Divendres, 20 d'octubre de 2017 21:46 h


entrevista
publicitat


Oriol Junqueras||Historiador i eurodiputat d'ERC

"Si la consulta es convoca i guanya el 'no', pot ser contraproduent"

Dissabte, 28.11.2009. 05:00 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 6 vots )
carregant carregant

L'eurodiputat d'Esquerra Oriol Junqueras © Sergi Palau


Junqueras va gaudir de l'arrossada que va organitzar ERC de Granollers © Sergi Palau



etiqueta consulta, erc, eurodiputat, europa, europeu, oriol junqueras, parlament, popular,





Llicenciat en història moderna i contemporània, Oriol Junqueras (Barcelona, 1969) gaudia impartint classes a la UAB. Ara assegura sentir-se igual de còmode en l'escó que ocupa al Parlament europeu des d'aquest estiu. L'europarlamentari d'ERC, que va participar el passat dissabte 21 de novembre en l'arrossada que va organitzar el partit a Granollers, sent que fa una tasca de país. Li queden dos anys. Junqueras, membre de la comissió avaluadora de la consulta independentista que es va celebrar a Arenys de Munt, afirma que aquestes cites municipals amb les urnes són l'entrenament del referèndum per l'autodeterminació que algun dia celebrarà Catalunya.

Herman van Rompuy president del Consell Europeu i Catherine Ashton alta representant de la política exterior comunitària.

Són dos nomenaments fruit del joc d'equilibris molt complex que caracteritza l'Unió Europea. Hi ha un equilibri entre els països centrals de l'UE i els perifèrics; nomenen un belga, país central, i una britànica, país perifèric que ni tant sols està a la zona euro. També hi ha un equilibri entre països petits i grans, un equilibri ideològic entre les grans famílies polítiques del Parlament europeu. La UE necessita d'aquest exercicis d'equilibri perquè és una realitat molt complexa, amb 27 estats i 500 milions de ciutadans. Però alhora aquests nomenaments són un símptoma de la feblesa institucional de la UE, perquè és evident que si les decisions s'han de prendre en funció de tots aquests equilibris és que la UE encara no està consolidada com a unió, i que tot depèn dels interessos dels estats. Algun dia l'elecció del president de la UE s'haurà de fer des del Parlament europeu. L'elecció feta pels estats, l'actual, és democràtica, sí, però parlem d'una democràcia molt allunyada del ciutadà.

Rompuy és flamenc. S'intueix que pot ser més sensible al fet nacional catalana?
És un flamenc sensible a la diversitat lingüística, cultural i nacional a Europa. Esperem que això faci que sigui sensible a la realitat nacional catalana. Però hem de ser conscients que la partida catalana es juga fonamentalment a Catalunya. I que les decisions que es puguin prendre a Europa sempre són molt secundàries. És a dir, que la qüestió clau és que els catalans ho tinguem clar. Si nosaltres ho tenim clar, Europa acabarà acceptant. Ens hem de treure de sobre aquesta idea -gairebé un complex- que Europa ens vindrà a salvar algun dia. Europa no ens ha de venir a salvar, ni té cap interès especial en fer-ho. Però tampoc té cap interès especial en perjudicar-nos. I això ja és molt, perquè venim d'una tradició política en la qual les regles del joc han estat marcades per l'Estat espanyol, que ens ha jugat sistemàticament en contra.

Ramon Tremosa (CiU) i vostè. L'independentisme té veu al Parlament europeu?
L'independentisme cada vegada és més públic, més estès. I tot i que tot plegat no va tant ràpid com alguns voldríem, el cert és que avancem. I un símptoma d'això és que hi ha alguns eurodiputats que tenen una sensibilitat major de la que havien tingut els seus antecessors. Però aquesta sensibilitat només serveix si es demostra en la feina quotidiana al Parlament europeu.

Europa no ens salvarà. Però gràcies a Europa algun dia les consultes per la independència de Catalunya seran vinculants?

Serà el poble català qui farà que siguin vinculants. Europa no es torçarà cap peu dient-li al govern espanyol que ha d'acceptar el que diguin a les urnes els ciutadans de Catalunya. Europa accepta les realitats de facto. I mentre el fet no existeixi, Europa no perdrà el temps. Ara, també és evident que la majoria dels estats que formen part de la UE han esdevingut independents a través de processos d'autodeterminació al llarg del segle XX. Per tant, que les nacions esdevinguin estats és un fet normal a Europa. I què volem els catalans? Ser normals, i exercir la nostra normalitat democràtica en un context europeu. El dia que els catalans guanyen un referèndum d'autodeterminació, Europa acceptarà aquesta realitat com l'ha acceptat en els casos d'Irlanda, Noruega, Estònia, Letònia, Eslovàquia o, més recentment, Montenegro, per posar només alguns exemples.

Vostè formava part de la comissió avaluadora de la consulta independentista que es va celebrar a Arenys de Munt. Com valora l'actual pluja de referèndums?
L'objectiu és evident: la independència. L'instrument és evident: un referèndum d'autodeterminació. Com arribem a aquest referèndum? Això ja és més complicat. Però és bo que hi hagi gimnàstica autodeterminista. Necessitem múscul, entrenar-nos. En la mesura que els referèndums d'àmbit municipal serveixin per explicar el concepte i normalitzar-lo, per fer-lo penetrar en sectors socials que a vegades han estat aliens a tot plegat, perquè prenguem consciència que hem de treballar junts... Beneits siguin els referèndums municipals. Ara, si esperem que un referèndum municipal ens porti a la llibertat, malament, perquè estarem pecant d'ingenuïtat. L'entrenament és bo perquè algun dia haurem de competir de manera seriosa, és a dir, que el Parlament haurà de declarar la nostra independència i haurà de consultar a la gent del país si hi està d'acord o no.

És un pas endavant que grans ciutats, com Granollers o Girona, celebrin una consulta?

Em sembla molt positiu si això serveix per normalitzar el concepte i entrenar la gent.

En el cas de Granollers o les Franqueses, és positiu fer consultes independentistes en municipis on no està clara la victòria del 'sí'?
Valoro molt tots els esforços, també els de realisme. Si convoquem un referèndum ha de ser per procurar guanyar-lo. Sé que el sol fet de fer-lo és un pas endavant, però ja que ho fem, procurem guanyar. Procurem fer-lo on creiem que podem guanyar. O bé, procurem fer-lo on sabem que difícilment guanyarem, però fent tot l'esforç per intentar guanyar-lo. Això té sentit si ens ho prenem seriosament. Fer el referèndum per fer-lo no serveix de gaire. Si només el convoquem i prou, fins i tot pot ser contraproduent.

Tornat al Parlament europeu, com li expliquem a un veí de la comarca quin profit en pot treure d'aquesta institució?
A un veí del Vallès Oriental el Parlament europeu li serveix de molt, perquè decideix un munt de coses que afecten la nostra vida quotidiana, des de directives industrials, fins a qüestions mediambientals, passant per qüestions educatives, de recerca, de cultura, de transports, comerç... Les lleis que s'acabaran aplicant a Catalunya algun dia, o les que ja s'apliquen ara, són adaptacions de directives europees. Qui marca les regles generals del joc és el Parlament europeu. Malauradament el Parlament de Catalunya té unes competències molt reduïdes. Per tant, al Parlament europeu ens hi juguem moltíssim, sovint més del que ens juguem a la cambra del nostre propi país.

Les ajudes de la UE s'acaben?
S'acaben, sí. Però també és cert que malauradament Catalunya no se n'ha beneficiat mai gaire. Durant 20 anys els Països Catalans han estat l'única àrea de la UE que estant per sota de la renda mitjana europea no ha rebut ajudes directes, perquè aquestes ajudes se les ha quedat sempre l'Estat espanyol, que les ha distribuït de forma terriblement desigual, beneficiant a tothom abans que els catalans.

Queda clar que ser un Estat ajuda a gestionar els recursos.
Sí. Tots en sortirem beneficiats si som un Estat. Catalunya necessita la independència, també per raons econòmiques.



lectures 10768 lectures comentaris 2 comentaris



comentaris
comentari
2 - Miquel Monegal
Granollers
28 de novembre de 2009
22.10 h

Doncs jo penso que l'Oriol és una de les apostes més fermes dins l'actual ERC. Si algú pot donar coherència al discurs independentista, sens dubte que aquest és l'Oriol!



Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Comentari inadequat   abus

comentari
1 - Xesca
Mollet
28 de novembre de 2009
21.55 h

Oriol, les teves paraules pre-ERC tenien molta més validesa. Dins de ERC la teva credibilitat també estè com les ajudes europees als països Catalans, per sota del que haurien d'estar.

Tristament t'ho dic. Jonqueres des de dins només s'arreglen els aparadors.



Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Comentari inadequat   abus

5 -10 -20 -tots
1



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat




Opinió


Llegir +











Llegir +


les mes


publicitat




publicitat


publicitat





vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved