Jaume Borràs
Veí de Granollers, és una de les vuit persones que van engendrar la campanya 'Ens la posem pel Toti'
"El dinamisme social ha engrandit la iniciativa solidària de la Mitja contra el càncer"
-Com va néixer la idea de fer una associació d’amics?
-Quan el 16 d’agost en Toti va morir víctima d’un tumor cerebral vam decidir, en una reunió informal, que el volíem recordar, que no volíem que s'oblidés què havia estat la seva vida, tot i que físicament ens l’havien robat. Així va néixer l’Associació.
-De quina manera el volien recordar?
-Vam pensar que com al Jordi (Toti) li agradava córrer la Mitja marató de Granollers, nosaltres en homenatge a ell ens posaríem una samarreta amb una foto seva i sortiríem a córrer la mitja tots plegats. Fer unes samarretes ens semblava una manera senzilla de fer-lo travessar de nou la línia d’arribada, aquesta era la idea inicial.
-Quants membres formen l’Associació d’Amics de Jordi Vinardell?
-Som vuit membres, tots de Granollers. Més els voluntaris que ens ajuden.
-Però la cosa va anar creixent...
Sí. A partir de la idea inicial de les samarretes, vam crear un grup al Facebook, “Els 21 els correm per tu...”, ja que pensàvem que seria una bona manera d'estar en contacte amb la gent que s’hi volgués afegir. Així, a través de la xarxa social, la nostra idea es va anar estenent.
-Fins que va esdevenir tota una campanya.
Més tard comencen a venir col·laboracions externes de gent que vol participar i s’introdueix la novetat de la participació del diari Ara amb el seu projecte de samarretes i dorsals solidaris.
-Quins canvis va portar el fet d’haver d’organitzar una campanya en lloc de l’homenatge que inicialment tenien pensat?
-Per exemple, vam passar de samarretes fetes en una copisteria a fer una samarreta amb cara i ulls i repensar quin era el disseny. Teníem una foto de l’última Mitja marató de Granollers que va córrer el Toti amb el puny alçat, que era un gest molt característic seu, vam veure que aquella silueta en un sol color sòlid ens recordava l’objectiu inicial, però a la vegada hi veiem la possibilitat que tothom hi pogués posar una cara i un nom. També se’ns han unit concerts solidaris i d’altres activitats, tots amb la mateixa finalitat de recaptar fons per a l’Hospital de Granollers.
-Esperàveu tenir tant d'èxit?
-No, de fet només pensàvem ser unes 20 o 30 persones corrent amb una samarreta, però gràcies al dinamisme social i a l’ajuda rebuda, la iniciativa ha anat creixent. No l’hem fet nosaltres la campanya, sinó tota la gent que hi ha participat. Ha crescut perquè no tenia cap pretensió, tot el suport rebut l’ha engrandit.
-Han pensat de fer algunes activitats d’aquí al 5 de febrer, dia de la Mitja?
-En la recta final, nosaltres fem un cap de setmana en el qual tindrem presència amb l’Ara en una botiga per vendre samarretes i uns llaços que feia un noi amb leucèmia que va morir la setmana passada i que els havia fet per col·laborar amb la iniciativa. A més, a la plaça de la Corona hi muntarem “L’espai Toti” on amb el diari Ara repartirem globus blaus per fer més present el color de la iniciativa al llarg del recorregut.
-Hi haurà alguna cosa per aquelles persones que no s’animen a córrer la Mitja però que volen formar part de la campanya solidària?
-I tant, des de l’Associació proposem que a les nou i mitja del matí tothom que tingui la samarreta i se la vulgui posar, vingui molt a prop de la sortida de la mitja on el fotògraf de Granollers, Jordi Ribó, pujat a una grua intentarà fer la foto més gran contra el càncer que s’hagi fet mai. Que hi vagi tothom.
A més, s’han instaurat tres premis: un que es donarà al primer en arribar amb la samarreta blava a la línia de meta, un altre de fotogràfic i un tercer de literari perquè la gent transmeti què ha significat la iniciativa per ells.
-Tenen pensades futures accions, després de la Mitja?
-Nosaltres volem acabar això, amb tota la il·lusió i l’esforç que significa tancar aquesta iniciativa, recaptar el major nombre de diners possible per la Fundació Hospital Asil de Granollers, que en definitiva va ser on ens van cuidar el Toti i on cuiden tants malalts en els seus últims moments.
Llavors farem una valoració i veurem com encarar el futur. Ara s’han de centrar els esforços en el present. El futur ja l’escriurem.
-Hi ha dades de tot el que s’ha recaptat per l’Hospital?
Ara tenim dades parcials del que hem recaptat, en aquets moments cada part està funcionant de forma autònoma per posar-ho tot en comú i en concret. Però pel que fa al nostre tema, el de les samarretes, farem públics els números un cop s’hagin auditat.
-Per què van triar la unitat de cures pal·liatives com a destinataris dels diners recaptats?
La Unitat de cures pal·liatives està formada per gent molt vocacional i vam pensar que tocava fer un reconeixement a uns serveis i uns professionals com aquests, el reconeixement ha d’arribar a tots.











