Dimecres, 18 d'octubre de 2017 16:44 h


entrevista
publicitat


Fina Jonch||Psicòloga i docent del Curs Escola de Pares

"Els pares han de trobar el seu propi mètode per educar els fills"

Dissabte, 31.10.2009. 05:00 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 11 vots )
carregant carregant

La piscòloga Fina Jonch, al seu despatx de Granollers © AV


Jonch considera "dictatorial" el mètode del doctor Estivill © AV



etiqueta curs, educar, escola, fills, fina jonch, la mútua, pares, psicòloga,





Si els pares i mares de la comarca amb nadons fins als 3 anys s'animen, aquest novembre començarà a La Mútua de Granollers el primer Curs Escola de Pares: Paternitat-maternitat, planifiquem aquest gran projecte. Són quatre sessions per treballar tots aquells problemes relacionats amb els canvis, l'alimentació, la son, els plors... És a dir, tot allò que preocupa als pares. Al capdavant de la iniciativa hi ha el metge pediatre Marc Tura i la psicòloga Fina Jonch, que en aquesta entrevista explica que els pares han de fer menys cas a tantes teories educatives -la "dictatorial" d'Estivill, la del tot s'hi val de Carlos González- i escoltar-se més a si mateixos.

Què ofereix el Curs Escola de Pares?
És un curs dirigit a pares amb nadons fins als 3 anys, perquè volem començar per la base. Si féssim un curs per a pares d'adolescents seria un èxit, però volem remarcar que l'adolescència és el resultat d'una base, i fins als 3 anys construïm els fonaments de la personalitat. Volem que els pares trobin la millor manera de relacionar-se amb els seus fills. Per això tocarem principalment la part emocional, que sempre va per davant de les parts racional i fisiològica. L'alimentació, el plor, la son... Tot està relacionat amb el vincle que establim amb el nen. Depèn de la tranquil·litat dels pares que el nen mengi bé, dormi bé...

El curs dóna unes pautes als pares per educar als nens?

No volem ser un GPS. Més que donar unes pautes, volem que la gent trobi el seu propi mètode per educar als fills. Tots som únics, i hem de trobar la nostra manera de relacionar-nos amb els fills. Què em va bé a mi? Això ens hem de respondre.

Per tant, és un curs base per després anar augmentant les edats dels nens fins arribar a la temuda adolescència?
Sí. Aquesta escola també es com un nadó. Ara comencem amb un curs per als més menuts i a la primavera farem un curs per a pares amb fills adolescents. Però cal deixar clar que en aquestes edats ja es tracta de fer reparacions: si tenim una bona base el noi adolescent ja fa el que ha de fer, es comporta correctament segons la seva edat. Quan els adolescents tenen patologies -i això cada vegada és més habitual- és perquè hi ha algun problema en edats anteriors, fonaments que no acaben d'estar prou ben construïts.

Parlem d'unes edats crucials.
Sí, tan crucials que l'edat següent, l'anomenada latent, que fins fa uns anys era bastant poc problemàtica, ara ens presenta a nois de 7 i 8 anys amb molts conflictes.

Actualment els pares disposen de molta més informació que abans per educar als seus fills. Això els ajuda o els confon encara més?
Tot és bo si no ens obsessionem en comparar-nos amb el que hi ha fora. És a dir, que ni cap psicòleg ni cap llibre escrit per ajudar a educar els fills ens aclarirà el que a nosaltres més em convé. Un psicòleg o un llibre d'ajuda ens poden solucionar puntualitats, però no ens resoldran com hem d'educar, en general, al fill. Cal gaudir del nen educant-lo, però a la nostra manera. Ara el lloc del nen està molt descol·locat, i hi ha tants síndromes com nens. Tant el pare com la mare han de trobar el seu lloc.

Dubtes n'hi ha molts: seguim el mètode del doctor Estivill o el del doctor Carlos González?
Jo insistiria en no aferrar-me a cap teoria. Per exemple, a mi la teoria del doctor Estivill no em serveix gens, no la considero massa vàlida, la trobo molt dictatorial. Però la teoria del doctor Carlos González -on el nen mana- tampoc. No hem d'anar als extrems. Ens hem de preguntar què li pot anar bé al nostre fill, i aplicar-ho segons el moment: unes vegades coincidirà amb una teoria i unes altres amb una altre. I hi ha coses de calaix: si al nen n'hi dones quatre, te'n demanarà sis, per tant no se li pot donar sempre el que vol. Ara tot està molt protocolaritzat, i estem perdent el contacte. Els pares no poden seguir un protocol determinat. Parlem de quelcom molt més íntim: relació, comunicació, vincle.

Però en aquest punt els pares exigeixen respostes concretes: quan han de dir no, quan minuts han de deixar al nen plorant...
Si un està atent a com respon el nen, no calen tantes respostes concretes. El mateix nen marca aquest 'prou'. Però sembla com si tot ens ho tinguessin que manar des de fora, i lo nostre, la nostra manera de fer i educar, no ens la creiem. Ho volem fer tant bé que una teoria ens ha de dir com. Dons no. Escolta't a tu mateix. El Curs Escola ve a dir això: jo quin potencial tinc? Doncs aquest potencial, aquest capital, l'he de fer servir per relacionar-me amb els meu fills.

Però molt sovint els pares van massa perduts com per escoltar-se a si mateixos.

Però ho han de fer, perquè no hi ha respostes úniques que serveixin per a tots els nens. És clar que hi ha uns bàsics que cal saber: el nen necessita una rutina per estar tranquil, necessita veure que els seus pares estan tranquils i segurs...

La manca de rutines i de tranquil·litat explica aquest augment de les patologies en adolescents?

Sí. I per això és tant important explicar als pares que els primers mesos són crucials, que la tàctica d'anar fent és molt perillosa... Després, amb 10 anys, el nen ja se t'ha escapat de les mans.

La gent s'ho hauria de pensar més això de ser pare?

Sobretot preparar més. Jo crec que els fills no es gaudeixen prou: per excés de feina, falta de temps... Després ens trobem, com està passant, que cada vegada hi ha més nens amb dèficit d'atenció.

Masses pares pensen que ja li educaran el fill a l’escola?
Sí. Però està clar que la primera educació els nens la reben de la família, tota la part emocional -que, reitero, és crucial.

Manca de tranquil·litat, seguretat... i autoritat?

Els nostres referents són els nostres pares, l'educació que nosaltres hem rebut. I ens movem o igual o en contra. És a dir, si hem tingut un pare molt dur, amb el nostre fill ho fem ven diferent. O si vàrem rebre una bona educació, la calquem. Però no tenim en compte el nostre fill, no ens el mirem, només pensem en com vàrem rebre nosaltres l'educació.

Els nens entren massa d'hora a l'escola bressol?
Sí, però això ja és més qüestió dels governs. Aquí això es cuida poc, a altres països europeus les baixes per maternitat són molt més llargues.

Els nous tipus de família -monoparentals, homosexuals...- com afecten l'educació dels fills?
Tot depèn dels tipus de lligams emocionals, és igual si la parella és heterosexual o homosexual, o si només hi ha pare o mare.

El Curs Escola no dóna pautes concretes, però sí consells. Algun que sigui ben útil per als pares?
Rutines, són essencials. I entendre que el nadó té molta por, que necessita sentir-se protegit.



lectures 10699 lectures comentaris 2 comentaris



comentaris
comentari
2 - DOLORS RIBAS SOLÀ
TARRAGONA
15 de juny de 2010
14.12 h

uS DEMANO AJUDA, ESTIC PERDUDA, NO SE COM ACTUAR, DE FET DES DE MOLT JOVENETA M'HA COSTAT CONDUIR LA MEVA VIDA. TINC UNA FILLA DE 13 ANYS I NOMÉS ESTÀ PENDENT DE LA MODA, EL BALL, LES AMIGUES I AMICS ETC.ETC. EM COSTA MOLT DIR NO I POSAR-LI O MÉS AVIAT SE CONSTANT AMB EL QUE DIC EN UN PRINCIPI. ESTIC PASSANT UNS MOMENTS MOLT DOLENTS, DONCS, LA MEVA MARE PATEIX UN CÀNCER I HE D'ESTAR PER ELLA TAMBÉ ESTIC SEPARADA I EL PARE NO COL·LABORA, NO DIALOGA, TOT ES FA AMB CRITS I SOROLL, ES MOLT T... Llegir més



Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Comentari inadequat   abus

comentari
1 - Manel Gener
Granollers
5 de febrer de 2010
17.42 h

M'agrada molt aquesta idea de proposar als pares que intentem recuperar la nostra pròpia"teoria-pràctica" en relació a l'educació dels nostres fills. Es cert que ara hi ha molta preocupació per aquesta funció, la de ser pare. Però sovint no es reflexiona gens sobre el que estem fent quan eduquem als nostres fills. Ens deixem vèncer per la frustració i ens quedem en el lament o en la idea que el fill li passa alguna cosa ...A vegades n'hi hauria prou en analitzar de tot allò que fem qu... Llegir més



Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Comentari inadequat   abus

5 -10 -20 -tots
1



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat




Opinió


Llegir +











Llegir +


les mes
« Por tu apellido "Torrecilla"deduzco que eres catalana ...» La Catxaruda presenta la 1a mostra del ventre d’ossos
« La propietaria hace unas butifarras con sus propias ...» La Catxaruda presenta la 1a mostra del ventre d’ossos
« España te boicotea por tu boicot a la Guardia Civil ...» La Catxaruda presenta la 1a mostra del ventre d’ossos



publicitat




publicitat


publicitat





vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved