'En el cas de la biomassa encara no existeix cap pla director sobre els efectes reals en la salut de la població'

Ja va fer els cinquanta però encara és un adolescent enfilat dalt d’un arbre. I no s’està mai quiet, i cau de l’arbre i, tossut, torna a pujar-hi. Es preocupa per tot, es preocupa de tots i sovint s’oblida d’ell i gairebé es maltracta. És un pagès que fa d’empresari o, potser, és un empresari que un dia farà de pagès. Té infinitat de saludats, molts coneguts, força amics i algun enemic que ha de ser rematadament imbècil, no es pot ser enemic d’un dels homes que encara creuen que podem canviar el món o, si més no, intentar-ho. Des de fa mesos és el president de la Plataforma Antiincineradora del Congost i defensa les seves idees allà on calgui, convençut i valent, sense por del què puguin dir o fer. Arribo tard, sopat i amb son. Al Pla de Llerona bufa vent de la Garriga però, tot i així, del Congost s’aixequen barrets de boira que, amb la banda sonora de les estimades granotes, creen un paisatge fantasmagòric, de Poe, de Lovecraft. En Joan viu amb la gata Xispa a can Masses de Llerona, una masia que se l’ha anat fent seva de mica en mica, pedra a pedra i arbre a arbre, i ara és el seu refugi. Fins i tot hi ha dies en què és el seu paradís i que alguns amics compartim agraïts. Em reben, ell i la gata, amb la llar de foc encesa i un Lagavulin sense gel, els beso a tots dos i m’acosto al foc i el miro i bec i pregunto. Per Santi Montagud.

Joan, hi ha gent que encara no saben absolutament res de la història. Què volen fer al terme municipal de la Garriga i molt a prop d’aquí?
Volen instal·lar una planta de biomassa, una incineradora de residus d’origen forestal. Tècnicament no deixa de ser una incineradora.

I perquè us hi oposeu?
Pel lloc on es vol fer, per la manera de fer-ho i perquè no ens creiem el projecte. Tal i com es planteja, no es viable, ni es recomanable per la salut del habitants dels voltants, en un radi mínim de 4 a 5 km. El lloc, al Congost, amb una mala ventilació, i amb inversió tèrmica no és el lloc idoni, per posar-hi una planta que funcionarà les 24 hores del dia, i que equival aproximadament a 1000 llars de foc funcionant. I què passa en una casa si hi ha una llar de foc amb mala ventilació? És o no és tòxic el que crema? Les plantes de biomassa han d’estar en un lloc ben ventilat i lluny de nuclis urbans, alguns metges recomanen un radi prudencial de 4 o 5 quilòmetres. El projecte contempla 60 milions de quilos de fusta anuals. D'on pot sortir tota aquesta massa forestal? El cost d’extracció de fusta del bosc no fa rendible l’explotació, i menys aquí a Catalunya: algú s’imagina el preu-quilo per treure-la dels voltants de la Garriga? Els informes que hem presentat demostren que això no és viable i, fins ara, l’empresa promotora no ha presentat cap pla forestal per recollir aquesta fusta. Ara bé, quan un llegeix amb calma la llei i s’adona que la paraula biomassa engloba altres tipus de combustibles, no només d’origen forestal, aleshores la cosa ja no fa tanta gràcia. Com a biomassa s’accepten els pneumàtics de cotxes, i no podem oblidar que ens trobem dins una deixalleria de cotxes. Fins avui els únics palets que hem vist produir a l’empresa promotora han estat a partir de fustes procedents de industries, palets i d’altres fustes, en molts casos amb presència de productes químics en les mateixes. D’altra banda cal pensar també en l’impacte visual (una xemeneia de 22 metres d’alçada fumejant les 24 hores del dia), en l’escalfament ambiental i en l’increment de trànsit de camions.

Com viuen els garriguencs la situació?
Realment, no podem entendre, des de la Plataforma, la indiferència que la majoria de la població de la Garriga està demostrant al projecte. El dia que es comenci a fer, s'adonaran que la nostra tossuderia tenia fonament. No som uns ni-nis. Ens preocupa, per sobre de tota discussió, la salut dels habitants dels voltants, entre ells, dues escoles a escassos metres.

Realment sembla increïble...
I això no és tot, durant tot el procés s’han comès irregularitats, tant urbanístiques com administratives. Una activitat privada no pot modificar el POUM. L’ajuntament de la Garriga i l’ACA han permès l’abocament il·legal de terres en un espai públic com es la llera del riu i l’apropiació d’aquest espai, de 27.000 metres quadrats, a través d’un expedient de major cabuda, on no hi han estat convocats ni alguns dels veïns més propers, a favor de l’empresa promotora de la incineradora. L’ACA, l’Agència Catalana de l'Aigua, responsable del espai del riu, juntament amb l’Ajuntament, han permès tot això. És la típica estratègia dels fets consumats, amb aquest apropiació i havent estat acceptats els abocaments, a continuació l’empresa vol demostrar que la finca en qüestió ja no és inundable, cosa del tot inacceptable. Conclusió, uns terrenys privats, amb contaminació, ampliada amb un expedient de major cabuda a partir de terrenys públics a partir d’uns abocaments del tot il·legals, que passa en pocs anys del 3% al 30% d’edificabilitat, provocant una modificació del Pla urbanístic municipal. Com pot ser que l’administració, l’Ajuntament de la Garriga i l’ACA, hagin permès tot això?

Això vol dir que esteu en contra de les energies renovables?
No, no estem en contra, és molt més senzill que tot això. En el cas de la biomassa no existeix ni a nivell de la comunitat europea, cap pla director que regeixi, a partir de un rigor científic, els efectes reals de la combustió sobre la salut de la població, sobre un principi de prudència, que avui no està legislat. Tot i així, comencen a haver-hi testimonis reals sobre l’efecte que aquestes monstruoses emissions poden provocar a l'entorn. Només pel principi més elemental de la precaució, el que realment nosaltres proposem és que, segons la disponibilitat real de la fusta forestal més propera, es permetin plantes en espais ben ventilats, i ben dimensionades en el volum de fusta real disponible. Algú es pot creure que, cada dia, incloent dissabtes i diumenges, es cremaran a la Garriga 200.000 kg de fusta provinent dels boscos propers? Quants parats que solucionarem, si fem el compte de 500 kg per home-dia! Aquesta planta donarà feina al voltant de 500 persones, tallant fusta cada dia. Fins a dia d’avui, no sé si l’empresa promotora paga o cobra per rebre cap material. Algú s’ho pot creure, això? Tot i comptant la subvenció, com a energia alternativa, amb les nostres contrades, amb una orografia com la dels nostres boscos, això es del tot inviable! Llavors, si això fos així de clar, què cremaran?

Com és que forces polítiques, tan dispars, voten a favor d’aquest projecte?
La veritat, estem del tot sorpresos. No ho podem entendre, esperem que siguin coneixedors de les conseqüències d’aquesta planta.

Com ha estat el tracte amb els mitjans de comunicació?
Hi ha hagut de tot: indiferència, falta d’informació... N’hi ha que, subtilment o d’una manera descarada, estan posicionats molt clarament a favor del projecte. La plataforma ha estat en tot moment una barreja de gent de tot el ventall de colors polítics, això ens ha donat molta força. No ens considerem revolucionaris per oposar-nos a aquest projecte. El que ens mou, és pur sentit comú, ens ha faltat molt suport dels mitjans de comunicació per fer saber quelcom evident: què en fem dels residus que nosaltres mateixos produïm? Això, com veus, no té res a veure amb les energies alternatives. No ens ha estat gens fàcil comunicar-nos amb fluïdesa, es un tema incòmode per a molts. Hi deuen haver molts interessos...

Qui o què hi ha al darrera d’aquest projecte?
Darrera d’aquest projecte el que no sabem és qui hi ha. Ens temem que el què hi ha és, potser, un greu problema en la gestió de residus, des dels fabricants, que cada dia es permeten més envasos i més sofisticats, seguint els hàbits de consum sense mesura en aquest sentit, a partir del petroli, fins a la gestió final. Els abocadors és un sistema caduc, i cal trobar noves maneres d’eliminar residus, tots plegats hi estem compromesos, i no es fàcil. Cal un seriós compromís per part de tothom. Però el que és segur és això: a la política no tot s'hi val. Incinerar, per molt que sigui biomassa, no es innocu.

Us en sortireu?
Tu ho dius sovint, com la cançó, 'a vegades ens en sortim'. Jo hi confio i tinc l’esperança de què algun dia arraconarem les novel·les per a llegir una història amb personatges reals, molt reals.