Bolets orientals i integradors a Sant Antoni de Vilamajor
La cooperativa de treball especial TEB produeix 8 tones anuals del car xiitake
Carregant
La cooperativa de treball especial Taller Escola Barcelona (TEB), fundada l'any 1965, planta cara a la crisi econòmica -que afecta, i molt, aquests centres- buscant noves formes de negoci, com ara fent el repartiment a domicili de la compra d'alguns mercats de Barcelona o, sobretot, cultivant a Sant Antoni de Vilamajor el xiitake, el bolet més apreciat a Orient i el segon més consumit al món darrere del xampinyó; tot un luxe que es fa pagar. La iniciativa impulsada pel biòleg Carlos Díaz ha convertit la cooperativa TEB, que dóna feina a més de 600 persones amb discapacitat intel·lectual, en el primer productor de bolets exòtics de Catalunya, amb una producció de vuit tones l'any, que els responsables del centre vallesà esperen duplicar aquest 2010.
Treballadors de la cooperativa en una planta d'embalatge © TEB
bolet, cooperativa, discapacitat, intel·lectual, sant antoni, teb, vilamajor, xiitake Tweet
A la nau industrial de la cooperativa a Sant Antoni de Vilamajor un laboriós procés d'experimentació ha portat a rendibilitzar uns bolets "molt apreciats en restauració", segons assegurava fa uns dies Díaz a El Periódico. Els bolets en qüestió costen 14 euros el quilo, i TEB els cultiva aprofitant residus de la indústria forestal i després els distribueix sota la marca Bolet ben fet. Entre els clients del centre de treball especial vallesà hi ha prestigiosos restaurants, com ara El Bulli, el Racó de Can Fabes de Sant Celoni, Hoffmann o l'Hotel Arts. I, com no, els restaurants japonesos de Barcelona, des d'on els xefs van ajudar el biòleg Díaz a aconseguir els paràmetres de qualitat necessaris.
La mil·lenària cultura xinesa atorga al xiitake una sèrie de propietats medicinals que no passen inadvertides a Occident. El fet que a Sant Antoni de Vilamajor el procés es porti a terme sense l'aplicació de pesticides permet mantenir les seves qualitats, tals com millorar el volum de defenses humanes, els limfòcits o l'interferó, una proteïna produïda pel sistema immunitari. Díaz explica el procés: el primer pas és introduir una barreja de fusta triturada i cereals en una bossa de plàstic; la matèria primera l'obtenen de serradores del Montseny, però també de les restes dels seus propis treballs forestals. Després, la bossa amb la barreja s'esterilitza a 120° en una espècie d'olla a pressió gegant. A continuació, l'adoben amb la llavor i la deixen reposar durant cinc mesos. Després d'aquest temps passa a la fase d'incubació en una nau que reprodueix l'hàbitat natural del xiitake: 60 per cent d'humitat, temperatura de tardor i prou llum diürna. Al cap d'una setmana s'obté la primera boletada i, després d'extreure el bolet, el residu es consumeix en una caldera de biomassa que subministra energia a tota la instal·lació.
La 'crisi' dels centres de treball especial
Els centres de treball especial no són aliens a la crisi econòmica, i sis d'aquestes empreses ja han hagut de tancar les portes o reduir la plantilla. En els darrers mesos han tancat les portes el Centre de Reeducació Professional de Sabadell (a Santa Perpètua de Mogoda), Todemsa (Sant Quirze del Vallès), Transformacions Grup 4 (Tarragona) i Can Ensenya. La mateixa cooperativa TEB va presentar el passat 2009 un expedient de regulació d'ocupació (ERO) temporal que va enviar cada mes 60 treballadors a casa durant un màxim de dos mesos.
La mil·lenària cultura xinesa atorga al xiitake una sèrie de propietats medicinals que no passen inadvertides a Occident. El fet que a Sant Antoni de Vilamajor el procés es porti a terme sense l'aplicació de pesticides permet mantenir les seves qualitats, tals com millorar el volum de defenses humanes, els limfòcits o l'interferó, una proteïna produïda pel sistema immunitari. Díaz explica el procés: el primer pas és introduir una barreja de fusta triturada i cereals en una bossa de plàstic; la matèria primera l'obtenen de serradores del Montseny, però també de les restes dels seus propis treballs forestals. Després, la bossa amb la barreja s'esterilitza a 120° en una espècie d'olla a pressió gegant. A continuació, l'adoben amb la llavor i la deixen reposar durant cinc mesos. Després d'aquest temps passa a la fase d'incubació en una nau que reprodueix l'hàbitat natural del xiitake: 60 per cent d'humitat, temperatura de tardor i prou llum diürna. Al cap d'una setmana s'obté la primera boletada i, després d'extreure el bolet, el residu es consumeix en una caldera de biomassa que subministra energia a tota la instal·lació.
La 'crisi' dels centres de treball especial
Els centres de treball especial no són aliens a la crisi econòmica, i sis d'aquestes empreses ja han hagut de tancar les portes o reduir la plantilla. En els darrers mesos han tancat les portes el Centre de Reeducació Professional de Sabadell (a Santa Perpètua de Mogoda), Todemsa (Sant Quirze del Vallès), Transformacions Grup 4 (Tarragona) i Can Ensenya. La mateixa cooperativa TEB va presentar el passat 2009 un expedient de regulació d'ocupació (ERO) temporal que va enviar cada mes 60 treballadors a casa durant un màxim de dos mesos.
5200 lectures
Cap comentari
Imprimir
Enviar
