Dilluns, 23 d'octubre de 2017 20:36 h


entrevista
publicitat


Fe Fernández||Llibretera de L'Espolsada

"La literatura ens fa lliures perquè permet posar-te en la pell de molts personatges i t’eixampla la ment"

"A les llibreries petites coneixes bé el client i saps que quan portes novetats serà per alguna persona en concret, perquè saps que li agradarà"
Dimarts, 1.7.2014. 10:30 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
carregant carregant

Fe Fernández./Fotografia de Joan Puerto.






Fe Fernández, propietària de la llibreria L’Espolsada de les Franqueses, acaba de recollir el tercer Premi Memorial Pere Rodeja, que la reconeix com la millor llibretera. Aquest guardó s’afegeix al que Fernández va guanyar l’any 2011, el Ferran Lara, atorgat per la Cambra del Llibre i que reconeix l’emprenedoria dins del sector. Fa 7 anys, Fe Fernández va muntar una llibreria amb la convicció que la passió pels llibres es pot encomanar. –per Cristina Fernández
 
–Què ha de tenir un bon llibreter?
–Ser un gran lector.
 
–T’esperaves ser triada pel teu propi gremi com la millor?
–No, ni molt menys!
 
–Què fa diferent L’Espolsada respecte d’altres llibreries?
–No ho sé, crec que les llibreries petitones tenen molts handicaps perquè no arribes a tothom, no pots tenir-ho tot, però alhora són molt personals. El que ens pot distingir de totes les grans és aquest tret diferencial, la personalitat. L’Espolsada, per allò bo i per allò dolent, té molt de mi.  
 
–Creus que la passió pels llibres es pot encomanar?
–Segur, seguríssim. Jo no estic en un lloc de pas, estic en un lloc comercialment complicat perquè les Franqueses és difícil a nivell de comerç, i en el moment en què no només et ve gent del poble, sinó també gent de fora a comprar és perquè alguna cosa has encomanat. La manera de fer o de recomanar, o els llibres que tu llegeixes i t’agraden, aquestes són les claus.
 
–Quina és la millor manera de fer néixer el gust per la lectura?
–A la lectura hi hem d’arribar a través de l’afecte, l’estimació. Una gran manera de començar és quan ets un bebè, fa uns anys enrere era molt complicat, però ara tenim molta oferta. Els primers llibres que comparteixes a la falda, els llibres de tacte o els de bany, són primeres maneres de vincular-te amb un nen des del llibre. Això fa que aquest nen creixi amb una estima, ho associa amb un moment molt bonic. Si des de petit això ho fas així, tens molts números perquè després puguis tenir un nen o una nena lectora. L’oferta també és important. Hi ha gent que compra un llibre a l’any i com no li ha agradat, automàticament no li agrada llegir. Els nens són molt intel·ligents, però necessiten una oferta per poder discernir el que els agrada del que no. Les biblioteques van molt bé per a això, per provar coses i després es poden comprar aquells llibres que són imprescindibles i que aniran fent una biblioteca personal. És important que els nens tinguin llibres a casa, per exemple, a les escoles s’ha caigut en l’error que els llibres de lectura siguin socialitzats, aquestes lectures haurien d’estar a casa, i no a l’escola, ja que sovint hi ha famílies que només tenen aquests llibres a casa.
 
–Quins ingredients ha de tenir un bon llibre?
–T'ha de provocar alguna mena de cosa, encara que no sigui agradable. Hi ha llibres que et remouen o que et sacsegen, però un llibre t’ha de provocar alguna cosa. L’any passat vaig llegir un llibre que començava amb una escena molt bèstia, impecablement ben escrita, però que era un llibre com d’escola d’escriptura. Tota aquella escena tan brutal a mi no em va provocar res i vaig pensar, jo no necessito llibres tan perfectes de forma, que també han d’estar ben escrits, però t’han de moure. Has de sortir d’un llibre dient ‘he après alguna cosa’. La literatura ens fa lliures perquè et permet posar-te en la pell de molts personatges i t’eixampla la ment.
 
–Fa 7 anys, quan vas començar el projecte de L’Espolsada, ja tenies la idea de fer aquest tipus de llibreria?
–No tenia clar res, per començar. Però, quan t’hi vas posant, vas veient que has de fer uns equilibris entre el que el públic vol i el que tu vols oferir. En mica en mica hem anat trobant aquest equilibri. No es pot prescindir de segons quins llibres, perquè hem de viure, les llibreries són un negoci, no és un gran negoci lucratiu, però has de poder arribar a un mínim. Tens alguns llibres que a tu personalment no et motiven, prou però que el públic demana, i també has de ser capaç d’anar oferint altres coses. Els llibreters hem de descobrir llibres, no aquells que són un projecte editorial de màrqueting, no, sinó d’altres lectures. Nosaltres hem anat trobant un públic que s’ha anat adaptant. El temps també et porta a conèixer més el client, a saber que quan portes novetats serà per alguna persona en concret, perquè saps que li agradarà.
 
–Ara, després de la teva experiència, quin futur li augures al llibre tradicional de paper?
–Penso que el llibre de paper com a objecte és un artefacte perfecte, és un invent que ha sobreviscut segles i segles, i no pot morir mai. Una altra cosa és el llibre digital i la lectura que es fa en digital, crec que han de conviure.
 
–La passió pels llibres es pot combinar amb el  llibre electrònic?
–Crec que sí. Les editorials petitones ho han vist molt bé i el que t’ofereixen és un llibre en paper amb un plus de qualitat, edicions acurades, si convé també il·lustrades, amb moltes coses que fan del llibre un objecte que et ve de gust tenir. La lectura digital s’està convertint en una altra cosa. Un contingut digital, però, pot estar molt bé. Amb lectures acadèmiques o més de feina, el digital té molt de futur. Algú pot dir que se’n va de vacances i s’endú 800 llibres, però quan t’has llegit 800 llibres en unes vacances?
 
–Personalment, quins són els llibres que t’han marcat?
–Sóc una gran lectora de Mercè Rodoreda, i no em canso de reivindicar-la. També em vaig enamorar profundament de la prosa d’Alice Munro, també he descobert un llibre al llarg d’aquest anys, El lloc segur de Wallace Stegner, que m’ha emocionat molt. Quedar-me amb un sol llibre m’és molt complicat, però em quedo amb els de les petites editorials, que darrera hi ha molta feina.
 
–Ens pots fer alguna recomanació per llegir aquest estiu?
–Els tres premis llibreter, Ànima de Wajdi Mouawad, que és un llibre dur i de lectura gens plaent; el d’Antoni Vives, I demà, el Paradís, una descoberta que penso que la gent gaudirà molt; i, també, Aquest barret no és meu, de Jon Klassen, que és un àlbum il·lustrat, un conte divertit, enginyós, gens moralista, però que en canvi fa pensar als petits sobre què passa quan mentim, però sense alliçonar.
 



lectures 1707 lectures comentaris Afegeix comentari



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat




Opinió


Llegir +











Llegir +


les mes


publicitat




publicitat


publicitat





vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved