Super baner - 970x90

Dimarts, 12 de desembre de 2017 14:56 h


entrevista
publicitat


Anna M. Jansana||Directora del Centre de Normalització Lingüística de Granollers i pregonera de la Fira de l'Ascensió

"Quan era petita hi havia innovacions que només es podien veure a la Fira de l'Ascensió"

"Al CNL procurem que el català arribi a tothom i a tot arreu"
Dijous, 22.5.2014. 07:15 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
carregant carregant

Anna Maria Jansana./Fotografia de l'Ajuntament de Granollers.






Anna M. Jansana és directora del Centre de Normalització Lingüística de Granollers des de fa 24 anys. Entre d’altres tasques, Jansana coordina les oficines de català d’onze municipis vallesans i un servei comarcal. Ara, a més, serà l’encarregada de donar el tret de sortida a la Fira de l’Ascensió, ja que el seu pregó obrirà una setmana de festes. –per Cristina Fernández
 
-Com s’ha pres la proposta de ser pregonera de l’Ascensió?
-M’ha fet molta il·lusió, i també respecte.
 
-De què anirà el seu pregó?
-Parlo de diverses coses, de records, de Granollers, de l’Ascensió de quan era petita, de llengua, de la feina, una mica de tot.
 
-Com era l’Ascensió de quan vostè era petita?
-Durant una part de la meva infància no hi havia televisió, i, és clar, hi havia moltes coses que només veies a la Fira. Recordo sobretot els tractors, si els pagesos volien veure un model nou de tractor, havien d’anar a la Fira. També innovacions d’electrodomèstics, això només ho podies trobar allà. Després, tot el que són les atraccions, els autos de xoc, les cadiretes voladores, tot això ho recordo més de l’Ascensió que no pas de la Festa Major. Recordo el fet que era també al centre de Granollers, a totes les places hi havia els estands de l’Ascensió. Era diferent, però és que la societat també ha canviat. Granollers era molt rural i això ha canviat, per tant la Fira també ho ha fet.
 
-Quan temps fa que és directora del Centre per a la Normalització Lingüística de Granollers?
-Fa 24 anys. Però cursos de català se’n feien abans del Consorci, que es va crear el 1989. A parir del 89 es van continuar fent cursos de català, però a més es van anar fent més coses.
 
-Quins altres serveis ofereix el centre?
-Som més coneguts pels cursos de català, però també hi ha tot un servei d’assessorament, per tal de resoldre dubtes lingüístics que pugui tenir la gent, com ara revisar la carta d’un restaurant, un anunci, un rètol. Això tant ho pot demanar una empresa, com l’administració, com un particular o un comerç, és un servei gratuït. També hi ha tot allò que pugui fomentar l’ús de la llengua en una societat.
 
-Què la va impulsar personalment a dedicar-se a la llengua?
-Et vas trobant les coses, sí que hi va haver una persona que va ser important, Salvador Casanova, que va ensenyar a molta gent que no havíem après català a l’escola. També altres persones van ensenyar de forma desinteressada la llengua. Aquest va ser el primer aprenentatge del català, tot i que la llengua es parlava a casa, amb la família i al carrer. Després, faltaven professors pels cursos de català que organitzava Òmnium per tal que els nens poguessin tenir català a l’escola al menys dos cops a la setmana i vam anar a diferents escoles. Jo vaig anar al Celestí Bellera a fer classes de català als nens de l’escola, i allà també hi havia altres professors. Aquest va ser un primer pas per dedicar-me a la llengua. L’altre pas va ser amb les classes per adults abans de la creació del Consorci, i després les persones que fèiem aquests cursos vam passar a formar part del Consorci, l’any 1989.
 
-Per què diria que és important tenir un Consorci a la comarca i a Granollers?
-D’entrada hi ha uns professionals, en som 33, que procuren que la llengua arribi a tothom i a tot arreu. Una persona necessitarà aprendre-la, i a diferents nivells, per això oferim diversos cursos, també cursos en línia; una empresa pot necessitar que li revisem la retolació; un altre ha fet el currículum i no n’està segur, també li revisarem el text. Clar, amb això a la ciutat i a la comarca t’assegures que tot allò que s’havia d’haver fet amb normalitat, i no s’havia d’haver estroncat mai amb 40 anys de franquisme que van tenir la seva repercussió, es faci. Ara, l’escola en català ha significat un salt importantíssim per a la llengua, però encara cal, entre la població adulta i d’origen estranger, fer un esforç.
 
-Què destacaria de la seva feina a dia d’avui?
-Tot allò que fa referència a la relació amb les persones. Per exemple, quan veus que en algun lloc aposten per fer tota una planificació lingüística i que allò s’aconsegueix i que pots donar suport. També guiar a les persones que tenen problemes amb el català. És a dir, quan veus que s’acompleix tot allò pel qual està creat el Consorci. El voluntariat lingüístic també és molt important, perquè incideix en l’ús de la llengua. Tenim dues potes: l’aprenentatge i l’ús, amb els cursos s’adquireix l’aprenentatge, però després es tracta de què la llengua s’usi, i el voluntariat precisament incideix en l’ús de la llengua oral, perquè poder tenir una persona que s’ofereix per practicar, fa que els alumnes que estan aprenent català avancin més ràpidament.



lectures 1623 lectures comentaris Afegeix comentari



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat


Opinió




Llegir +




publicitat



les mes


publicitat




publicitat




vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved