Oriol Barri i Jordi Montañez clouen la tercera edició del CCA

Eren vora les 11 quan s'apagaven els llums del Casal Popular l'Esquerda, situat al carrer Enric Prat de la Riba, 31. Després d'una breu presentació on es va donar les gràcies a tots els col·laboradors del cicle i davant més d'una quarantena de persones, Jordi Montañez, de Barcelona, va pujar dalt la tarima per presentar les seves primeres cançons. Un total de sis, que van servir per situar Montañez a l'orbita de la cançó protesta i per veure que amb la guitarra era capaç de tocar tots els ritmes i pals. Sort de Tu, Eden sota el teu ventre, dedicada al Vàtica, Et vull lliure, per demanar la llibertat de tots els territoris i les persones, la versió de Te doy una canción de Silvio Rodriguez que Montañez va defensar molt bé, la testimonial Març 09, per recordar les 'okupacions' a les universitats en contra del pla Bolonya i per una universitat pública i de qualitat per a tothom, i Sabem fer i fem saber per donar forces a la lluita contra el patriarcat. Montañez inicia una carrera amb les coses clares, cançons que serveixin de melodies als moviments socials, caldrà veure si és capaç de trobar un espai propi dins d'una cançó protesta capitalitzada per Feliu Ventura, Cesk Freixas i Pau Alabajos.

Després, va ser el torn d'Oriol Barri, també de Barcelona i als inicis del projecte en solitari. Barri, com Montañez, s'ha autoeditat una maqueta i es troba defensant les seves primeres composicions. Un cop feta la presentació, Barri va engegar amb Mira, un manifest en contra les incoherències de les guerres, Boda de Negro y Donzella, una cançó irònica per defensar el mar, Remor, una versió del Pare de Serrat, Temps canviants, i El Mateix Planeta, on es preguntava perquè hi havia estrangers. Barri va presentar totes les cançons amb certa ironia i amb una actitud juganera. Dalt l'escenari creix defensant els seus temes i desenvolupa una guitarra íntima, rítmica però no carregant d'acords els temes.

Un cop presentades les dues propostes en solitari, els dos cantautors es van unir per oferir cançons conjuntament. Anaven alternant temes d'un i altre i s'acompanyaven fent de solistes o melòdics amb les guitarres i cors amb les veus. Companya, dedicada a la guitarra, Sé que no, Vine a cantar amb mi, una parodia de la cançó de l'estiu, Ningú no ens mourà d'aquí, versió de Pep Sala, entre d'altres, van allargar el recital fins les dues hores. Al final, i després dels aplaudiments, els dos cantautors van finalitzar amb Glòria de Sau. Montañez i Barri comencen, paral·lelament, una carrera en la música d'autor i tenen per davant prou temps per definir les seves propostes.

Amb aquesta vetllada, finalitzava el Cicle de Cants i autors del 2010. Una proposta per sentir i descobrir la música d'autor que es fa arreu dels Països Catalans i que pren sentit pel seu caràcter humil i popular.

Joan Gener Barbany