"Abans fer de pagès estava mal vist; ara ets un senyor"

Fill dels masovers de Can Blanc de Gallecs, en tornar de la mili als 20 anys deixà els estudis de Comerç per dedicar-se a fer de pagès, una feina que ha combinat amb d’altres durant molts anys. Dedicat ara a l’agricultura ecològica, de la seva feina destaca la llibertat com a part positiva i el no tenir festes i la por de dependre de la  meteorologia com a inconvenient. -per Laura Ortiz / Contrapunt

–Per què deixa d’estudiar?
–Em van enviar a Barcelona a viure i quan tornava veies els companys amb les seves motos, els pagesos amb televisions... allò tirava més.

–Llavors fer de pagès aleshores era rendible...
–Sí i estaves més lliure. Abans però el pagès estava mal vist, tot i que, com ara, és l’únic que menja, l’únic que menjarà i el que farà algun quarto.

–La percepció del pagès ha canviat?
–Sí. Ara ets un senyor... La gent s'ha adonat que si es menja és gràcies als pagesos i cada cop en queden menys, i els que quedem estem molt ben mirats. Hi ha més respecte.

–Sou uns privilegiats?
-Sí tens la llibertat de fer el que vols. Has de ser constant i no pots respectar les festes però tu mateix et marques l’horari, tot i que quan una cosa s’ha de fer millor fer-la en aquell moment perquè sinó pot venir una pedregada i tu fot tot enlaire.

–Però viviu sempre amb la incertesa de la meteorologia...
-Sí i el pitjor són les pedregades, ho trinxa tot. I no pots fer-hi res, només mirar-t’ho i emprenayar-te.

–I això són pèrdues...
–Un pagès no pot comptar quins guanys fa al dia sinó al cap de l’any, i sembrar de tot perquè si una cosa no va bé l’altra compensa.

–Viu bé un pagès?
–Si treballes pots viure bé, no folgat però no et falta de res.

–Ara la prioritat és l’agricultura ecològica, com va ser el canvi?
–Des del consorci [de l’espai rural de Gallecs]. La Gemma [Safont], una noia d’aquí que sempre ha fet de pagès, ens va explicar que no podia ser tirar tants pesticides perquè estàvem cremant la terra i que havíem d’apostar per l’ecològic.

–Ho va veure clar de seguida?
–No, hi havia qui em deia que estava boig. Van ser nits sense dormir...

–Ara ja està consolidat, però.
–Sí i és més eficient. Si a un camp de blat li tires nitrats, pesticides... quan arriba l’hora de collir comptes el que t’has gastat i encara que cullis més no surt a compte. A més venc una cosa sana i guanyo igual.

–Ara està de moda l’ecològic.
–Sí, el jovent que ens ve a comprar molt a l'agrobotiga. S’han mentalitzat que s’ha de menjar bé i no és car.

–Així podreu créixer per aquí...
–Té bona projecció, però el problema és que falta jovent al camp.

–Ara hi ha molta gent a l’atur, però.
–Sí, però la gent d’aquí no vol fer de pagès, treballar a ple sol, hi ha qui prefereix quedar-se a casa i cobrar l’atur que posar-se a treballar.

–Creu que es pot perdre l’agricultura a Gallecs?
–No, però potser d’aquí uns 15 anys es gestiona com una cooperativa amb màquines comprades entre tots i gent de fora que et vingui a treballar el camp i sí es perd el pagès que treballa les seves terres.

–Però les terres no són vostres, són de l’Incasòl.
–Aquest és el problema que tampoc no pots invertir. A més, potser d’aquí 20 anys tot Gallecs està edificat.

–Encara patiu per això?
–Sí perquè les coses estan per canviar i la política avui dia al pas que va... Mollet no pot créixer per enlloc i les normes poden canviar...

–Ara fa un temps has fet el traspàs al teu fill...
–Fa uns 10 anys el meu fill em va dir que s’hi volia dedicar però només hi ha un parell de joves a Gallecs que continuen amb les terres.

–Com t’ho vas prendre?
–Per una part em va agradar però per l’altra li vaig dir que s’ho pensés bé perquè els camps són molt macos verds però perquè arribin verds i puguis collir pots passar molts problemes i maldecaps.