Divendres, 24 de novembre de 2017 17:43 h


entrevista
publicitat


Patrick Henríquez||Músic

"La finalitat de la música és fer gaudir la gent"

"El més important és que un estigui convençut del que fa i que ho faci amb integritat i perseverança"
Dimarts, 15.7.2014. 11:15 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 4 vots )
carregant carregant







Patrick Henríquez, músic granollerí nascut a Dinamarca (1980), s’ha format a la prestigiosa Universitat de la Música de Viena i ara acaba de publicar el seu primer àlbum: Patrikez. Lletres treballades i amb missatge i una tècnica musical impecable és el que el públic podrà descobrir dijous a la Torreta, en una actuació en què Henríquez presentarà el seu treball al Vallès Oriental. –per Cristina Fernández
 
–Tot i estudiar piano i solfeig des dels 9 anys, i ser fill de músic, és un show de Led Zeppelin el que et fa apassionar-te per la música. Què hi vas descobrir?
–En aquella època, amb 13 anys, estava força a l’adolescència i el primer que em va impressionar va ser tot el conjunt en sí, visualment, més que la música. Vaig pensar: ‘ostres! Han de tenir les noies que vulguin’. Vaig veure que jo hauria d’aprendre a tocar la guitarra així. Després, amb els anys, un va aprofundint i s’adona del que realment importa, com és la riquesa de la música.
 
–Volies estudiar música moderna, però a l'Estat espanyol no era fàcil.
–Quan vaig acabar el COU tenia un dilema, perquè en aquella època no existia encara l’ESMUC i als conservatoris només feien classes d’instruments clàssics. Llavors, com jo volia estudiar música moderna, l’única opció que tenia era magisteri musical, que no necessàriament té molt a veure amb això, o fer alguna cosa de tècnic de so. Realment això no em solucionava el problema, ja que jo volia aprendre a ser bon músic. Volia passar-me el dia tocant i cantant.
 
–Així que per aconseguir-ho vas marxar a estudiar a la Universitat de la Música de Viena. Com va ser?
–Tot va passar per una casualitat. El meu pare tenia un curs de guitarra a Gualba, al que va anar un professor de guitarra moderna. Arnaldo Moreno, el professor, va estar parlant amb el meu pare i li va proposar que toquéssim junts per veure què es podia fer. Així que vam tocar junts un blues, i el primer que em va dir va ser ‘tu no en tens massa idea, no?’ i jo ‘idea de què?’, ‘tu saps el què toques?’, em va preguntar. En aquell moment jo tocava intuïtivament, d’oïda. Em va dir que em faltava coneixement per entrar a la universitat, així que necessitava saber harmonia i teoria. D’aquesta manera vaig estudiar 6 mesos amb en Martí Ventura, i també aprenia alemany. Abans de l’examen d’admissió, també vaig estar mig any més a Viena per preparar-me, Arnaldo Moreno va ser tan amable que fins i tot em va tenir a casa seva i ell em donava classes.
 
–I vas passar l’examen. Va ser dur estudiar allà?
–Al principi va ser dur per la diferència cultural. La gent és una mica diferent. Un cas concret, si aquí algú et diu t’ajudaré en alguna cosa, significa que no et vol cobrar res. Si et vull cobrar, et diré quant i et puc donar classes. Allà, per exemple, això no era gratis. També malentesos amb l’idioma o la vida social, la gent no té una vida social tan marcada com aquí, van més a la seva. Jo estava una mica isolat, però, per altra banda, ara que ho veig en perspectiva, és una cosa que em va anar molt bé. Penso que per desenvolupar-se personalment va bé una etapa de soledat i reflexió, com reinventar-se a un mateix en un nou entorn.
 
–I tornes a Granollers, després d’acabar els estudis. Com va ser aquest retorn?
–-En aquell moment tenia la vida allà i aquí els meus amics sempre m’han benvingut, però no vaig estar a Barcelona, sinó a Granollers, perquè volia tenir temps de desenvolupar-me com a músic. Pensava que encara havia d’aprendre molt i que aquí tothom també intentava buscar-se la vida. Hi havia gent tant bona i amb tant per donar aquí, que tenia la sensació de què havia de treballar més per tenir una oportunitat.
 
–Per això tornes a marxar, concretament a fer una màster, de nou a Viena. Volies perfeccionar la teva tècnica?
–Sí, vaig començar a apreciar la situació que tinc a Viena, que em permet treballar, viure i practicar. De fet, el màster és el que em va anar millor.
 
–En aquests moments tornes a estar aquí, i ja tens algun concert programat, com el que faràs a la festa major de la Torreta. Què hi trobarà el públic en aquesta actuació?
–Tenim el concert a la Torreta, a Can Tàpies, a les 23.30 h, i també una actuació al bar Pipiolo de Barcelona. La gent podrà escoltar el programa del disc, més un parell de cançons que he fet després del disc. Vindrem en quartet, el pianista i el bateria han vingut d’Àustria, i es podrà conèixer tot el meu treball. 
 
–Com ha estat el debut amb el teu primer àlbum, Patrikez?
–Aquest disc és el resultat de moltíssims anys de treballar, d’evolucionar i també és el producte d’una voluntat molt forta de trobar un so propi. He estat tocant per diversa gent durant els últims 15 anys, i he anat absorbint diverses influències. No ha estat una cosa que ha passat sola, sinó a través de la voluntat de trobar un so propi.
 
–Què diries que és el que et diferencia d’altres grups latin, pop-rock?
–Musicalment, el fet que hi hagi un violí amb un paper intrínsec dins del so del grup, i també les lletres. Les lletres són molt més de cantautor. A mi m’agrada molt la literatura, i a les lletres també trobo una manera d’afegir l’aspecte literari. M’agraden molt les cançons que diuen alguna cosa.
 
–Ara que ja composes la teva música, quin consell donaries als músics més joves que també ho volen aconseguir algun dia?
–Jo els diria que intentessin trobar-se a sí mateixos. Es necessita sempre una fase d’imitació i d’absorció, però que no perdin de vista l’objectiu de trobar un estil, una veu pròpia. Que no se’ls pugi confondre amb algú altre. La resta és qüestió de gustos, perquè no pots agradar a tothom. El més important és que un estigui convençut del que fa i que ho faci amb integritat i perseverança.
 
–Acabes de publicar el teu primer àlbum, però veurem aviat algun nou projecte?
–Ara estem en la cerca de manager i discogràfica, i també planegem un curt publicitari per a Patrikez, un vídeo promocional perquè la gent pugui veure i escoltar què és això de Patrikez. Una cosa molt important és que també el públic vegi què els aporta a ells, del que es tracta és de fer gaudir a la gent. La finalitat de la música no és vendre discos, sinó tocar en directe, així que vindran més concerts.
 



lectures 5289 lectures comentaris Afegeix comentari



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat




editorials
doble fletxa 2.11.2017.

Amb el Govern legítim de Catalunya

El Govern de Catalunya ingressa avui a la presó en compliment d'un procés judicial en què se l'acusa de rebel·lió arran de la proclamació de la República. Aquest és un fet demolidor que ens remet a d'altres moments dramàtics ... [+]




giny


Opinió








Llegir +


les mes
« Por tu apellido "Torrecilla"deduzco que eres catalana ...» La Catxaruda presenta la 1a mostra del ventre d’ossos
« La propietaria hace unas butifarras con sus propias ...» La Catxaruda presenta la 1a mostra del ventre d’ossos
« España te boicotea por tu boicot a la Guardia Civil ...» La Catxaruda presenta la 1a mostra del ventre d’ossos



publicitat




publicitat


publicitat





vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved