'Les papallones són indicadors de la desestabilització de l'ecosistema'

Constantí Stefanescu, veí de Sant Pere de Vilamajor i investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers, porta gairebé 20 anys centrat en l'estudi de les papallones a Catalunya. És coordinador del Catalan Butterfly Monitoring Scheme, una xarxa de seguiment de la biodiversitat i acaba de publicar un article a la prestigiosa revista Nature Climate Change sobre com afecta l'escalfament global a les poblacions de papallones i ocells. El científic parla amb l'AraVallès dels canvis en els ecosistemes, de les seves conseqüències i, sobretot, de papallones.

-Què ha fet que s’interessés per les papallones?
-Des de molt petit m’agraden els animals. Quan tenia 12 o 13 anys em van regalar un caçapapallones, i des d’aquell estiu m’hi vaig aficionar. Des d’aleshores no ho he deixat, i ara ja fa vora de 20 anys que em dedico professionalment a l’estudi de les papallones.
 
-Des de 1994, coordina el Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS). És a dir, que fa 18 anys que segueix i compta papallones. Com es converteix l’afició per aquests insectes en una professió?
-Vaig acabar l’escola i ja vaig anar de cara a fer biologia, sempre per poder estudiar els animals. La meva tesi la vaig fer en oceanografia, però vaig conservar l’interès per les papallones. Llavors, l’any 1993 es va formar el Departament de Medi ambient de la Generalitat i em van proposar fer una xarxa de seguiment de les papallones aquí a Catalunya, a imatge del BMS britànic. Així també va néixer el Catalan Butterfly Monitoring Scheme. Va començar sent una xarxa modesta, del Montseny i de la comarca principalment, però va anar creixent fins a dia d’avui en què compta amb més d’un centenar d’estacions repartides per tot Catalunya, Andorra i les illes de Menorca i Eivissa.
 
-A quins llocs l’ha portat el seguiment de les papallones? S’ha centrat en alguna espècie?
-La meva activitat principal al Museu de Granollers és el seguiment de les papallones a Catalunya, però un altre dels meus interessos és comprendre els cicles biològics de les papallones migradores. Estic interessat especialment en la papallona dels cards, Vanessa cardui, una espècie que cada any colonitza Europa procedent del nord d’Àfrica. L’estudi d’aquesta papallona m’ha portat diverses vegades al Marroc, fins i tot amb un equip de la BBC britànica ara fa un parell d’anys. Gràcies a la col·laboració amb investigadors del CREAF, a l’UAB, vam poder observar que aquestes papallones utilitzen els corrents de vent que porten pols del Sàhara per viatjar i vam poder determinar el seu origen, situat a l’Antiatles.

-Per què és interessant saber com es comporten les papallones?
-Les papallones són organismes indicadors, és a dir, molt sensibles als canvis del medi ambient. Per tant ens donen pistes molt clares de l’estat de salut dels ecosistemes. Les papallones són especials perquè atrauen la curiositat de molta gent i no només dels científics. Això permet engrescar la població civil en programes de seguiment, que és justament el que es fa amb el CBMS, i obtenir així un volum de dades inimaginable a partir del treball d’un sol investigador.
 
-Com les papallones serveixen d'indicador?
-Una resposta típica és el desplaçament cap al nord de moltes espècies degut a l’augment de les temperatures. Aquí, per exemple, estem trobant espècies nord-africanes que abans no s’havien vist. En canvi, les espècies d’ambients freds s’estan enrarint, com passa al Montseny. D’altra banda, són particularment sensibles als canvis en el paisatge, relacionats amb l’activitat humana. Per exemple, estem veient que una part molt important de les espècies catalanes està patint una regressió a causa de l’abandonament de les pràctiques agrícoles tradicionals.
 
-Recentment ha publicat un estudi en què parla de deute climàtic i de com l’estrès tèrmic fa canviar les poblacions de papallones i ocells. Quines tendències s’observen en les poblacions d’Europa?
-Al conjunt d’Europa es veu molt clarament com, a causa de l’escalfament de la Terra, estan augmentant les poblacions de les espècies que prefereixen els climes càlids, i com van colonitzant latituds cada cop més septentrionals. Ara bé, l’augment de les temperatures és un fenomen tan ràpid que la majoria de les espècies no són capaces d’adaptar-se al ritme adequat. Això comporta un estrès tèrmic creixent en moltes poblacions, la qual cosa augmenta el risc d’extinció quan amb episodis climàtics extrems. Aquest fenomen és el que hem anomenat deute climàtic a l’article que acabem de publicar a Nature Climate Change. Però a més, també hem comprovat que s’està produint un desajustament en la velocitat i intensitat de la resposta entre els ocells i les papallones.
 
-Com pot afectar aquest desajustament al funcionament dels ecosistemes?
-Els components de l’ecosistema es poden desajustar de tal manera que es perdi l’equilibri que existeix habitualment entre ells, fent perillar el bon funcionament del conjunt. Per exemple, el diferent deute climàtic que acumulen papallones i ocells pot significar que algunes espècies d’ocells es trobin sense la quantitat de menjar (erugues de papallones i altres insectes) de què disposaven fins ara. Això pot donar lloc a regressions en algunes espècies d’ocells i, alhora, augments desmesurats en les poblacions d’alguns insectes.
 
-Pot tenir conseqüències pels essers humans?
-Sí, per exemple en els conreus. L’exemple anterior pot significar que alguns insectes que normalment es mantenen amb uns nivells poblacionals baixos arribin a esdevenir una plaga. Així mateix, els deutes climàtics també podrien ser diferents en les papallones (i altres insectes) i les plantes. Això pot posar en perill l’eficàcia pol·linitzadora dels insectes, amb importants pèrdues en la producció d’alguns conreus. Són problemes que es poden preveure a mig termini i que caldrà estudiar amb deteniment a partir d’ara.
 
-Creu que la gent és prou conscient dels problemes que poden esdevenir-se dels canvis en els ecosistemes?
-Falta molt camí per recórrer. Els mitjans de comunicació han de difondre els nous coneixements sobre el tema. Ara per ara semblen temes secundaris, però a mig termini tindran repercussions fortes per a les persones i se’ls hi farà més cas. A la llarga, o potser no tant a la llarga, aquests treballs es prendran més seriosament. Dissortadament, les conseqüències de tots aquests canvis no seran gens positives per a la societat, i quan es comenci a apreciar les pèrdues econòmiques que comporten deixaran d’estar en un segon pla.