, preveu la combinació de trànsits de curt i mitjà recorregut, en la línia del que el conseller Joaquim Nadal defensa: una via que hauria de formar part del Corredor Mediterrani. Però perquè l'alternativa defensada per Nadal pugui prosperar, primer caldrà esperar a la nova proposta de traçat que Foment farà al juny. Llavors tothom descobrirà les seves cartes i es coneixeran el traçat i la capacitat que vol cadascú.
El Pla també inclou el túnel de la Conreria
El Pla Territorial Metropolità abasta un territori de més de 3.200 quilòmetres quadrats, un 10 per cent del territori català, on viuen 4,8 milions d'habitants, un 70 per cent del total de població. Entre altres objectius, el Pla pretén evitar la dispersió de la urbanització sobre el territori i fomentar el desenvolupament urbà de qualitat; potenciar l'activitat econòmica, la competitivitat del territori i satisfer la demanda d'habitatge; preservar el patrimoni cultural i agrari del paisatge; potenciar l'ús del transport públic i racionalitzar les infraestructures viàries.
A més del Quart Cinturó, el Pla l Pla també inclou el túnel de la Conreria, que formarà part del futur eix de la Conreria (B-500), que unirà Santa Perpètua de Mogoda i Badalona, passant per Mollet i Sant Fost de Campsentelles. El túnel que hi haurà a la via -d'una longitud d'uns 3 quilòmetres, i que estarà format per dos tubs, un per a cada sentit de la circulació, amb dos carrils cadascun- podria ser de pagament.
Quatre possibles traçats sobre la taula
I d'alternatives n'hi ha quatre. La primera, una autovia de gran capacitat entre Hostalric i Vilafranca del Penedès, que era el projecte inicial del ministeri de Foment, està descartada per l'alt impacte ambiental que provocaria en zones protegides com el Montseny o Sant Llorenç de Munt. Les tres alternatives restants, que es coneixeran en els pròxims dies, són les que acaparen ara mateix la discussió. Hi ha dues alternatives que s'acosten molt a les trames urbanes de Sabadell i Granollers. Segons apunta l'Avui, es tracta de les dues opcions preferides per ERC i ICV, que obligarien a fer una carretera de baixa capacitat dissenyada només per a trànsits de curt recorregut. S'ha proposat fins i tot que aquesta carretera, que tindria dos carrils en cada sentit, estigués tallada per rotondes.
L'última alternativa, en la que més ha treballat Obres Públiques, preveu la combinació de trànsits de curt i mitjà recorregut, en la línia del que el conseller Joaquim Nadal defensa: una via que hauria de formar part del Corredor Mediterrani. Però perquè l'alternativa defensada per Nadal pugui prosperar, primer caldrà esperar a la nova proposta de traçat que Foment farà al juny. Llavors tothom descobrirà les seves cartes i es coneixeran el traçat i la capacitat que vol cadascú.
El Pla també inclou el túnel de la Conreria
El Pla Territorial Metropolità abasta un territori de més de 3.200 quilòmetres quadrats, un 10 per cent del territori català, on viuen 4,8 milions d'habitants, un 70 per cent del total de població. Entre altres objectius, el Pla pretén evitar la dispersió de la urbanització sobre el territori i fomentar el desenvolupament urbà de qualitat; potenciar l'activitat econòmica, la competitivitat del territori i satisfer la demanda d'habitatge; preservar el patrimoni cultural i agrari del paisatge; potenciar l'ús del transport públic i racionalitzar les infraestructures viàries.
A més del Quart Cinturó, el Pla l Pla també inclou el túnel de la Conreria, que formarà part del futur eix de la Conreria (B-500), que unirà Santa Perpètua de Mogoda i Badalona, passant per Mollet i Sant Fost de Campsentelles. El túnel que hi haurà a la via -d'una longitud d'uns 3 quilòmetres, i que estarà format per dos tubs, un per a cada sentit de la circulació, amb dos carrils cadascun- podria ser de pagament.
7010 lectures
Cap comentari
Imprimir
Enviar
