Divendres, 17 de novembre de 2017 20:07 h


entrevista
publicitat


Joan Enric Barceló||Guitarra i veu d'Els Amics de les Arts

"Tenim moltes ganes de tocar a Granollers, perquè els concerts allà sempre són bastant bojos"

"Aconseguir un disc d'or cantant en català és una cosa molt marciana, extraordinària"
Dijous, 8.1.2015. 13:00 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 4 vots )
carregant carregant

Els Amics de les Arts.






Els Amics de les Arts presenten dissabte el seu darrer disc, Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure, al Teatre Auditori de Granollers. Un lloc, la capital vallesana, que la banda barcelonina porta al cor des d'un concert que van fer per la Festa Major de Blancs i Blaus i perquè és precisament a l'Auditori on va néixer Lucy Perales, una de les anècdotes que més ha acompanyat als músics. Joan Enric Barceló, guitarra i veu, parla del present i del futur del grup. –per Cristina Fernández
 
–Porteu a Granollers el vostre quart disc, Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure, que està sent un èxit de vendes. Veieu aquest treball com el de la vostra consolidació?
–Fa de mal dir. Tal i com és tot d’efímer –aquest disc porta poc més de 6 mesos al carrer i ja sembla que fa molt–, crec que t’has de consolidar en cada disc, i cada cop que fas una cosa nova. Cada cop que treus material nou has de passar una mena de revàlida amb el públic, amb els mitjans i amb tu mateix com a creador. La sensació de no tenir res segur t’obliga a intentar fer-ho millor constantment.
 
–Com a creador, què creus que diferencia aquest disc dels anteriors?
–A nivell de procés vam decidir canviar algunes coses. Si no vols que surti el mateix caldo, no hi posis els mateixos ingredients. Des d’un principi vam pensar-lo diferent, vam treure el trio de vents i vam fer que el baix i el bateria, que són músics que toquen amb nosaltres però que no són d'Els Amics de les Arts en si, vinguessin des de molt aviat, per tal que les cançons no fossin de 4 que les creen i que abans de gravar els hi ensenyen als altres, que fossin cançons parides a 6 caps, que tinguessin més esperit de banda. Volíem que les cançons caminessin com les enteníem tots 6. A nivell sonor, no és extremadament arriscat, hem fet el disc que ens venia de gust, però hem fet coses que fins ara no havíem provat i hem trobat sonoritats que no descartem explorar més en el futur.
 
–Vosaltres vau començar a tocar plegats l’any 2005, i des de pràcticament llavors que teniu èxit. Com païu la fama?
–No és ben bé això, al 2005 surt el grup, però no és fins que surt Bed&Breakfast, que és el 31 d’octubre de 2009, que la gent ens coneix més, passen 5 anys. El grup era una part petita de les nostres vides, però sí que vam decidir fer una gira, que va ser deficitària, en llocs sense cobrar, i ens va anar molt bé. Va ser un punt d’inflexió i sí que des del 2010 vam gaudir de certa popularitat, vam veure que les coses que ens agradaven, també agradaven a altra gent. Des de llavors, cada cop és una sorpresa i estem contents de què la cosa vagi així de bé.
 
­–No us esperàveu els premis, els dos discos d’or...
–No, quan comences no penses que tindràs un disc d’or ni molt menys. Aconseguir un disc d’or cantant en català és una cosa molt marciana, hi ha grups a nivell espanyol que no els venen, per tant en català és una cosa extraordinària. Cada cop que n’hem rebut un ho hem fet amb un punt d’incredulitat i agraïment. Evidentment vols que et vagi bé i lluites, però, amb la situació actual, no hi havia els millors pronòstics.
 
–Ara arribeu al concert de Granollers amb la gira començada i molta carretera feta, això afecta el vostre directe?
–Afecta en el sentit que el depura. Els primers concerts tenen un component emocional molt fort, perquè a principi de gira tornes a pujar a un escenari després de molt de temps, les cançons són noves i la gent està molt receptiva. Però també seria absurd negar que els primers concerts no són mai els millors, perquè, per molt que assagis, l’espectacle necessita rodatge i veure què funciona a l’escenari. Arribem a Granollers amb una seguretat que no teníem al principi i que farà que la gent que vingui pugui gaudir encara més.
 
–Granollers, a més, és una plaça que us porta bons records.
–Tenim moltes ganes de tocar a Granollers, perquè els concerts allà sempre són bastant bojos. Recordo que vam tocar per la Festa Major de Blancs i Blaus de 2010, la plaça estava pleníssima de gent i va ser un concert molt divertit. També vam actuar un altre cop a l’Auditori i va sorgir l’anècdota de Lucy Perales. Va passar una cosa molt estranya. El públic va començar a cridar-li a l’Eduard ‘Tú sí que vales’ i ell es va acostar al micro i va dir ‘Què diuen? Estan dient Lucy Perales?’ i d’això vam arribar a fer-ne samarretes i encara avui hi ha molta gent que al mig del concert crida Lucy Perales. Sempre que pensem en Granollers recordem això, ens fa molt de riure. Ara estem expectants de veure què passa aquí a Granollers dissabte.
 
–Encara no esteu al final de la gira, però. Us queden alguns concerts a Irlanda i el Regne Unit. Com afronteu el repte de tocar fora?
–Més que com un repte, ens ho prenem com un regal que ens fem a nosaltres mateixos. Són concerts que no són rendibles, però seguim creient que hem de fer coses perquè la música en català surti, encara que sigui de manera testimonial. A més, és molt divertit sortir de gira. Vam fer una gira per Alemanya que va ser genial, i també hem tocat a Escòcia, ens va agradar molt el contacte amb la gent que et descobreix. Són sensacions diferents a les que t’exposes normalment aquí, és molt llaminer.
 
–I després de la gira, descansareu o ja teniu preparades noves cançons?
–Fem 10 anys aquest 2015, així que estem preparant un espectacle de revisió de cançons, antigues i noves, en un format especial. Serà una cosa puntual per a l’estiu, pocs concerts, per celebrar aquests 10 anys. Després d’això suposo que vindrà una etapa bastant llarga de silenci, perquè també el territori nostre de moment és el que és i necessitem temps per pair-ho, per fer coses noves i perquè la gent ens trobi a faltar.



lectures 8915 lectures comentaris Afegeix comentari



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat




editorials
doble fletxa 2.11.2017.

Amb el Govern legítim de Catalunya

El Govern de Catalunya ingressa avui a la presó en compliment d'un procés judicial en què se l'acusa de rebel·lió arran de la proclamació de la República. Aquest és un fet demolidor que ens remet a d'altres moments dramàtics ... [+]




giny


Opinió








Llegir +


les mes
« Por tu apellido "Torrecilla"deduzco que eres catalana ...» La Catxaruda presenta la 1a mostra del ventre d’ossos
« La propietaria hace unas butifarras con sus propias ...» La Catxaruda presenta la 1a mostra del ventre d’ossos
« España te boicotea por tu boicot a la Guardia Civil ...» La Catxaruda presenta la 1a mostra del ventre d’ossos



publicitat




publicitat


publicitat





vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved