Jordi Julià
Professor de literatura i poeta, veí de Sant Celoni
'El millor per ser original és no voler-ho ser'
Dimarts, 21.2.2012. 09:30 h
Jordi Julià prefereix no ser anomenat poeta, sinó escriptor de versos. Diu el veí de Sant Celoni que així escurça la distància i treu barreres entre ell i el públic. En un dels escenaris dels seus poemes, l'Hotel Suís, l'autor parla de la seva poesia i de la seva vocació, ser professor. -per Cristina Fernández
- Què es necessita per ser poeta?
- Es necessiten tres coses: ganes de llegir, ganes d’aprendre i ganes d’escriure, per aquest ordre. Perquè no es pot ser poeta si no has llegit abans, no es pot ser bon poeta si no tens ganes d’aprendre noves coses, i ganes d’escriure. Sembla una tonteria, però les ganes d’escriure són importants, perquè escriure fa molt de pal. Al començament està bé escriure un poema, però quan falta el temps, se n’han de tenir ganes i, a més, continuar al llarg de molts anys fent aquestes tres coses és difícil. També tenir una mica de gràcia és necessari.
- Cal tenir una sensibilitat especial per ser poeta?
- Jo diferenciaria l’escriptura de la qualitat humana. Escriure poesia és com un ofici, com un ebenista o un pintor. Cal una part de gust, una part de sensibilitat i una part de preparació. Tot intervé en la creació, jo intento no mitificar la figura de l’escriptor o el poeta. Crec que a vegades escrivim poesia perquè estem una mica tocats de l’ala, més que no pas perquè siguem més sensibles.
- Tu ets professor de literatura perquè ets poeta o a l’inrevés?
- No ho sé. Jo vaig decidir quan anava a l’institut que volia ser professor. Després em vaig apuntar a filologia. Amb 15 o 16 començo a practicar aquells poemes infectes que tots hem fet, que no serveixen de res si no per complaure’ns a nosaltres mateixos. En aquest sentit no sé si és primer l’ou o la gallina. Jo diria que la meva vocació és ser professor. Si algun dia deixo d’escriure poesia no passarà res, però si un dia deixo de fer classe em sentiré malament.
- Creus que hi ha certa distància entre la gent corrent i els poetes?
- Pot haver-hi una distància imposada pel fet que tothom considera que el poeta és un ésser diferent, una persona tocada d’un determinat geni, emboirada. Hi ha coses bones i coses dolentes, però exagerades quan s’associen a la visió d’un poeta. Intento reduir la distància no parlant de poeta, sinó d’algú que fa versos. A la gent li fa una mica de por la poesia i la literatura, s’ha de dessacralitzar tot. La poesia és un aspecte més de la vida i, si ens dóna ajut, cal que ens n’aprofitem.
- Què intentes quan escrius un poema?
- Quan escric un poema l’última cosa que intento és transmetre els meus sentiments. El que faig és construir un artefacte verbal que permeti que el lector sigui d’una altra manera després de llegir el poema. És a dir, que allò l’hagi afectat d’alguna manera. Intento parlar molt poc de mi, perquè no és interessant. Un bon poema és aquell capaç de fer-te pensar, recordar o plorar.
- D’on beu la teva poesia?
Als 16 anys vaig llegir Cambra de la tardor, de Gabriel Ferrater, que és el poeta que més m’ha ajudat a començar a escriure. M’inscric directament en la tradició que baixa des de Carner, Foix, Ferrater, Vinyoli i Màrius Torres. Ara bé, no només m’han influït aquests poetes. Cal estar obert a totes les suggestions, no per copiar, sinó per influir.
- Costa ser original?
- Sí, però el millor que pots fer per ser original és no voler-ho ser. Si pretens ser original cauràs en una trampa, en canvi, si assumeixes que tot esta escrit i que només podem escriure a través de la tradició, aprofites el que ja està fet i intentes buscar coses noves.
- Es pot viure de la poesia?
- No. En tot cas malviure. Ha de ser molt pesat i avorrit. Prefereixo dedicar-me a explicar les obres i els pensaments dels altres, és molt més enriquidor.
- Com està el panorama poètic català ara?
- Des que la poesia ha entrat en l’estadi 2.0, i ha sortit del llibre, s’han obert molts ventalls tant per a qui l’escriu com per a qui la vol consumir. Està molt més a l’accés de tothom. La poesia a casa nostra no ha viscut un mal moment des de la Renaixença, de poetes no ens n'han faltat mai. És un panorama molt ric.
- Què es necessita per ser poeta?
- Es necessiten tres coses: ganes de llegir, ganes d’aprendre i ganes d’escriure, per aquest ordre. Perquè no es pot ser poeta si no has llegit abans, no es pot ser bon poeta si no tens ganes d’aprendre noves coses, i ganes d’escriure. Sembla una tonteria, però les ganes d’escriure són importants, perquè escriure fa molt de pal. Al començament està bé escriure un poema, però quan falta el temps, se n’han de tenir ganes i, a més, continuar al llarg de molts anys fent aquestes tres coses és difícil. També tenir una mica de gràcia és necessari.
- Cal tenir una sensibilitat especial per ser poeta?
- Jo diferenciaria l’escriptura de la qualitat humana. Escriure poesia és com un ofici, com un ebenista o un pintor. Cal una part de gust, una part de sensibilitat i una part de preparació. Tot intervé en la creació, jo intento no mitificar la figura de l’escriptor o el poeta. Crec que a vegades escrivim poesia perquè estem una mica tocats de l’ala, més que no pas perquè siguem més sensibles.
- Tu ets professor de literatura perquè ets poeta o a l’inrevés?
- No ho sé. Jo vaig decidir quan anava a l’institut que volia ser professor. Després em vaig apuntar a filologia. Amb 15 o 16 començo a practicar aquells poemes infectes que tots hem fet, que no serveixen de res si no per complaure’ns a nosaltres mateixos. En aquest sentit no sé si és primer l’ou o la gallina. Jo diria que la meva vocació és ser professor. Si algun dia deixo d’escriure poesia no passarà res, però si un dia deixo de fer classe em sentiré malament.
- Creus que hi ha certa distància entre la gent corrent i els poetes?
- Pot haver-hi una distància imposada pel fet que tothom considera que el poeta és un ésser diferent, una persona tocada d’un determinat geni, emboirada. Hi ha coses bones i coses dolentes, però exagerades quan s’associen a la visió d’un poeta. Intento reduir la distància no parlant de poeta, sinó d’algú que fa versos. A la gent li fa una mica de por la poesia i la literatura, s’ha de dessacralitzar tot. La poesia és un aspecte més de la vida i, si ens dóna ajut, cal que ens n’aprofitem.
- Què intentes quan escrius un poema?
- Quan escric un poema l’última cosa que intento és transmetre els meus sentiments. El que faig és construir un artefacte verbal que permeti que el lector sigui d’una altra manera després de llegir el poema. És a dir, que allò l’hagi afectat d’alguna manera. Intento parlar molt poc de mi, perquè no és interessant. Un bon poema és aquell capaç de fer-te pensar, recordar o plorar.
- D’on beu la teva poesia?
Als 16 anys vaig llegir Cambra de la tardor, de Gabriel Ferrater, que és el poeta que més m’ha ajudat a començar a escriure. M’inscric directament en la tradició que baixa des de Carner, Foix, Ferrater, Vinyoli i Màrius Torres. Ara bé, no només m’han influït aquests poetes. Cal estar obert a totes les suggestions, no per copiar, sinó per influir.
- Costa ser original?
- Sí, però el millor que pots fer per ser original és no voler-ho ser. Si pretens ser original cauràs en una trampa, en canvi, si assumeixes que tot esta escrit i que només podem escriure a través de la tradició, aprofites el que ja està fet i intentes buscar coses noves.
- Es pot viure de la poesia?
- No. En tot cas malviure. Ha de ser molt pesat i avorrit. Prefereixo dedicar-me a explicar les obres i els pensaments dels altres, és molt més enriquidor.
- Com està el panorama poètic català ara?
- Des que la poesia ha entrat en l’estadi 2.0, i ha sortit del llibre, s’han obert molts ventalls tant per a qui l’escriu com per a qui la vol consumir. Està molt més a l’accés de tothom. La poesia a casa nostra no ha viscut un mal moment des de la Renaixença, de poetes no ens n'han faltat mai. És un panorama molt ric.










