Convergència nega haver cobrat comissions de Millet a l'Ametlla
L'Ajuntament reitera que no té res a veure amb la requalificació de Can Plandolit
El president de Convergència (CDC) al Vallès Oriental, Feliu Guillaumes, va defensar aquest dimecres 28 d'octubre els regidors del seu partit que van estar al govern de l'Ametlla del Vallès just abans del 2002 i que haurien cobrat comissions per part de Fèlix Millet per requalificar els terrenys dels Avellaners de Can Plandolit, segons apuntarien documents que estan en mans del jutge que porta el cas. Guillaumes va recordar que CDC va ser expulsada del govern del qual formava part per, precisament, negar-se a acceptar la requalificació d'aquests terrenys. L'alcalde d'aquell govern era Albert Pelay, del Grup Independent de l'Ametlla (GIA).
Urbanització sense edificar a l'Ametlla propietat de Félix Millet © AV
El president de CDC al Vallès Oriental, Feliu Guillaumes © AV
Notícies relacionades
Tweet
Guillaumes va reconèixer, en declaracions a l'ACN, estar "estupefacte i sorprès" per la informació que van publicar aquest cap de setmana El Periódico i La Vanguardia, i segons la qual la mà dreta de Millet, Jordi Montull, tenia anotat el pagament de comissions a l'Ametlla destinades a un alcalde, Convergència i campanyes electorals. "És molt desagradable llevar-se el dissabte i veure que a partir d'un text escrit a mà s'interpreta que CDC havia cobrat 30 milions; no en sabem res d'aquest paper", va subratllar Guillaumes. Algunes fonts del partit apunten que les quantitats que apareixen al document no són el que va cobrar la formació nacionalista, sinó la previsió del que costaria que el partit actués com es desitjava.
El dirigent convergent va reconèixer que ha preguntat a regidors d'aquella època sobre la informació publicada per treure'n l'aigua clara, i ha arribat a la conclusió que "els fets no lliguen". "En aquella època vàrem aprovar la requalificació d'un terreny de 3 hectàrees i mitja, els Avellaners de Can Plandolit, però llavors ens van demanar que es fes el mateix a tot Can Plandolit, unes 40 hectàrees, i ens hi vàrem negar perquè era una bestiesa. Des de l'equip de govern ens volien obligar a votar-ho, però com que quedaven en minoria van estar obligats a treure-ho de l'ordre del dia. A causa d'això, unes setmanes després CDC va ser treta del govern", explica Guillaumes.
Per la seva banda, l'Ajuntament de l'Ametlla, encapçalat pel PSC, ha fet pública una nota en la qual neguen qualsevol responsabilitat des de l'equip de govern actual i es demana a l'exalcalde Palay i els demés regidors de l'època que "aclareixin ràpidament" com va anar la requalificació d'els Avellaners de Can Plandolit. El comunicat també explica que l'equip de govern d'aquella època va aprovar inicialment la requalificació de 44.443 metres quadrats de zona no urbanitzable a zona urbanitzable, permetent l'edificació de 12.210 metres quadrats d'habitatges. Com ja va avançar AraVallès, aquesta decisió va ser aprovada per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona l'1 d'octubre del 2002.
El dirigent convergent va reconèixer que ha preguntat a regidors d'aquella època sobre la informació publicada per treure'n l'aigua clara, i ha arribat a la conclusió que "els fets no lliguen". "En aquella època vàrem aprovar la requalificació d'un terreny de 3 hectàrees i mitja, els Avellaners de Can Plandolit, però llavors ens van demanar que es fes el mateix a tot Can Plandolit, unes 40 hectàrees, i ens hi vàrem negar perquè era una bestiesa. Des de l'equip de govern ens volien obligar a votar-ho, però com que quedaven en minoria van estar obligats a treure-ho de l'ordre del dia. A causa d'això, unes setmanes després CDC va ser treta del govern", explica Guillaumes.
Per la seva banda, l'Ajuntament de l'Ametlla, encapçalat pel PSC, ha fet pública una nota en la qual neguen qualsevol responsabilitat des de l'equip de govern actual i es demana a l'exalcalde Palay i els demés regidors de l'època que "aclareixin ràpidament" com va anar la requalificació d'els Avellaners de Can Plandolit. El comunicat també explica que l'equip de govern d'aquella època va aprovar inicialment la requalificació de 44.443 metres quadrats de zona no urbanitzable a zona urbanitzable, permetent l'edificació de 12.210 metres quadrats d'habitatges. Com ja va avançar AraVallès, aquesta decisió va ser aprovada per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona l'1 d'octubre del 2002.










