Les comissions encarien el projecte de Millet a Can Plandolit un 35 per cent
L'alcalde de l'Ametlla exigeix al seu predecessor que aclareixi la requalificació
( 9 vots )
Carregant
Un 35 per cent del cost de l'obra del projecte que va impulsar Fèlix Millet als terrenys de la urbanització Avellaners Can Plandolit, a l'Ametlla del Vallès, era la quantitat que havia de destinar-se, suposadament, a pagar les comissions polítiques. Així es desprèn de diversos manuscrits que han trobat els auditors a les oficines del Palau de la Música i que ja estan en poder del jutge Juli Solaz. En aquest mateix escrit, es xifra en "500 M" la quantitat que s'hauria d'incrementar el cost dels treballs. En els documents apareix el concepte 'comissió' vinculat a, entre altres, un alcalde de l'Ametlla, Convergència i a campanyes electorals.
Urbanització sense edificar a l'Ametlla propietat de Félix Millet © AV
L'expresident de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, Fèlix Millet © AV
Notícies relacionades
ametlla, avellaners, can plandolit, fèlix millet, palay, requalificació, terreny Tweet
Entre aquesta documentació no només hi apareix un plànol sobre la ubicació dels terrenys de Can Plandolit, on s'hi havia de construir una gran urbanització, sinó també detalls de com s'havia de finançar el projecte i de la suposada col·laboració de l'arquitecte Carlos Díaz, soci d'Óscar Tusquets, i que també havia realitzat obres al Palau. En una nota aclaridora feta pública per El Periódico, Díaz explica que el 2002 l'exdirector administratiu de la fundació i mà dreta de Millet, Jordi Montull, va contactar amb ell per preguntar-li "diversos aspectes relacionats amb la requalificació d'una finca a l'Ametlla i, en especial, quins serien els honoraris de l'arquitecte que la portés a terme". Per aquest treball, prossegueix l'escrit, Díaz va estimar una xifra de 56 milions de pessetes.
En una carta del 6 de setembre del 2002, Montull li pregunta a Díaz per l'informe de l'Ajuntament de l'Ametlla sobre el pla parcial d'Avellaners i pel significat de la catalogació "10C" que figura en el projecte de les obres. En altres folis mecanografiats s'assignen a l'arquitecte actuacions i se li donen consignes. En un document del 21 de març del 2002, se li fixen a Díaz tres missions: "Aprovació Avellaners", "fer modificacions puntuals" i "preparació pla general". Un altre escrit datat del 20 de desembre d'aquell any inclou, entre altres, les següents instruccions:" la factura del pla que pugi menys de cinc milions d'euors, per no fer concurs"; "els 2,5 milions has de cobrar-los de l'ajuntament" i "en els 75 milions s'haurien de descomptar els 2,5 milions. ¿I què més?".
Can Plandolit es va requalificar en un any
El projecte de requalificació dels Avelleners de Can Plandolit va començar el 23 d'octubre del 2001, i va ser aprovat definitivament l'1 d'octubre del 2002 i publicat el 18 de febrer del 2003 al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). L'alcalde de l'Ametlla que va proposar el canvi dels plans urbanístics era Albert Palay, del grup independent GIA, que governava en coalició amb CiU. Las autoritzacions finals sobre canvis de plans urbanístics corresponen a la Generalitat, que el 2002 ja estava en mans socialistes.
L'actual alcalde de l'Ametlla, Jordi Pousa (PSC), ja ha demanat al seu predecessor Albert Palay que aclareixi "d'immediat" la seva intervenció en la requalificació de la zona del Avellaners de Can Plandolit. Pousa fa extensiva la petició als tres regidors de CiU que en aquell moment governaven. "Cal un aclariment perquè això perjudica tots els polítics", assegura. I és que en la documentació també hi ha una llista detallada amb el repartiment dels presumptes pagaments: "alcalde (pagaments mensuals) = 3; alcalde extra = 20; Convergència = 30; biblioteca = 15; planificació Carlos Díaz = 56; carreteres = 400; campanya electoral = 15; diversos = 11". Total: "550 (14,7%)".
El govern de Palay va pactar com a compensació per le requalificació un conveni de mecenatge pel qual Millet va pagar el mobiliari de la biblioteca, que s'estava construint. El conveni es va signar el 5 de juliol de 2002 i el pagament estava supeditat a l'aprovació definitiva de la requalificació. L'import sumava 90.000 euros, 15 milions de les antigues pessetes. En els documents manuscrits trobats al Palau que s'han publicat, surt al costat de la paraula biblioteca el número 15. També es va pactar que Millet pavimentaria un carrer de la zona.
En una carta del 6 de setembre del 2002, Montull li pregunta a Díaz per l'informe de l'Ajuntament de l'Ametlla sobre el pla parcial d'Avellaners i pel significat de la catalogació "10C" que figura en el projecte de les obres. En altres folis mecanografiats s'assignen a l'arquitecte actuacions i se li donen consignes. En un document del 21 de març del 2002, se li fixen a Díaz tres missions: "Aprovació Avellaners", "fer modificacions puntuals" i "preparació pla general". Un altre escrit datat del 20 de desembre d'aquell any inclou, entre altres, les següents instruccions:" la factura del pla que pugi menys de cinc milions d'euors, per no fer concurs"; "els 2,5 milions has de cobrar-los de l'ajuntament" i "en els 75 milions s'haurien de descomptar els 2,5 milions. ¿I què més?".
Can Plandolit es va requalificar en un any
El projecte de requalificació dels Avelleners de Can Plandolit va començar el 23 d'octubre del 2001, i va ser aprovat definitivament l'1 d'octubre del 2002 i publicat el 18 de febrer del 2003 al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). L'alcalde de l'Ametlla que va proposar el canvi dels plans urbanístics era Albert Palay, del grup independent GIA, que governava en coalició amb CiU. Las autoritzacions finals sobre canvis de plans urbanístics corresponen a la Generalitat, que el 2002 ja estava en mans socialistes.
L'actual alcalde de l'Ametlla, Jordi Pousa (PSC), ja ha demanat al seu predecessor Albert Palay que aclareixi "d'immediat" la seva intervenció en la requalificació de la zona del Avellaners de Can Plandolit. Pousa fa extensiva la petició als tres regidors de CiU que en aquell moment governaven. "Cal un aclariment perquè això perjudica tots els polítics", assegura. I és que en la documentació també hi ha una llista detallada amb el repartiment dels presumptes pagaments: "alcalde (pagaments mensuals) = 3; alcalde extra = 20; Convergència = 30; biblioteca = 15; planificació Carlos Díaz = 56; carreteres = 400; campanya electoral = 15; diversos = 11". Total: "550 (14,7%)".
El govern de Palay va pactar com a compensació per le requalificació un conveni de mecenatge pel qual Millet va pagar el mobiliari de la biblioteca, que s'estava construint. El conveni es va signar el 5 de juliol de 2002 i el pagament estava supeditat a l'aprovació definitiva de la requalificació. L'import sumava 90.000 euros, 15 milions de les antigues pessetes. En els documents manuscrits trobats al Palau que s'han publicat, surt al costat de la paraula biblioteca el número 15. També es va pactar que Millet pavimentaria un carrer de la zona.
4692 lectures
Cap comentari
Imprimir
Enviar
