Dilluns, 23 d'octubre de 2017 20:50 h


entrevista
publicitat


Rosa Maria Pascual||Autora del llibre 'On vas, Irina?'

“Els herois els hauríem de buscar entre les famílies que tiren endavant amb dignitat”

"La gent d’Ucraïna té la sensació que el Mur de Berlín es va traslladar al seu país, i que a més, estan molt oblidats"
Dimarts, 17.6.2014. 11:30 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 4 vots )
carregant carregant

Rosa Maria Pascual.






Rosa Maria Pascual, veïna de Cardedeu, ha dedicat 30 anys a fer de mestra i és autora de diferents llibres. La seva última novel·la, On vas, Irina? (Editorial Gregal), que presentava dijous a Granollers, s’endinsa en les conseqüències que l’accident nuclear de Txernòbil ha tingut per a Ucraïna, i que Pascual ha conegut gràcies als nens que ha acollit del país veí. –per Cristina Fernández
 
–On vas, Irina? no és el teu primer llibre, però, és el més autobiogràfic?
–No és ben bé autobiogràfica, a la novel·la és tot inventat. El que passa és que faig servir escenaris de fons de llocs on he estat i experiències que he tingut.
 
–L’obra es basa en la tragèdia de Txernòbil, què et fa acostar-te a aquest fet?
–Fins l’any passat vaig tenir nens acollits, des que tenien 10 anys fins als més de 20, d’Ucraïna. Durant bastants anys els vaig tenir a l’estiu a casa, fins que vaig voler conèixer de primera mà el seu país i veure de més a prop el que passava allà. Pensava si el que ells em deien seria ben bé com ells explicaven, i vaig voler fer el viatge, no turístic, sinó que vaig visitar les escoles i els hospitals. Des de llavors vaig voler fer un llibre, i ells mateixos m’ho demanaven. La gent que jo coneixia volia que el seu problema es conegués.
 
–Què et plantejava la gent d’allà?
–La gent d’Ucraïna té la sensació que el Mur de Berlín es va traslladar al seu país, i que a més, estan molt oblidats.
 
–Què va ser el que més et va impactar dels teus viatges a Ucraïna?
–Em va impactar que essent una gent amb molta cultura, potser en alguns aspectes més avançada que la nostra, els nens que jo tenia estaven treballant i guanyaven un euro diari, quan les coses que havien de comprar estaven al mateix preu que aquí. Es veien obligats a treure les coses del camp o viure de les ONG. Està molt empobrit.
 
–Has pogut veure una realitat que aquí no arriba tant.
–Sí, fins i tot a nosaltres vam voler regalar-los un cotxe de segona mà, perquè allà n’hi ha molts, i anaven al preu que aquí van els cotxes nous senzills. És una manera de tenir-los molt controlats.
 
–Què t’ha impulsat a convertir totes aquestes vivències en una novel·la?
–És una necessitat que anava més enllà de mi mateixa. Volia intentar apropar-me a la seva cultura i veure la dignitat que hi pot haver. Veure com han patit i com s’ajuden, gent que ha passat per unes il·lusions paral·leles a les nostres encara que es digui que no. Des del 1986, quan hi ha l’explosió de Txernòbil, queden 30 quilòmetres de terra inservibles al voltant del lloc dels fets, però a partir dels 30 quilòmetres van regalar les terres perquè no es quedés desertitzat i cap al 92, ells aconsegueixen la independència, per tant l’accident està relacionat amb la seva independència. A partir d’aquí, els governs són molt manipulats i no n’estan contents, per això fan unes marxes de protesta, que aquest hivern, per exemple, ha estat el més terrorífic. Volia transmetre totes aquestes coses, els problemes dels governs corruptes també.
 
–Què opines de la situació del país?
–La situació no és bona. En acollir aquests nens, he pogut comprovar que per exemple, les seves defenses han augmentat mentre estaven aquí, ja que se’ls fan analítiques al arribar i al marxar. És a dir, que estar exposats a les radiacions no és bo, hi ha molts càncers. La gent que vaig conèixer allà ha anat morint de càncer. Que una família perdi set persones, i que no sigui en un accident de cotxe, és molt estrany, no es pot dir que no passi res. La contaminació està allà. A més, ara com aquell qui diu, estan en una guerra civil.
 
–Potser encara no es coneixen totes les conseqüències de l’accident de Txernòbil.  
–El núvol tòxic va arribar fins aquí, de fet. En realitat hi ha càncers de tiroides que estan produïts pel núvol tòxic, que es podia haver evitat donant iode no radioactiu a la gent durant uns dies o bé dient-los que no mengessin cap cosa del camp durant una setmana. Ara, aquí, també tenim problemes paral·lels amb les centrals que no estan ben cuidades.
 
–La vida de la Irina t’ha servit per explicar tot això.
–Sí, he triat la vida d’una noia jove que és mare, perquè allà com la vida s’escurça, les dones són mares més joves. La protagonista va amb una vespa i un bebè, i s’escapa per una zona d’estraperlo, de corrupció. A la novel·la intento posar totes les coses que he après, encara que no m’hagin passat a mi.
 
–Amb què t’agradaria que la gent es quedés de la lectura del teu llibre?
–Voldria que es veiés que ajudant als altres, t’ajudes a tu mateix. És una cosa que et millora a tu. I, també, que en realitat estem entretenint-nos buscant herois, com el millor jugador de futbol, i els herois els hauríem de trobar dins de les famílies que tiren endavant amb dignitat. Nosaltres mateixos ens entretenim amb coses que no poden aportar res, i hi ha coses més importants que ens poden donar més felicitat.
 
–Estàs ja escrivint algun nou projecte?
-Sí, estic escrivint un llibre sobre la meva mare, que era mestra. La meva mare, la meva mestra és un escrit amb el que vaig quedar finalista al Premi Romà Planas de la Roca, i ara el novel·lo.
 
 



lectures 8673 lectures comentaris 2 comentaris



comentaris
comentari
2 - Juan Antonio Alias
Cardedeu
17 de juny de 2014
12.50 h

És un llibre que m'ha emocionat: he rigut i plorat, tant que m'ha fet saltar les llàgrimes...



Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Comentari inadequat   abus

comentari
1 - Rosa Maria Pascual Sellent
Cardedeu
17 de juny de 2014
12.40 h



M’agrada com heu enfocat l’entrevista. Caldria, però, afegir un no davant de radioactiu, en el següent paràgraf:

En realitat hi ha càncers de tiroides que estan produïts pel núvol tòxic, que es podia haver evitat donant iode "NO" radioactiu a la gent durant uns dies o bé dient-los que no mengessin cap cosa del camp durant una setmana...



Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Comentari inadequat   abus

5 -10 -20 -tots
1



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat




Opinió


Llegir +











Llegir +


les mes


publicitat




publicitat


publicitat





vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved