Un fenomen anomenat Manel
Crònica del concert dels barcelonins a Granollers, per Joan Gener Barbany
Carregant
Manel i fenomen són, des d'aquest any, paraules complementàries. El quartet barceloní ha protagonitzat una carrera meteòrica dins l'escena musical catalana. Amb l'aparició estel·lar al Sona9, el disc Els millors professors europeus i tocant a moltes ciutats i pobles, Manel és una realitat musical diferent a les que, des de fa anys, estàvem acostumats. Manel va venir al Teatre Auditori de Granollers. I la ciutat, per una nit, va estar plena de gent normal. Com fa a gairebé totes les ciutats o pobles on va, el conjunt barceloní va omplir la sala gran del Teatre. Moltes persones assisteixen al concert per veure'ls en directe, i molts són els que han repetit.
Manel va omplir la sala gran del Teatre Auditori © Sergi Palau
A la música de Manel hi destquen les segones veus © Sergi Palau
Notícies relacionades
auditori, concert, granollers, joan gener barbany, manel, quartet, teatre Tweet
Es tracta d'una amalgama de gent adulta i gent jove, alguns que hi van amb els fills o les filles, parelles i solters, amics i amigues. Hi veus persones amb estètiques que van des dels més 'moderns' fins a aquells 'xirucaires' que no moren mai. Aquest fet, demostra que Manel és capaç de superar un estil musical rígid i que el missatge que transmetran és inter-generacional. Un fet que la critica ha valorat amb reconeixement mediàtic i diferents premis.
El directe de Manel és just, pel que fa a la quantitat de repertori, ja que només ha publicat un disc. S'ajuden de versions, molt treballades, com el No t'enyoro dels Pets i la Gent Normal de Pulp. També s'atreveixen adaptant al català una cançó de la Shakira. Tot i això, són gairebé dues hores dalt l'escenari. Les històries tenen ficció i realitat a parts iguals. L'eix central de les lletres de Manel són les relacions interpersonals en espais quotidians. Tot i haver-hi connexió amb el públic, Manel no s'aparta d'un guió on l'oient té la sensació que li estan explicant diferents històries que parlen del veí, de l'amiga o d'un mateix.
A la música de Manel hi destaquen les segones veus, l'ukelele i el treball d'una bateria que és el motor de la seva música. Cançons com el Pla Quinquenal, Ai Dolors o el Mar van ser les més aplaudides, tot i que, Captatio Benevolentiae i Ceramiques Guzmàn són els paradigmes d'aquest primer disc. Amb el Camell d'Orient es sumen al Nadal.
És innegable l'èxit de Manel. Assistint a un concert tens la sensació que et trobes davant la consolidació d'un fenomen. L'entrega del públic fa pensar que l'única exigència que tenen com a banda és la de passejar-se per les poblacions sense treballar gaire. Però el disc, i també el directe, permeten crear expectatives elevades.
Ara per ara, Manel ho té tot per marcar la diferència en l'escena musical catalana, i qui sap si més enllà. Una escena cada cop més eclèctica i desenfadada. Fins ara els millors professors els qualificarien amb una nota d'excel·lent. Qui sap la nota que públic i crítica adjudicaran al reclamat segon disc.
Joan Gener Barbany
Manel, 'Els millors professors europeus'.
Divendres 11 de desembre de 2009.
Teatre Auditori de Granollers.
El directe de Manel és just, pel que fa a la quantitat de repertori, ja que només ha publicat un disc. S'ajuden de versions, molt treballades, com el No t'enyoro dels Pets i la Gent Normal de Pulp. També s'atreveixen adaptant al català una cançó de la Shakira. Tot i això, són gairebé dues hores dalt l'escenari. Les històries tenen ficció i realitat a parts iguals. L'eix central de les lletres de Manel són les relacions interpersonals en espais quotidians. Tot i haver-hi connexió amb el públic, Manel no s'aparta d'un guió on l'oient té la sensació que li estan explicant diferents històries que parlen del veí, de l'amiga o d'un mateix.
A la música de Manel hi destaquen les segones veus, l'ukelele i el treball d'una bateria que és el motor de la seva música. Cançons com el Pla Quinquenal, Ai Dolors o el Mar van ser les més aplaudides, tot i que, Captatio Benevolentiae i Ceramiques Guzmàn són els paradigmes d'aquest primer disc. Amb el Camell d'Orient es sumen al Nadal.
És innegable l'èxit de Manel. Assistint a un concert tens la sensació que et trobes davant la consolidació d'un fenomen. L'entrega del públic fa pensar que l'única exigència que tenen com a banda és la de passejar-se per les poblacions sense treballar gaire. Però el disc, i també el directe, permeten crear expectatives elevades.
Ara per ara, Manel ho té tot per marcar la diferència en l'escena musical catalana, i qui sap si més enllà. Una escena cada cop més eclèctica i desenfadada. Fins ara els millors professors els qualificarien amb una nota d'excel·lent. Qui sap la nota que públic i crítica adjudicaran al reclamat segon disc.
Joan Gener Barbany
Manel, 'Els millors professors europeus'.
Divendres 11 de desembre de 2009.
Teatre Auditori de Granollers.
6760 lectures
3 comentaris
Imprimir
Enviar
