Super baner - 970x90

Dimecres, 13 de desembre de 2017 18:03 h


entrevista
publicitat


Enric Garcia-Pey||Autor de treballs de toponímia

"Som l'única comarca que tindrà un inventari complet de topònims"

Dissabte, 21.11.2009. 05:00 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 18 vots )
carregant carregant

Enric Garcia-Pey, al seu despatx , a Granollers © AV


Dos dels llibres de topònims publicats per Garcia-Pey © AV



etiqueta enric gracia-pey, granollers, llibre, topònim, toponímia, treball, vallès oriental,





On se situava ca la Puntaire de la Garriga? I les basses d'en Pere Miquel? Enric Garcia-Pey dóna resposta a aquests i més de 3.000 topònims del municipi vallesà en el seu llibre La Garriga: Noms de Casa i de Lloc. És només un dels pobles que gaudeix de l'inesgotable treball de camp i de la constant recerca arxivística del granollerí Garcia-Pey, que ha publicat estudis similars -eines de referència bàsica per a qualsevol tipus d'estudi historiogràfic- de 25 municipis de la comarca: Granollers, Aiguafreda, Llinars, Martorelles, Sant Celoni... Ara està immers en la toponímia de Bigues i Riells, i li falta ben poc per acabar cobrint tota la comarca; quan ho faci, el Vallès Oriental serà l'única comarca de Catalunya que tindrà un complet inventari de topònims, que es podrà consultar a internet. Una sola persona haurà mantingut vius milers de topònims.

Vint-i-cinc llibres de toponímia publicats i algun més d'escrit.
La idea inicial era fer l'inventari de la toponímia de tota la comarca. I per fer-ho, calia anar poble per poble. Per això s'han anat publicant treballs concrets, fins al moment de 25 dels 43 pobles de la comarca. Jo delimito cada terme municipal, i després, a l'hora de fer l'inventari, faig casar un poble amb l'altre, ja que hi ha molts topònims que són comuns, que es troben en més de dos i tres municipis. Per exemple, el Prat de Baix, té una part a Bigues, una a Caldes de Montbui i una a Sant Feliu de Codines. En aquests moments ja he fet el treball de toponímia d'uns trenta-set municipis de la comarca.

Treballs en els quals apareixen tots els noms de cases i de llocs.
Exacte. Noms de torrents, de fonts, de masies, de paratges, de turons, de serres, arbres característics, camins, camps... En definitiva, tota la toponímia. Cada obra publicada compta amb l'índex onomàstic.

Quin sistema de treball segueix?
Recullo tota la toponímia que trobo, antiga i moderna. El que passa és que en aquest país hem tingut la desgràcia de tenir revolucions a dojo, i que cada revolució el primer que fa és cremar papers. Per això als Ajuntaments es troben poc documents referits a la toponímia. Per exemple, el consistori de Bigues té uns cadastres del 1855, però ja no es pot anar més enrere. Dels primers cadastres, els d'inicis del segle XIX, només en queda un a tota la comarca, concretament a Lliçà de Vall.

Els ajuntaments cuiden els arxius?
Ara, a través d'ajudes de la Diputació de Barcelona, els consistoris han començat a tenir ben classificats els arxius, però fins ara eren un autèntic desastre... Però hi ha altres fons documentals, com podrien ser els arxius parroquials, que n'hi ha pocs a la comarca, ja que la majoria es van destruir a la Guerra Civil. Sort en tenim dels arxius patrimonials, que hi ha cases -no gaires- que els han mantingut. A Bigues, que és el municipi que treballo ara, hi ha el de Can Maspons, i estic pendent de consultar el de Can Batlle.

Per tant, els ajuntaments de la comarca no tenen informatitzats els arxius?
No, només el de Granollers, i des de fa molt poc.

I la resta? Un absolut desastre?
No, un desastre no... Bé, quan vaig començar amb els topònims, fa més de 30 anys, sí que la majoria eren un autèntic desastre. I no hi havien arxivers. De fet, podria explicar detalls bastant lamentables. Però ara no, ara la majoria d'ajuntaments tenen bons professionals fent d'arxivers. Tot plegat comença a funcionar bé. El problema és el poc material que hi ha en alguns arxius, perquè la resta s'ha perdut.

En aquests 30 anys ha trobat col·laboració per part dels ajuntaments?
Sí. Depenent de les persones amb les que topes tens més facilitats o menys. Hi ha llocs que et trobes amb reticències per no ser del poble. Però que quedi clar que jo no ho faig per encàrrec de cap consistori. Jo faig la meva, i després els ajuntaments s'hi interessen o no.

Ha publicat treballs sobre la toponímia de 25 municipis. Però n'hi ha 12 de fets i no editats. Per què? L'ajuntament no s'hi ha interessat?
Per exemple, a les Franqueses estaven molt interessats en publicar-lo, però el regidor de Cultura amb el que tractava va dimitir... I han passat sis anys. A mi no m'agrada insistir ni anar al darrere de ningú. Jo informo que el treball està fet, i ja està. Hi ha municipis que no els interessa publicar els treballs, i altres en què el tema està pendent.

Detecta un desinterès general pel passat de la comarca, dels seus pobles?
Sempre depèn de les persones. M'he trobat alcaldes molt interessats en la toponímia del seu municipi, com ara el de Llinars, el Martí Pujol, al que li va faltar temps per publicar el meu treball. Però n'hi ha d’altres que opten per la indiferència. I hi ha un ajuntament, que millor no diré quin és, que porta arrossegant el tema uns dotze anys. També n'hi ha que hi volen ficar cullarada.

Són els primers treballs d'aquest tipus que es fan a la comarca. Per tant, la toponímia s'ha anat perdent.
I tant. Però no només al Vallès Oriental, sinó a tot Catalunya. A algunes comarques de Tarragona, sobretot al Baix Camp, hi ha treballs de toponímia gràcies a Ramon Amigó, que ha fet escola. Però poc més. Hi ha treballs puntuals en comarques més petites que la nostra. Però no hi ha cap comarca que s'hagi treballat com el Vallès Oriental. Per què? Doncs perquè ho he fet amb la idea de fer un inventari general de tota la comarca. I en aquest moment, llevat de Sant Pere de Vilamajor i una part del Figaró-Montmany, tinc feta la toponímia de tot el Vallès Oriental. És un material que si no haguéssim guardat hauria desaparegut definitivament. I ara comptarem amb una eina que qualsevol podrà consultar i utilitzar a través d'internet. Som l'única comarca que tindrà un inventari complet de topònims

Hem perdut molts topònims?
Sí, molts.

Més en les grans ciutats, com ara Granollers, que en els pobles?
Bé, a Granollers hi havia més antroponímia (noms propis de persones) que toponímia. I és que el terme municipal de Granollers era molt petit, era molt més gran Palou. Per tant, més que perdre-la, és que n'hi havia poca.

Comentava al principi de l'entrevista que trobem un mateix topònim en diferents municipis de la comarca.
Sí. Per exemple Can Gabatx és un motiu que trobem a molts llocs, com Riells, Vilanova... O hi ha molts motius que tenen origen a Sant Feliu de Codines i que es traslladen a Bigues i Riells. L'avantatge de l'inventari és que un farà l'entrada del Gabatx i li apareixeran tots els pobles on es troba aquest topònim.

Som una comarca de mil i una urbanitzacions. Han recuperat topònims existents o s'han inventat el primer que els ha sonat bé?
No, generalment han recuperat topònims de la zona. Per posar-te un exemple més de Bigues i Riells, que és el municipi que ara treballo, hi ha la Font del Bou o Font Granada, que han agafat el nom d'una font que hi ha a la zona. El que ja cuiden menys els ajuntaments són els noms dels carrers, que habitualment es fixen poc en els topònims existents. Si hi ha un topònim en aquell carrer, s'ha de mantenir, per conservar-lo, i això no es fa massa; no es té massa cura. En aquest aspecte les Franqueses és un desastre: han aprofitat molts topònims, però no els han col·locat en els carrers que corresponia.



lectures 19482 lectures comentaris 4 comentaris



comentaris
comentari
4 - Xavier Mestres Duran
Barcelona
8 de juliol de 2013
13.18 h

Bon dia, desitjaria connectar amb l'autor Enric Garcia Pey, referent al seu llibre sobre Canovelles. Sóc Xavier Mestres DURAN, descendent directe dels antics propietaris de Can Duran de Canovelles, i estaria encantat en canviar informació sobre CAN DURAN.
Tot esperant les vostres notícies
Una salutació, Xavier Mestres Duran
Tel 626996820



Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Comentari inadequat   abus

comentari
3 - David Pey
Barcelona
4 de març de 2010
12.31 h

Sol.licitut al Sr Enric Garcia-Pey;
voldria contactar amb vostè per si hem pot adreçar o ajudarme amb alguna informació en la busqueda genealogica dels meus ancestres ,Pey Garriga i Pey Ambròs, a Cardedeu, ,Llinàs,i Granollers.
gracies



Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Comentari inadequat   abus

comentari
2 - el vigilant del camp de sègol
Canovelles
22 de novembre de 2009
18.19 h

En aquest pais hem tingut autèntics mestres de la cultura i treballadors incansables. Enric Garcia-Pey és un dels seus màxims esponents actuals.

Sembla mentida que la xusma idolatri a bufadors de vidre com els jugadors de futbol, per exemple.

Que la plebe ignori quina ha sigut l'obra de Joan Coromines o de Joan Amades però estigui al cas de l'últim esquinç de qualsevol jugador de futbol fan venir ganes de plegar i emigrar.



Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Comentari inadequat   abus

comentari
1 - fdfd
dfdf
22 de novembre de 2009
14.23 h

dfsdfgsdgfdsg



Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Comentari inadequat   abus

5 -10 -20 -tots
1



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat


giny


Opinió




Llegir +




publicitat



les mes


publicitat




publicitat




vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved