L'Esquerda porta a Granollers la Flama del Canigó
Encendrà les fogueres de la Font Verda i dels Diables de la ciutat al Parc Firal
Carregant
El Casal Popular l'Esquerda de Granollers encendrà aquest any, per primer cop, algunes fogueres de Sant Joan de la ciutat amb la Flama del Canigó. D'aquesta manera, el col·lectiu independentista granollerí reivindica la diada dels Països Catalans. I és que des del segle XVIII el Principat, el País Valencià, les Illes Balears i la Franja d'Aragó han establert Sant Joan, dia que ve marcat pel solstici d'estiu, com la Diada Nacional dels Països Catalans. El recorregut de la flama començarà a les nou del vespre al local de l'Esquerda, al número 31 d'Enric Prat de la Riba; a dos quarts de deu s'encendrà la foguera de la Font Verda, i a dos quarts de dotze la dels Diables de Granollers al Parc Firal.
La Flama del Canigó encendrà dues fogueres a Granollers © AV
Notícies relacionades
- Els versos lliures tornen a Granollers 06.03.2010.
- Canovelles també diu 'no' a la directiva europea del foc 22.01.2010.
- Octubre de concerts íntims a Granollers 14.09.2009.
canigó, esquerda, flama, foguera, granollers, països catalans, sant joan Tweet
Durant la nit del 22 al 23 de juny, persones provinents de diferents indrets del país recullen la Flama del Canigó al cim d'aquesta muntanya, per tal que aquesta arribi a viles i ciutats d'arreu dels Països Catalans i encengui les fogueres de Sant Joan. Milers de persones, organitzades en tot tipus d'entitats, fan possible que centenars de poblacions encenguin les seves fogueres provinents d'una mateixa flama que al llarg de tot l'any roman al Castellet de Perpinyà fins que és renovada al cim del Canigó per Sant Joan.
La Flama es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possible -a peu, amb bicicleta, amb cotxe i fins i tot a cavall- i és rebuda a cada vila per les autoritats locals. Es calcula que amb la Flama del Canigó s'encenen unes 30.000 fogueres. L'esquerda impulsa la recuperació d'aquesta tradició "amb la voluntat que en els propers anys persones i entitats participin d'aquesta iniciativa com a símbol de la unitat de tot el territori i la necessitat de mantenir les nostres festes populars".
La idea va néixer a la Catalunya Nord, l'any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer Canigó va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà, dues entitats que promocionaren la celebració. L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'Estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país.
La Flama es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possible -a peu, amb bicicleta, amb cotxe i fins i tot a cavall- i és rebuda a cada vila per les autoritats locals. Es calcula que amb la Flama del Canigó s'encenen unes 30.000 fogueres. L'esquerda impulsa la recuperació d'aquesta tradició "amb la voluntat que en els propers anys persones i entitats participin d'aquesta iniciativa com a símbol de la unitat de tot el territori i la necessitat de mantenir les nostres festes populars".
La idea va néixer a la Catalunya Nord, l'any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer Canigó va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà, dues entitats que promocionaren la celebració. L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'Estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país.
3283 lectures
Un comentari
Imprimir
Enviar
