Tercer tast: la nit acústica

Esteve Felipe va pujar dalt l'escenari del Tastautors per presentar les cançons del disc de Maivistos, un grup format l'any 2004 sota la influència del pop-rock català dels anys 80 i 90. Divendres era el primer cop que Felipe s'atrevia a fer-ho sol. Sense amagar els nervis, el cantant i lletrista, cançó a cançó i gràcies a un públic format per companys, amics i familiars, va acabar oferint un bon directe. Amb unes lletres que parlaven de l'amor i el desamor, l'estrès i els secrets a cau d'orella, i sense diferenciar-se gaire de les seves influències, el més interessant va ser escoltar una guitarra, que tocada sempre amb la pua, mantenia l'atenció i mostrava a un Felipe segur del que fa.

Amor d'estiu, Pluja, El sintetitzador o Pocs anys van ser les cançons més aplaudides. Amb la col·laboració de la cantautora Vicky de Clascà (Bikimel), el directe va tenir el seu moment més improvisat i insegur, però Felipe el va reconduir. Després de molts anys, ja són uns quants grups que reivindiquen la influència del pop-rock català dels anys 80 i 90, que últimament sembla que tothom vol enterrar.

Dues hores de Menaix a Truà
Cris Juanico, exlíder de Ja T'ho Diré i cantant polifacètic; Toni Xuclà, guitarrista, compositor i productor incansable; i Juanjo Muñoz, un dels Gossos, ja porten deu anys a tres bandes. Menaix a Truà es troba presentant Com el Vent, el disc que ha significat el retrobament d'aquests músics i el reconeixement de tants anys seguint una manera de fer pròpia i una mica al marge de tot el que es coïa arreu dels Països Catalans. Com si fos un bon vi, i potser un gran reserva, Menaix a Truà té un directe amb cos, aromes mediterranis i la picantor d'uns músics inquiets. A Cardedeu, Toni Xuclà i Juanjo Muñoz jugaven a repartir-se el solista i l'acompanyament, mentre Cris Juanico s'atrevia amb el baix en la majoria de cançons i delectava a un públic fidel amb totes les tonalitats i colors que li ofereix una veu singular.

Ja només començar, amb una introducció musical, Menaix a Truà va captar l'atenció dels assistents. Com el Vent, No hi ha ningú com tu o Si fos per jo, per destacar algunes de les cançons; tot i que, la versió de Al Alba de Luis Eduardo Aute, cantada en català, va ser el moment més àlgid. Menaix a Truà és una proposta més que consolidada i que es recrea en la creació de músiques mediterrànies i lletres molt properes a una poesia simple però emocional. Potser, per aquells que els hi agraden els directes menys lineals, el concert -gairebé dues hores- es pot fer llarg.

La setmana que ve, els últims plats de cinc estrelles: el sorprenent, eclèctic i electrònic Guillamino; el veterà rocker, en estat de gràcia, Quimi Portet; i el grup, que amb un sol disc, ja hauria de tocar als teatres i les festes majors: Els nens eutròfics.

Joan Gener Barbany

Esteve Felipe i Menaix a Truà.
Divendres 29 de gener de 2010.
Sala Sarau, Cardedeu.