Els veïns de Gallecs temen pel futur de les seves cases
Els ajuntaments preveuen enderrocar totes les masies que no estiguin catalogades
Societat 
Lliçà d'Amunt, Lliçà de Vall, Parets del Vallès, Mollet del Vallès
Dimecres, 7.4.2010. 05:00 h
Lliçà d'Amunt, Lliçà de Vall, Parets del Vallès, Mollet del Vallès
Dimecres, 7.4.2010. 05:00 h
( 6 vots )
CarregantEls aproximadament 200 veïns que actualment viuen a l'Espai Rural de Gallecs estan preocupats pel seu futur. Asseguren que el Pla Especial que el Consorci de Gallecs està elaborant planteja que en els propers anys s'enderroquin totes les cases que no tinguin interès històric o arquitectònic per tal de conservar en peu només les "masies catalogades" que, tal com estableix el Pla Director de l'any 2005, hauran de dedicar-se a una activitat relacionada amb l'ecologia, els usos forestals o el lleure. Els veïns afirmen que els set consistoris que integren l'espai volen convertir la zona "en un pessebre mediambiental" i acusen l'Ajuntament de Mollet d'impedir-los que s'empadronin a la zona.
Una de les entrades a l'Espai Rural de Gallecs, a Mollet © ACN
Tres veïns parlen davant d'una casa de Gallecs © ACN
Pol Ansó, president de l'Associació de Veïns de Gallecs © ACN
Notícies relacionades
espai, gallecs, josep maria garzón, mollet, pol ansó, rural, veïns
Tot i que el passat mes d'octubre els defensors de la protecció d'aquest territori van alegrar-se quan es va conèixer la noticia que part del sòl públic de Gallecs -en total 698,91 hectàrees- entraria a formar part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), el model de gestió que el Consorci de l'Espai Rural pretén implantar d'acord amb el Pla Director Urbanístic aprovat l'any 2005 i el Pla Especial que estan elaborant els set ajuntaments que integren la zona -entre ells, Mollet, Parets, Lliçà de Vall i Lliçà d'Amunt- no ha tingut bona acollida per part dels 200 veïns que habiten en aquest territori -150 dels quals són de Mollet.
Un dels principals aspectes que regularà el Pla Especial serà el futur dels habitatges. "L'objectiu és que dintre d'uns anys a Gallecs només quedin en peu les masies que tenen alguna mena d'interès arquitectònic o històric", explica Pol Ansó, president de l'Associació de Veïns de Gallecs, que afegeix que aquestes es catalogaran i la resta que no compleixin els requisits que estableixi el Pla "podrien enderrocar-se".
Podrien enderrocar una trentena de masies
Els veïns s'oposen a aquesta acció perquè consideren que només s'haurien d'enderrocar aquelles que cases que pateixin "deficiències estructurals". Fonts del Consorci de Gallecs asseguren que de la cinquantena de cases que actualment hi ha a la zona, només s'en catalogarà una vintena. Per aquest motiu aquests dies s'estan fent inspeccions per determinar quines masies tenen interès arquitectònic o històric. Tot i això, a Mollet els edificis catalogats es regiran per la data de construcció, concretament si van ser construïts abans o després de la dècada dels 60. Ansó lamenta que es vulgui "fixar una data arbitrària" per decidir quines cases s'han d'enderrocar o no: "A més, s'han equivocat amb algunes i, per exemple, n'han deixat fora de la protecció algunes dels anys 20 i han entrat unes altres dels anys 70", denuncia.
Per la seva banda, el regidor de Planificació Urbanística de Mollet, Josep Maria Garzón (PSC), reconeix que algunes cases desapareixeran i altres no, però adverteix que encara no s'han fixat els criteris urbanístics. "Algunes cases es mantindran, sempre que facin activitats lligades a l'agricultura, i altres edificis, ja sigui perquè no tenen un lligam amb agricultura o perquè no es van fer al lloc més adequat, s'enderrocaran", avisa Garzón, que afegeix que encara no s'ha escollit una data per fer desaparèixer les masies.
Els veïns demanen més temps
La concreció dels usos que han de tenir les cases que finalment quedin a Gallecs és un altre aspecte que genera discòrdia: "Volen que només quedin masies que es dediquin a l'agricultura ecològica, les activitats forestals o el lleure", comenta Ansó, que remarca que molts dels habitants d'aquesta zona són persones grans que no podran iniciar un negoci; per això creuen que s'hauria d'esperar: "Plantegem que el procés comenci amb la següent generació", precisa.
Garzón afirma que aquest aspecte tampoc està decidit encara. En aquest sentit el regidor no considera que el fet que una persona hagi viscut a Gallecs durant deu anys li atorgui més dret a posar en marxa un d'aquests projectes que a algú de fora amb més empenta i que presenti un projecte més viable. Els veïns, però, insisteixen amb el seu temor que a les masies que sí que siguin catalogades no hi acabi quedant ningú del poble i, per exemple, siguin ocupades per empreses especialitzades: "No volem un parc temàtic", precisa Ansó.
Polèmica entorn els empadronaments
Un altre aspecte polèmic és el dels empadronaments. Des del consistori molletà es reconeix que no serà un criteri únic per fixar els futurs habitants de la zona. Aquesta opinió, però, és criticada des dels veïns. Ansó es pregunta que "si realment no serveix per a res, per què a les reunions només convoquen els empadronats?". En aquest sentit, també critica que "moltes persones estiguin en llista d'espera des de fa tres anys i no puguin ser empadronats perquè un regidor no vol". Des de l'Ajuntament de Mollet afirmen que "només es poden empadronar en una casa les persones que hi viuen realment".
Sigui com sigui, la realitat és que actualment Gallecs es troba en una etapa de transició que pot allargar-se deu o quinze anys. Posteriorment, l'espai, tal i com el coneixem ara, deixarà d'existir i es convertirà progressivament en una zona de lleure i passeig. La previsió és que en un parell de mesos es dugui a terme la tramitació del Pla Especial per procedir a la seva aprovació.
Un dels principals aspectes que regularà el Pla Especial serà el futur dels habitatges. "L'objectiu és que dintre d'uns anys a Gallecs només quedin en peu les masies que tenen alguna mena d'interès arquitectònic o històric", explica Pol Ansó, president de l'Associació de Veïns de Gallecs, que afegeix que aquestes es catalogaran i la resta que no compleixin els requisits que estableixi el Pla "podrien enderrocar-se".
Podrien enderrocar una trentena de masies
Els veïns s'oposen a aquesta acció perquè consideren que només s'haurien d'enderrocar aquelles que cases que pateixin "deficiències estructurals". Fonts del Consorci de Gallecs asseguren que de la cinquantena de cases que actualment hi ha a la zona, només s'en catalogarà una vintena. Per aquest motiu aquests dies s'estan fent inspeccions per determinar quines masies tenen interès arquitectònic o històric. Tot i això, a Mollet els edificis catalogats es regiran per la data de construcció, concretament si van ser construïts abans o després de la dècada dels 60. Ansó lamenta que es vulgui "fixar una data arbitrària" per decidir quines cases s'han d'enderrocar o no: "A més, s'han equivocat amb algunes i, per exemple, n'han deixat fora de la protecció algunes dels anys 20 i han entrat unes altres dels anys 70", denuncia.
Per la seva banda, el regidor de Planificació Urbanística de Mollet, Josep Maria Garzón (PSC), reconeix que algunes cases desapareixeran i altres no, però adverteix que encara no s'han fixat els criteris urbanístics. "Algunes cases es mantindran, sempre que facin activitats lligades a l'agricultura, i altres edificis, ja sigui perquè no tenen un lligam amb agricultura o perquè no es van fer al lloc més adequat, s'enderrocaran", avisa Garzón, que afegeix que encara no s'ha escollit una data per fer desaparèixer les masies.
Els veïns demanen més temps
La concreció dels usos que han de tenir les cases que finalment quedin a Gallecs és un altre aspecte que genera discòrdia: "Volen que només quedin masies que es dediquin a l'agricultura ecològica, les activitats forestals o el lleure", comenta Ansó, que remarca que molts dels habitants d'aquesta zona són persones grans que no podran iniciar un negoci; per això creuen que s'hauria d'esperar: "Plantegem que el procés comenci amb la següent generació", precisa.
Garzón afirma que aquest aspecte tampoc està decidit encara. En aquest sentit el regidor no considera que el fet que una persona hagi viscut a Gallecs durant deu anys li atorgui més dret a posar en marxa un d'aquests projectes que a algú de fora amb més empenta i que presenti un projecte més viable. Els veïns, però, insisteixen amb el seu temor que a les masies que sí que siguin catalogades no hi acabi quedant ningú del poble i, per exemple, siguin ocupades per empreses especialitzades: "No volem un parc temàtic", precisa Ansó.
Polèmica entorn els empadronaments
Un altre aspecte polèmic és el dels empadronaments. Des del consistori molletà es reconeix que no serà un criteri únic per fixar els futurs habitants de la zona. Aquesta opinió, però, és criticada des dels veïns. Ansó es pregunta que "si realment no serveix per a res, per què a les reunions només convoquen els empadronats?". En aquest sentit, també critica que "moltes persones estiguin en llista d'espera des de fa tres anys i no puguin ser empadronats perquè un regidor no vol". Des de l'Ajuntament de Mollet afirmen que "només es poden empadronar en una casa les persones que hi viuen realment".
Sigui com sigui, la realitat és que actualment Gallecs es troba en una etapa de transició que pot allargar-se deu o quinze anys. Posteriorment, l'espai, tal i com el coneixem ara, deixarà d'existir i es convertirà progressivament en una zona de lleure i passeig. La previsió és que en un parell de mesos es dugui a terme la tramitació del Pla Especial per procedir a la seva aprovació.
434 lectures
Cap comentari
Imprimir
Enviar
Compartir
