'El comerç és molt més que un intercanvi de mercaderia'

L'Amadeu Barbany ens atén, amable i senzill com sempre, a la sala d'exposicions que la botiga, can Barbany, fa un temps que ha habilitat per poder fer aquelles activitats que s'escapen d'allò purament comercial, però que per al nostre entrevistat també tenen molta importància en un 'bon comerç'. El tracte amb la gent, la proximitat, la qualitat de les relacions humanes. L'Amadeu ens explica, amb molta satisfacció, que tenir aquest espai li ha permès gaudir d'unes coses extraordinàries. Ara mateix, la petita sala acull una exposició molt especial: una tria de fotografies dels tradicionals 'Reis' de Can Barbany, amb munts de nens i nenes fent cua per portar la carta a Ses Majestats. Les parets són plenes de fotografies menudes i que parlen de la història de Granollers, de l'autèntica història, aquella que es fa amb petits gestos i amb aquelles coses que et fan sentir bé. Mentre fem petar la xerrada, gent curiosa que vol veure's en alguna imatge, i gent que interromp la conversa, sempre amb amabilitat i proximitat, per parlar amb l'Amadeu d'alguna cosa, d'algun any o d'alguna anècdota de vés a saber què. Amadeu Barbany, un home de ciutat i de comerç. Tot i que, també, molt més que això.

Comencem directe al gra. En el tema del comerç estem despersonalitzant el tarannà propi de Granollers? Molta gent percep que hem perdut aquell plus de qualitat que la ciutat oferia.
Mira, jo he estat durant molt de temps instal·lat en la queixa; i al final he vist que com més queixa, més resistència tenia. I, últimament, he pensat que més que perdre les energies queixant-nos del que passa, en general al món, hem de ser capaços de treure, del més profund que tenim de nosaltres, la part bona, perquè si no, quan encens la televisió, o mires el diari o parles pel carrer, només hi veus queixa, i no podem viure instal·lats en la queixa.

Veniu d’una generació que va haver de queixar-se molt, per raons històriques gairebé…
Sóc d’una generació que ens queixem de tot, i és veritat que també som una generació on molta gent ha fet coses i ho ha intentat. Però, ara mateix, jo intento en la mesura de les meves possibilitats, ‘fer’: fem, és el moment de fer. El que és, és. I en tot aquest procés, on jo hi he patit molt i hi he dedicat moltes hores, ha prevalgut més, de cara enfora, el meu discurs de la queixa que el discurs de les propostes. I això sap greu, perquè en tenim moltes, de propostes, i els titulars que surten són els de la queixa i no pas els de la proposta. Últimament he tingut molt temps per pensar-hi, i ara intentaré trobar solucions pro-actives enlloc de re-actives.

Però la queixa amb seny també és bona no?
Sí, però hi ha edats per tot! (riu). És que, quan ho veig i hi reflexiono, m’adono que el que fa falta és generar propostes creatives, que surtin més des de l’essència, del sentiment, que no pas des del ‘ho faig per anar a la contra’, sinó des del ‘ho faig perquè és el que s’ha de fer’.

Ara comences una nova etapa després de 15 anys al capdavant de Gran Centre. Et centraràs exclusivament en la botiga?
És molt probable, però vull deixat clar que a Barbany no només hi sóc jo. I la nostra missió en aquest moment de dificultat econòmica és transmetre una manera de relacionar-nos amb la ciutat, tal com ha intentat transmetre Gran Centre. Ensenyar un model de ciutat, de cultura i de comerç. Les tres C tan conegudes de Gran Centre.

És per això que disposeu d’un espai dins la botiga com aquesta sala d’exposició on ens trobem?
Aquest és un espai fantàstic per intentar transmetre als clients, amics i visitants, que el comerç és molt més que un intercanvi de mercaderia, més que un intercanvi econòmic. Que el comerç, històricament ,ha representat molt. La majoria de ciutats europees han nascut en una cruïlla de camins on s’estableix una zona d’intercanvi. El que passa després és el gran miracle, que pel camí hi passa gent de moltes cultures, de moltes condicions socials i econòmiques.

Quin paper juga el comerç en aquest teixit?
El comerç fa d’eix vertebrador de les pròpies ciutats, però també de l’intercanvi de les llengües, de l’intercanvi cultural, d’intercanvi d’orígens... I així es van creant les ciutats. Si mirem detingudament la història, apreciarem que, entre molts d’altres avenços, la navegació és producte del comerç i que, a més, en l’època del Renaixemanet el comerç té una implicació fortíssima en l’art com a mecenatge, un factor que serà cabdal pel creixement de les ciutats i dels països.

I què ens ha passat?
Doncs que si ara fem un salt a fa uns 40 anys, la cosa canvia, i sembla que tota la tasca social que ha fet el comerç als barris ha adoptat un altre sentit. Ara veuràs com, als barris, hi neixen noves propostes en positiu, de gent jove que, de forma creativa, munta un comerç on hi venen productes únics. I no dic que siguin de més qualitat que altres tipus de comerç més a l’engròs, però tenen el gran valor que són únics.

Però aquest tipus de comerç té més sentit i sortida a Barcelona, on pot ser un avantatge, però en una ciutat com Granollers…
Aquí potser encara no tenim la massa social, els clients. Però, de fet, vindria a ser allò que hem perseguit tant amb la marca de Gran Centre: fer el Certificat de Qualitat Ciutadana (CQC).

I per què no va tirar endavant el CQC?
Perquè era massa bona idea. Era una idea massa bona, i aleshores no va interessar. El camí que jo he fet cap a la gent que ens havia d’ajudar ha estat, probablement, el més equivocat de tots. Jo hauria d’haver fet un camí completament a l’inrevés, i fins que vaig arribar a Madrid no m’ho van dir.

I què et van dir?
‘Escolti, vostè sap que 20 empreses controlen 80% de tot el que es compra i es ven en aquest país? I que més de 500.000 botiguers tenen només un 20% del pastís?’. Això m’ho van dir al Ministeri. I em pregunto com van poder ser tan sincers, perquè a la Generalitat, després de 114 reunions amb una idea que jo segueixo pensant que és boníssima per canviar aquesta tendència del comerç, encara espero una resposta tan taxativa i clara. Per mi, la no resposta de la Generalitat va ser una decepció.

I la idea quina és? Potenciar el comerç de qualitat i de proximitat?
Com et deia abans, i ho dic sempre en positiu, m’agradaria que el ciutadà (i no vull dir el consumidor) fos conscient, que fes un canvi d’hàbits. Comprar menys, però comprar bé. Que compri a prop. Mira, vindria a ser el que ha estat potenciant tot el tema de l’slow food. Cal potenciar la idea que no cal comprar tant, que cal comprar bé i bo.

Però el ciutadà, el client, es fixa sobretot en els preus, no creus?
Sí. El preu és important, però si en comptes de comprar tant, comprem menys i d’una forma justa, tampoc no gastem tant. Perquè ara sembla que només comprem pel preu. ‘Compro molt, i compro barat’. D’acord, però per què no pensem si realment ho necessitem o no ho necessitem? Potser valdria més la pena comprar, enlloc de 2 camises, una. I comprar-la en un comerç de la ciutat, on els seus proveïdors siguin de la comarca.

Apostar per un comerç integrat en un context i que doni beneficis al territori…
Aquest és l’altre tema… Nosaltres proposàvem fer una marca de qualitat ciutadana en la qual aquests valors es facin explícits. I aquí és on topàvem sempre amb un mur. Però pensàvem que el ciutadà, de forma lliure i conscient, decidiria, després de donar-li la informació, on és millor comprar. Per exemple, un lampista que, per qüestió de preus, de nivell d’ingressos i de vida, compra barat, pot ser que s’equivoqui si té com a objectiu només comprar molt i barat, perquè probablement estigui anant en contra del seu propi interès, que no és altre que mantenir la feina.

I per què?
Perquè si aquest lampista mira allà on compra barat, veurà que, probablement, aquests mai li donaran feina. El CQC anava cap aquí. Nosaltres a la botiga hi tenim 115 industrials, professionals o empreses de serveis, que al llarg de l’any treballen per nosaltres, i el 98% són del Vallès Oriental. Això té un valor, i creiem que s’ha de valorar l’esforç i el compromís amb la ciutat i la comarca. I jo ho he intentat explicar, també amb l’ajuda de molta més gent: hem fet una fundació arreu de Catalunya, amb 15 ciutats que intentem explicar-el mateix, que intentem explicar-ho a l’informàtic, al lampista, al manyà, al del parquet, al de les llums, al fuster, i et quedaries parat de la quantitat de sinergies personals, però sobretot econòmiques, que es creen per mitjà del petit comerç. I llavors te n’adones que els propis proveïdors d’aquest comerç no ens vénen a comprar a nosaltres. El futur d’aquest lampista, d’aquest informàtic, d’aquest gestor, del manyà, del paleta, de la pròpia festa major, de tot plegat, es nodreix d’uns quants, que no som els receptors del que es dóna.

Què ha fallat per arribar a aquest punt de no trobada amb la mateixa societat?
Crec que tots plegats no en som conscients, i nosaltres, els botiguers, també som culpables d’aquest cicle que s’ha generat. És el que t’explicava abans: trencar aquest cicle era un ànim a nivell personal per tal de crear una consciència de botiguer. I l’administració ens havia d’ajudar a explicar, de forma senzilla i amb un cost baratíssim, això. Vam proposar que aquestes 15 ciutats, que representen més de 3.000 comerços de Catalunya, tinguessin uns àlbums amb els que el meu fuster certifiqués que jo li comprava a ell i que ell era de l’àmbit micro-econòmic comarcal. Si s’hagués fet, jo ara podria tenir un arxivador amb uns títols en el que hi hauria el meu fuster, el meu paleta, etc., certificant que utilitzo els seus serveis i no els d’algú altre. De la mateixa manera ho podríem aplicar a l’àmbit cultural: aquesta botiga, o l’altra, o la que sigui, col·laboren amb el teixit cultural del municipi: amb els Amics de la Unió, amb la Festa Major, amb el Balomano Granollers, etc.

Vosaltres apliqueu això que dius?
Nosaltres, can Barbany, col·laborem amb 80 entitats al llarg de l’any. I això també ha de ser un valor. I si algun dia aquest comerç no hi és, doncs pot passar, per exemple, que no hi hagi llums de Nadal, com ha estat apunt de passar ara.

I no hi ha hagut cap interès per part del Govern?
Malauradament, no. He viscut tres Governs, i m’he reunit durant molts anys fins que a Madrid em van dir que no perdés més el temps. He tingut 114 reunions, 9 directors generals, i donava la sensació que, a mesura que avançàvem amb els directors, que creàvem un equip, tot es desfeia i havíem de tornar a començar. Ha estat molt esgotador perquè no ens deien que no, però tampoc mostraven molt interès.

Com veus el futur del comerç al Vallès?
El futur immediat el veig complicat. Però si parlem d’un futur a 10 anys vista, crec que la societat canviarà la manera de fer comerç una altra vegada. Serà per necessitat -com diuen les tesis ecologistes-, que el món això no ho aguantarà. Estem consumint molt més que el que la terra produeix, tot té una data de caducitat, haurem de canviar i viure d’una manera diferent. Crec que amb el comerç també passarà això. No canviarà per un procés normal, sinó que canviarà perquè la gent tornarà a tenir necessitat de relacionar-se. El comerç tornarà a la proximitat.

Veurem això a la ‘carretera’ de Granollers, on tens la botiga?
Jo estic en el pitjor lloc que es pot estar en aquest moment. Aquest eix, ‘la carretera’, ja serà difícil que el canviem. A les grans ciutats està naixent una altra manera de fer comerç en barris alternatius, una nova manera de fer que tindrà una força que farà que a barris més cèntrics hi hagi un altre tipus de comerç diferenciat. I tot això serà per necessitat del propi ciutadà. No comprarem ‘productes’, sinó altres coses molt més importants. I això ho estem procurant fer ja a la nostra botiga. Aquí venem un producte, i també venem el temps. Tu pots venir a can Barbany, i aquí tens una persona que t’atén durant una hora per vendre una cosa.

Això també estava dins el certificat de CQC?
Sí, explicar que les botigues venem sobretot temps. Tu vas a una botiga de barri a comprar mongetes o cigrons, i aquell ‘bon dia’, que et coneguin, parlar-te pel nom, els cinc minuts que et dediquen... Això és vendre temps. La societat, tot i que estem molt ben comunicats, en realitat estem més incomunicats que mai. Al petit comerç, la gent surt satisfeta.

Ja per acabar, com veus el relleu a Gran Centre?
Molt bé. Hi ha una junta de gent jove molt potent, i crec que hi havia d’haver un canvi generacional, crec molt en la gent que està empenyent des de baix. I, esclar, quinze anys ja eren massa anys! Al principi no tenia cap intenció d’estar-m’hi tant de temps, ni tan sols ser el president d’aquest projecte.... Però la vida m’ho ha portat, ho he acceptat, i estic molt agraït de poder-ho haver viscut tan intensament, amb les coses bones i amb les dolentes. Al capdavall, hem de saber trobar l’equilibri.