Primer tastet d'autors a Cardedeu

Amb una armilla negre, camisa grana, barba i guitarra, es presentava Senior: músic valencià connectat amb el rock anglosaxó, que va oferir les cançons que formen el seu primer disc: L'experiència gratificant (Malatesta Records, 2010). Això sí, sense la banda que l'acostuma a acompanyar, el Cor Brutal. Senior és un músic directe, les seves cançons parlen de la vida de forma senzilla i sense gaires floritures verbals. Amb la guitarra elèctrica tampoc es complica: la justa mesura per acompanyar la lletra. La seva actitud dalt de l'escenari és irònica però propera. Cançons com Valencia eres una puta, El nostra pa de cada dia i El signe del temps van ser les més destacades d'una proposta musical que s'acosta als cantautors anglosaxons més crus i orgànics. Tot i que la gran majoria del públic havia anat al concert per escoltar els Amics de les Arts, Senior va complir amb escreix en el paper d'aperitiu.

El plat fort, els Amics de les Arts
Després del descans d'un quart d'hora, van aparèixer els Amics de les Arts, el primer gran plat del festival d'enguany. La sala era plena per veure i escoltar aquesta banda que, gràcies al Myspace i al Youtube, ha trobat en el boca-orella digital el millor aliat per donar-se a conèixer. No són tant novells com alguns es pensen, tenen a les esquenes tres treballs de curta durada que es poden descarregar a la seva pàgina web, i ara presenten Bed&Breakfast, el seu llançament definitiu. Els Amics de les Arts ja han tocat a les principals sales de Barcelona i a festivals importants del país; ara comencen la conquesta de les comarques amb una atapeïda agenda i el suport dels mitjans de comunicació, que comencen a entendre que l'escena musical catalana és tant diversa i amplia com de qualitat.

Del directe d'els Amics cal destacar la facilitat per adaptar les seves cançons a diferents formats musicals, la simpatia irònica que esbossen entremig de les cançons i, una de les seves principals aportacions i fortaleses, el joc de quatre veus. Les cançons són petites càpsules d'amor i desamor escrites per divertir i fer riure. Les melodies parteixen de la cançó d'autor per desenvolupar-se a un pop comercial amb contrapunts d'electrònica. Aquest divendres a Cardedeu, es notava que el públic tenia ganes d'escoltar-los en directe: cantava totes les tornades, aplaudia i reia. És difícil destacar-ne alguna cançó, però les imprescindibles podrien ser: Per mars i muntanyes, L'home que treballa fent de gos, A vegades, Jean Luc, 4-3-3 i la fantàstica Reykjavík. El moment més divertit, la petició -d'un fan insistent- de cantar El Codi da Vinci, anti-homenatge als Best-Sellers actuals.

El Tastautors va arrencar amb èxit de públic i amb dos propostes musicals que, tot i la diferència que hi ha entre elles, poden arribar a agradar a qualsevol. I és que ja hi ha qui diu que ens trobem en un moment molt interessant de la música feta en la nostra llengua. Per posar alguna pega a la vetllada de divendres, caldria una mica més de silenci en alguns moments dels concerts. Divendres vinent, Delên i la increïble història de Carles Carolina.

Joan Gener Barbany

Senior i el Cor Brutal i els Amics de les Arts
Divendres 15 de gener de 2010.
Sala Sarau, Cardedeu.