"És increïble el que pot sortir d'uns gargots del Mariscal, és un mag"

Va estudiar Informàtica de Gestió i un mòdul de Telecomunicacions i, ara, part de la seva feina opta a un Òscar. Aquest molletà nascut el 1978 treballa fa quatre anys a l’Estudi Mariscal i ha format part de l’equip que ha fet possible la pel·lícula Chico & Rita, que és candidata a l’estatueta de Hollywood en la categoria de millor film d’animació i que ahir guanyava el premi Gaudí en la mateixa categoria.

–Surts als crèdits de la pel·lícula?
–Sí, com l’administrador de programes. El que es coneix com l’informàtic.
–Com et vas implicar en el projecte?
–Em va caure a sobre. Quan vaig entrar a treballar a l’Estudi Mariscal em van explicar tot el que s’hi feia i em van dir: Ah! i potser fem una peli.
–Quin va ser el teu paper?
–A la planta superior de l’estudi es va muntar tot un espai amb 50 ordinadors, escàners i servidors i tota la infraestructura per fer el film i jo n’era l’encarregat. El dibuix es feia tot a mà però després s’escanejava, es passava per Photoshop i després es feia el muntatge.
–Malgrat la tecnologia ha estat un treball molt artesanal...
–Sí, hi han treballat 20 dibuixants, gent de 3D, 10 pintores i un grup que feia els escenaris, entre ells Mariscal que els creava i després l’equip en feia una interpretació per adequar-los a la pel·lícula.
–Han estat tres anys de producció.
–El primer any la gent anava més transquil·la però, com tot, es va complicar i l’últim any va ser horrorós; d’estar les 24 hores allà per complir terminis amb els inversors, i això que jo era informàtic, no dibuixava. 
–Quin ha estat el resultat final?
–Per a mi és bo; l’únic problema és que he vist com es paria la peli fotograma a fotograma i vas al cine i veus errades que la gent no aprecia.
–Què destacaries del film?
–És una pel·lícula maca de veure al cinema, sobretot per gaudir dels paisatges, la música… perquè la peli està basada en la vida de Bebo Valdés, i Trueba ha cuidat molt la música. Hi ha un moment amb una cançó de l’Estrella Morente que és de pell de gallina.
–No pareu de recollir premis. Quin és el secret?
–L’originalitat del dibuix. Estem acostumats a l’animació tipus Pixar, molt enfocada als nens. Potser ha nascut l’animació per a adults, perquè no deixa de ser això. Hi ha escenes de sexe no molt explícit, menys del que li hagués agradat al Trueba [riu]. Al minut 1 te n’oblides que són dibuixos. Crec que és pionera i acabarà sent una obra d’art.
–Com és treballar amb Mariscal?
–La gent té al cap que és un tio raro. Té les seves coses, però com qualsevol de nosaltres. De tots els projectes de l’estudi, ell hi està darrera. Quasitot comença amb una fulla en blanc i un rotulador i és increible el que pot sortir de quatre gargots del Mariscal, és un mag.
–Hi ha en ment algun film més?
–Han sortit propostes d’en Xavi (Mariscal) però falten inversors en el món de l’animació. Potser l’Òscar ens ajuda. Només optar-hi ja posa l’estudi a primera línia. És una bomba.
–Has vist alguna de les pel·lícules que opten a la mateixa categoria?
–No n’he vist cap però totes són infantils i això és el que ens fa pensar que potser tenim alguna possibilitat perquè Chico & Rita és diferent.
–Aniràs a Hollywood?
–[Riu] No, ho veig molt difícil, però estem pensant de fer una festa per veure en directe la gala.