Mollet vol convertir Gallecs en un espai de producció d'aliments ecològics
L'Ajuntament presenta diverses conclusions del Pla Estratègic de la ciutat 2025
CarregantMollet vol convertir l'espai rural de Gallecs en un centre de producció i investigació d'aliments ecològics que formi part de la xarxa slow food, un moviment internacional que defensa la necessitat de mantenir, tant en la producció agrícola com animal, un equilibri de respecte i d'intercanvi amb l'ecosistema circumdant. Aquesta és una de les principals conclusions del Pla Estratègic de Ciutat Mollet 2025, que es va presentar dilluns. A més d'impulsar una major activitat saludable i econòmica, el pla preveu "avançar en la ciutat cívica i educadora", desenvolupar el territori del Baix Vallès i renovar i qualificar els espais urbans.
L'alcalde Josep Monràs (centre) durant la roda de premsa © Aj. Mollet
Una de les entrades a l'Espai Rural de Gallecs, a Mollet © ACN
Notícies relacionades
aliment, ecològic, estratègic, gallecs, josep monràs, mollet, pla, producció
El document final del pla recull l'objectiu principal a partir del qual es definirà la ciutat del futur i els 158 projectes directes, 105 projectes indirectes i 350 actuacions que, segons el consistori molletà, es realitzaran. El pla es va començar a treballar l'any 2008, ha comptat amb una gran participació dels diferents agents socials i va ser aprovat el passat 20 de maig en un consell plenari.
Una de els principals línies estratègiques que inclou el pla és d'impulsar una major activitat saludable i econòmica i teixir un model econòmic "lligat a una visió àmplia del concepte saludable, que regeneri i transformi el sistema productiu". Segons el consistori, això es faria potenciant Gallecs com a punt de la xarxa europea d'slow food i com "un espai de producció i investigació alimentària ecològica de la Mediterrània". A més, es parla de constituir a la zona un clúster de producció i investigació d'activitats econòmiques mediambientals i de ciències de la vida. El pla també inclou l'impuls de tres elements principals més de projecció a l'exterior: obra i fons del pintor Joan Abelló, el menhir neolític i la figura i el llegat de Jordi Solé Tura.
Un nus de comunicacions que aposta per la sanitat
Pel que fa a l'objectiu d'una ciutat més cívica i educadora, les conclusions preveuen assolir un model de ciutat adreçat a la convivència i "més responsable mediambientalment, amb un alt sentiment de pertinença". Sobre el Baix Vallès, el projecte pretén potenciar-lo "com un territori de referència sanitària i sociosanitària" i facilitar nous espais i oportunitats de lleure i de comerç, entre d'altres.
Finalment, també es preveu renovar l'espai urbà de la ciutat a través de "completar les infraestructures viàries i ferroviàries previstes al territori per situar-nos com un important nus de comunicacions" i impulsar noves àrees de dinamització econòmica a la ciutat aprofitant el nou barri el Calderí, els polígons industrials i l'entorn de les dues estacions de tren que hi ha a la ciutat.
L'alcalde de Mollet, Josep Monràs (PSC), ha explicat que el moment en el qual s'ha elaborat aquest pla és molt diferent a quan es va fer el primer Pla Estratègic, sobretot per "un context de crisi econòmica que podria comportar una visió de poc optimisme". El Pla Estratègic de Ciutat Mollet 2025 ha comptat amb la participació de 1.850 persones i 400 entitats entre experts, estudiants i representants de diversos sectors socials.
Una de els principals línies estratègiques que inclou el pla és d'impulsar una major activitat saludable i econòmica i teixir un model econòmic "lligat a una visió àmplia del concepte saludable, que regeneri i transformi el sistema productiu". Segons el consistori, això es faria potenciant Gallecs com a punt de la xarxa europea d'slow food i com "un espai de producció i investigació alimentària ecològica de la Mediterrània". A més, es parla de constituir a la zona un clúster de producció i investigació d'activitats econòmiques mediambientals i de ciències de la vida. El pla també inclou l'impuls de tres elements principals més de projecció a l'exterior: obra i fons del pintor Joan Abelló, el menhir neolític i la figura i el llegat de Jordi Solé Tura.
Un nus de comunicacions que aposta per la sanitat
Pel que fa a l'objectiu d'una ciutat més cívica i educadora, les conclusions preveuen assolir un model de ciutat adreçat a la convivència i "més responsable mediambientalment, amb un alt sentiment de pertinença". Sobre el Baix Vallès, el projecte pretén potenciar-lo "com un territori de referència sanitària i sociosanitària" i facilitar nous espais i oportunitats de lleure i de comerç, entre d'altres.
Finalment, també es preveu renovar l'espai urbà de la ciutat a través de "completar les infraestructures viàries i ferroviàries previstes al territori per situar-nos com un important nus de comunicacions" i impulsar noves àrees de dinamització econòmica a la ciutat aprofitant el nou barri el Calderí, els polígons industrials i l'entorn de les dues estacions de tren que hi ha a la ciutat.
L'alcalde de Mollet, Josep Monràs (PSC), ha explicat que el moment en el qual s'ha elaborat aquest pla és molt diferent a quan es va fer el primer Pla Estratègic, sobretot per "un context de crisi econòmica que podria comportar una visió de poc optimisme". El Pla Estratègic de Ciutat Mollet 2025 ha comptat amb la participació de 1.850 persones i 400 entitats entre experts, estudiants i representants de diversos sectors socials.
264 lectures
Cap comentari
Imprimir
Enviar
Compartir
