L'elefant d'Ivette Nadal
Crònica del concert de la cantautora granollerina al Teatre Auditori, per J.G.B.
CarregantDesprés del seu primer disc Guerres dolcíssimes (2008) i el poemari Camí Privat (2009), Ivette Nadal presentava aquest 19 de febrer a la sala petita del Teatre Auditori de Granollers el seu segon treball discogràfic, A l'esquena d'un elefant (2009). Poques cadires buides i la disposició de tots els instruments a l'escenari deixaven una postal que hauria de ser la constant d'aquesta sala: música jove i propera, forta representació de la comarca i una quota alta d'actuacions en català. Tot i així, dues coses a revisar en un edifici massa nou: el volum i l'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. La granollerina Nadal, acompanyada de la seva banda, va oferir un recital entre la poesia i la cançó que va tenir alts i baixos. Una proposta arriscada i jove que encara té camí -privat o no- per definir-se i cercar la seva singularitat.
Ivette Nadal va presentar divendres el seu nou disc © Arnau Jaumira
Notícies relacionades
auditori, cantautora, elefant, esquena, ivette nadal, música, teatre
Després d'un vídeo de presentació, va aparèixer Toni Xuclà per afinar la guitarra que ocupava l'espai central de l'escenari, un detall que vol dir molt. Xuclà va agafar la seva guitarra; darrera seu, Gabi Codina, a la bateria, Alba Palliser, als cors i al violí, Lluís Riera, al baix, i el brillant i simpàtic Jordi Pegenaute a les guitarres i pedals. Una banda que ha pujat a l'esquena de la cantautora, i que l'ajuda a definir les cançons. A cent o cent vint, Perdona'm si és que pots i la versió de tres poemes de Brossa, Eco del sol sostingut, són algunes de les peces més destacables del nou treball. Entre cançó i cançó poemes de Camí Privat, recitats amb marca registrada Enric Casasses.
El volum dels instruments, especialment de la bateria, van jugar en contra d'un disc al qual, en directe, encara li falta rodatge. Ritme desigual però atrevit. Ivette Nadal es va quedar amb Pegenaute a soles en un parell de cançons. La proposta de la cantautora granollerina es troba en un moment d'equilibris complicats degut a la seva joventut. No renuncia al protagonisme de les seves dues cares: poesia i cançó. El colideratge i l'experiència de Xuclà dirigeixen una Ivette que potser va molt de pressa. Tot i així, es fa un lloc en la renovada escena de la cançó.
És jove i li cal volar sola: el record en cada poema de Casasses potser no ajuda a entreveure la seva singularitat poètica. I pel que fa a la música, Nadal haurà de treballar una unió, la cançó amb el pop-rock, que sembla fàcil però no ho és.
Joan Gener Barbany
Ivette Nadal, A l'esquena d'un elefant.
Divendres 19 de febrer de 2010.
Sala petita del Teatre Auditori de Granollers.
El volum dels instruments, especialment de la bateria, van jugar en contra d'un disc al qual, en directe, encara li falta rodatge. Ritme desigual però atrevit. Ivette Nadal es va quedar amb Pegenaute a soles en un parell de cançons. La proposta de la cantautora granollerina es troba en un moment d'equilibris complicats degut a la seva joventut. No renuncia al protagonisme de les seves dues cares: poesia i cançó. El colideratge i l'experiència de Xuclà dirigeixen una Ivette que potser va molt de pressa. Tot i així, es fa un lloc en la renovada escena de la cançó.
És jove i li cal volar sola: el record en cada poema de Casasses potser no ajuda a entreveure la seva singularitat poètica. I pel que fa a la música, Nadal haurà de treballar una unió, la cançó amb el pop-rock, que sembla fàcil però no ho és.
Joan Gener Barbany
Ivette Nadal, A l'esquena d'un elefant.
Divendres 19 de febrer de 2010.
Sala petita del Teatre Auditori de Granollers.
443 lectures
Cap comentari
Imprimir
Enviar
Compartir
