Traca final del Tastautors 2010
Crònica dels concerts de Guillamino, Quimi Portet i Els nens eutròfics, per J.G.B.
Carregant
Aquest cap de setmana Cardedeu va acollir les últimes nits de la sisena edició del festival Tastautors. Deu actuacions -dotze si sumem les de presentació- han omplert els darrers divendres i dissabtes cardedeuencs de música en català. La suma de 1.300 assistents fan del Tastautors una proposta consolidada que enforteix l'escena musical del país. Un festival que creix, sobretot a la comarca, i sap trobar el punt d'equilibri entre les formacions que es donen a conèixer i aquelles que fa anys que giren. El preludi del final del cicle va ser divendres, amb el cantautor electrònic Guillamino. Dissabte tancaven la collita del 2010 el veterà Quimi Portet i els agosarats Els nens eutròfics.
Quimi Portet va posar el punt i final al Tastaurors 2010 © Sergi Palau
Josep Pedrals i Els nens eutròfics al Centre Cultural © Sergi Palau
Pau Guillamet, Guillamino, jugant amb la música electrònica © Sergi Palau
Notícies relacionades
- Tercer tast: la nit acústica 01.02.2010.
- Segon i variat tast d'autors 25.01.2010.
- Primer tastet d'autors a Cardedeu 18.01.2010.
- Arrenca la sisena edició del Tastautors 22.12.2009.
cardedeu, concert, guillamino, josep pedral, nens eutròfics, quimi portet, tastautors Tweet
Divendres. Bar Tarambana. Dos quarts de set de la tarda. Pau Guillamet, Guillamino, desplegava l'electrònica pedagògica. Amb un Mac i aparells electrònics d'última volada, Guillamino va fer participar a tots els assistents, grans i petits, en l'elaboració de tres cançons de música electrònica. Pas a pas, explicant i cedint el protagonisme als atrevits, l'experiència de crear, sense complexos i col·lectivament, música electrònica de la mà de Guillamino és un exercici que trenca tòpics.
Ben entrada la nit, i aquest cop sent ell el protagonista, Guillamino, superant petits problemes de so, va oferir un recital increïble, elegant i enèrgic. Increïble perquè durant més de dues hores s'hi va deixar la pell. Elegant perquè, en el primer bloc de l'actuació, acompanyant-se de la guitarra, va mostrar la veu negroide que el caracteritza; la majoria de peces van ser poemes musicats de Pere Quart del disc que va fer amb el cantautor Manuel García, Exile (Bankrobber, 2008). I, sobretot, enèrgic perquè en el segon bloc es va transformar en un animal electrònic que no parava de punxar pista rere pista i delectava amb unes mans que feien anar els seus aparells a ritme de beats vertiginosos. Va desgranar les cançons de Somnis de llop (Bankrobber, 2005) i Les minves de gener (Bankrobber, 2008). A més, va il·luminar al públic amb dues cançons bluseres tocades amb el piano del Tarambana.
Guillamino és l'evolució del cantautor. És tant innovador que potser no ho sabem apreciar, i tant eclèctic que és impossible classificar-lo en l'escena actual catalana. Guillamino es troba en una altra orbita, és una galàxia a part.
El cantautor irònic i incisiu
Dissabte, al Centre Cultural de Cardedeu, hi havia cua per assistir a la darrera nit del Tastautors. Amb un espai i una ambientació adients per l'última cita de l'any, apareixia el vigatà Quimi Portet. Va presentar Viatges a Montserrat (Música Global, 2009), i ho va reforçar amb cançons de la llarga discografia que acumula com a cantautor moderadament modern.
Amb un públic conscient d'anar a veure a un dels músics més veterans, Portet va ser capaç d'agradar a tothom. Ofici de músic en tots els aspectes. Les lletres galàctiques i les melodies rockeres d'una banda compacta facilitaven la venda de les cançons per part d'un cantautor que amb una ironia excel·lent va homenatjar Lluis Llach, Jaume Sisa, Pau Riba, Albert Pla, Adrià Puntí i Toti Soler. Per dir-ne algunes: Flors i violes, Pasturarem entre els lliris, Sabadell, l'instrumental Música per cremar autobusos i les mítiques La terra és plana i Francesc Pujols. Zero decebuts: els nous a la butxaca i els seguidors reafirmats. Quimi Portet, d'ànima rockera, presentava a Antonio Fidel com el baixista que l'ha acompanyat tota la vida, i al guitarrista psicodèlic Jordi Busquets i al bateria Carles Oliver com la banda que l'ha permès ser el cantautor que duia a dins.
Explosió de versos musicals
Un poeta amb una memòria d'elefant que toca el clarinet, un guitarrista amb una guitarra de colors, el baix més alt, un pianista amb partitura i un bateria amb orelles de conill. Aquesta és la imatge d'Els nens eutròfics, una formació que es troba en període de presentació dels seus Esquitxos Ultralleugers (Iogumba records, 2009). La seva no és una proposta estrictament musical. Els eutròfics neixen de la voluntat de Josep Pedrals, és a dir, de l'exponent d'una poesia renovada i oral, que investiga la paraula exacte i que defuig de la primera metàfora per deixar atònites les orelles dels oients. Pedrals volia musicar-se els poemes i per això va reunir a quatre músics i amics seus que es van atrevir a seguir els seus orgasmes verbals. La tasca de la banda, no només és acompanyar-lo, sinó demostrar que la poesia es pot casar amb tots els gèneres musicals: de la cançó d'autor al txa-txa-txa, passant pel pop i fent servir l'electrònica.
Tot i que potser van començar una mica accelerats i que la proposta era molt diferent a la de Quimi Portet, cançó a cançó van trobar l'equilibri perquè Pedrals pogués mostrar-se com una bèstia del vers amb una poesia que no és simple sinó rebuscada amb tota la intencionalitat. Els eutròfics recuperen cançons tradicionals com El cirerer, canten als carrer de Barcelona amb Homeless i es mostren masculins amb El Vestit i la fantàstica Epitalami. Una proposta poètica, musical i festiva apte per aquells que estan oberts a nous formats i formes de fer i dir la música.
El Festival Tastautors 2010 acabava amb la complicitat del públic recollint les cadires que omplien la sala i amb uns organitzadors tranquils en veure que la seva iniciativa té cabuda a la comarca i al país. Bona feina i fins l'any que ve.
Joan Gener Barbany
Guillamino, Quimi Portet i Els nens eutròfics.
Divendres i dissabte 6 i 7 de febrer de 2010.
Tarambana i Centre Cultural, Cardedeu.
Ben entrada la nit, i aquest cop sent ell el protagonista, Guillamino, superant petits problemes de so, va oferir un recital increïble, elegant i enèrgic. Increïble perquè durant més de dues hores s'hi va deixar la pell. Elegant perquè, en el primer bloc de l'actuació, acompanyant-se de la guitarra, va mostrar la veu negroide que el caracteritza; la majoria de peces van ser poemes musicats de Pere Quart del disc que va fer amb el cantautor Manuel García, Exile (Bankrobber, 2008). I, sobretot, enèrgic perquè en el segon bloc es va transformar en un animal electrònic que no parava de punxar pista rere pista i delectava amb unes mans que feien anar els seus aparells a ritme de beats vertiginosos. Va desgranar les cançons de Somnis de llop (Bankrobber, 2005) i Les minves de gener (Bankrobber, 2008). A més, va il·luminar al públic amb dues cançons bluseres tocades amb el piano del Tarambana.
Guillamino és l'evolució del cantautor. És tant innovador que potser no ho sabem apreciar, i tant eclèctic que és impossible classificar-lo en l'escena actual catalana. Guillamino es troba en una altra orbita, és una galàxia a part.
El cantautor irònic i incisiu
Dissabte, al Centre Cultural de Cardedeu, hi havia cua per assistir a la darrera nit del Tastautors. Amb un espai i una ambientació adients per l'última cita de l'any, apareixia el vigatà Quimi Portet. Va presentar Viatges a Montserrat (Música Global, 2009), i ho va reforçar amb cançons de la llarga discografia que acumula com a cantautor moderadament modern.
Amb un públic conscient d'anar a veure a un dels músics més veterans, Portet va ser capaç d'agradar a tothom. Ofici de músic en tots els aspectes. Les lletres galàctiques i les melodies rockeres d'una banda compacta facilitaven la venda de les cançons per part d'un cantautor que amb una ironia excel·lent va homenatjar Lluis Llach, Jaume Sisa, Pau Riba, Albert Pla, Adrià Puntí i Toti Soler. Per dir-ne algunes: Flors i violes, Pasturarem entre els lliris, Sabadell, l'instrumental Música per cremar autobusos i les mítiques La terra és plana i Francesc Pujols. Zero decebuts: els nous a la butxaca i els seguidors reafirmats. Quimi Portet, d'ànima rockera, presentava a Antonio Fidel com el baixista que l'ha acompanyat tota la vida, i al guitarrista psicodèlic Jordi Busquets i al bateria Carles Oliver com la banda que l'ha permès ser el cantautor que duia a dins.
Explosió de versos musicals
Un poeta amb una memòria d'elefant que toca el clarinet, un guitarrista amb una guitarra de colors, el baix més alt, un pianista amb partitura i un bateria amb orelles de conill. Aquesta és la imatge d'Els nens eutròfics, una formació que es troba en període de presentació dels seus Esquitxos Ultralleugers (Iogumba records, 2009). La seva no és una proposta estrictament musical. Els eutròfics neixen de la voluntat de Josep Pedrals, és a dir, de l'exponent d'una poesia renovada i oral, que investiga la paraula exacte i que defuig de la primera metàfora per deixar atònites les orelles dels oients. Pedrals volia musicar-se els poemes i per això va reunir a quatre músics i amics seus que es van atrevir a seguir els seus orgasmes verbals. La tasca de la banda, no només és acompanyar-lo, sinó demostrar que la poesia es pot casar amb tots els gèneres musicals: de la cançó d'autor al txa-txa-txa, passant pel pop i fent servir l'electrònica.
Tot i que potser van començar una mica accelerats i que la proposta era molt diferent a la de Quimi Portet, cançó a cançó van trobar l'equilibri perquè Pedrals pogués mostrar-se com una bèstia del vers amb una poesia que no és simple sinó rebuscada amb tota la intencionalitat. Els eutròfics recuperen cançons tradicionals com El cirerer, canten als carrer de Barcelona amb Homeless i es mostren masculins amb El Vestit i la fantàstica Epitalami. Una proposta poètica, musical i festiva apte per aquells que estan oberts a nous formats i formes de fer i dir la música.
El Festival Tastautors 2010 acabava amb la complicitat del públic recollint les cadires que omplien la sala i amb uns organitzadors tranquils en veure que la seva iniciativa té cabuda a la comarca i al país. Bona feina i fins l'any que ve.
Joan Gener Barbany
Guillamino, Quimi Portet i Els nens eutròfics.
Divendres i dissabte 6 i 7 de febrer de 2010.
Tarambana i Centre Cultural, Cardedeu.
6338 lectures
Cap comentari
Imprimir
Enviar
