Dilluns, 23 d'octubre de 2017 20:56 h


entrevista
publicitat


Toni Serradesanferm||Creador del joc 'Victus'

"Al joc de 'Victus' tothom ha de col·laborar per defensar Catalunya del setge borbònic"

"El prototip es presentarà a la Fira de l'Ascensió, i la versió definitiva serà a les botigues a finals d'any"
Dimarts, 27.5.2014. 06:15 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 5 vots )
carregant carregant

Toni Serradesanferm.






El granollerí Toni Serradesanferm ha estat l’escollit per dissenyar el joc de taula de Victus, la novel·la d’Albert Sánchez Piñol ambientada al 1714. Serradesanferm és empleat de banca i ja ha elaborat diferents jocs. Ara, és a la Fira de l’Ascensió amb el prototip del joc que proposa defensar Barcelona del setge borbònic. –per Cristina Fernández
 
–Què porta a un empleat de banca a interessar-se pels jocs de taula?
–El mateix que li pot portar a un dentista o algú que tingui una botiga de queviures, les aficions no tenen perquè tenir res a veure amb la professió.
 
–Tot i això, què fa que aquest món t’agradi tant?
–Sobretot la relació amb les persones, això és el que és més interessant dels jocs de taula, a diferència del que pot ser el joc d’ordinador. A més, també el repte constant, els jocs t’obliguen a enfrontar-los de manera diferent, a buscar noves estratègies, és un descobriment constant de què hi ha darrere d’un joc.
 
–Ara t’hi dediques professionalment o ho combines amb la feina a la banca?
–No, professionalment és molt difícil. Diria que es poden comptar amb els dits de les mans les persones que s’hi dediquen professionalment, a dissenyar jocs.
 
–Enguany participes a la Fira de l’Ascensió, hi presentaràs la teva nova creació, el joc Victus?
–Sí, el joc no estarà acabat, però el que sí que es presentarà i es podrà provar és la versió en construcció, el prototip, que és gairebé com serà el definitiu, potser no en grafisme o la versió artística final, però el mecanisme sí.
 
–Què et va inspirar per fer un joc de la novel·la d’Albert Sánchez Piñol?
–La veritat és que va ser un encàrrec, així de senzill. L’empresa Devir va entrar en contacte amb l’editorial La Campana, que és la que edita el llibre Victus, i van arribar a l’acord de fer dos jocs basats en la novel·la. La idea era fer dos jocs que fossin diferents pel que fa a estil i dificultat, un de més curt i un de més llarg. El primer és de cartes i l’ha fet l’Oriol Comas, de la Fira JugarxJugar, on també el podrem veure. L’altre és el que he fet jo.
 
–Com es fa un joc de taula?
–No hi ha un mecanisme preestablert, però hi ha dos camins bàsics. Un és que, deixant de banda els encàrrecs, vols fer un joc que tracti d’alguna cosa, o perquè se t’acudeix alguna idea o alguna mecànica que no has vist en cap altra joc, i penses com transformar-la en un nou joc. En el cas de Victus, em diuen que haig de fer un joc que representi el llibre, a partir d’això crees les mecàniques necessàries perquè s’assembli al llibre. Després hi ha la fase de pensar molt en el joc, el jugues, seguidament el fas provar i molts jocs acaben aquí, perquè el següent que necessites és que algú el vulgui publicar. Quan una editorial diu que sí, s’ha de polir més fins que veu la llum.
 
–Ens pots donar algun detall de com s’hi juga al Victus?
–El joc recrearà el setge de Barcelona del 1714, però a través dels esdeveniments que narra Albert Sánchez Piñol. És un joc col·laboratiu, ja que tot i que hi ha una situació bèl·lica, no hi ha un jugador que porti els borbònics i un altre que porti els catalans, sinó que tots els jugadors són catalans a la vegada. La missió és defensar Barcelona del setge. És un joc llarg, de dues o tres hores, que pot allargar-se gairebé tant com vulguin els jugadors, perquè s’han de posar d’acord, ja que o guanyen tots o perden tots. També hi haurà la versió semicol·laborativa, amb un sistema de puntuació, en què un destacarà més que l’altre.
 
–Quan podrem veure la versió definitiva a les botigues?
–Esperem que per final d’any, per a la campanya de Nadal. Potser abans es fa alguna presentació, però la idea és que surti a finals d’any.
 
–Abans del Victus, ja havies dissenyat altres jocs.
–Sí, en tinc un de publicat amb l’empresa de Granollers HomoLudicus, un altre va guanyar un concurs de Màlaga, en tinc també d’altres que he presentat a altres concursos i alguns que estan a l’espera.
 
–Però la temàtica de tots ells és diferent.
–Sí, el de Màlaga, per exemple, és un joc que dura 20 minuts. M’agrada provar coses diferents, i investigar una mica què dóna el joc a partir de la idea que tens.
 
–Tu que estàs molt vinculat amb el món del joc de taula, com veus aquest sector a Catalunya i al Vallès Oriental?
-Molt bé a Catalunya, i a la comarca, millor. Si comparem Catalunya amb la resta de l’Estat, aquí hi ha una densitat d’empreses i d’afició molt important, es mou molt. Ara bé, dins de Catalunya jo destacaria el Barcelonès i el Vallès Oriental. Aquí hem tingut la sort de què aterrés la Fira JugarxJugar, tenim HomoLudicus, que és una de les editorials més importants d’Espanya, i socialment, ens movem molt.
 
–Creus que ha canviat la relació de la gent amb els jocs de taula?
–Sí, però encara falta molt. Només cal veure el que va ser la carpa del JugarxJugar el primer any que es va fer, i el que és ara. Ha aconseguit fer-se un lloc dins de la Fira de l’Ascensió, crear un espai lúdic, que la gent reconegui aquest espai i vagi sabent el que hi haurà, i això també ha fet que descobreixin el joc de taula modern. Ens costa treure’ns alguns prejudicis que arrosseguem dels jocs antics.
 
–S’han sofisticat els jocs.
–Molt. A les grans distribuïdores, però, encara no han arribat. Quan vas a les grans botigues de joguines encara veus jocs de quan jo tenia 10 anys, són jocs que no han evolucionat i la societat sí que ho ha fet. Els jocs de taula tenen molta tradició a Alemanya, França, Anglaterra, aquí, en canvi, està costant d’arribar. Són un tipus de joc que la gent busca, que els agrada.
 
–El jovent també s’hi implica?
–El jovent té altres coses al cap. El joc de taula té dos públics més receptius, la infància i l’adult. Tots els que estem en aquest món, hem passat un sot a l’adolescència, en què una mica vols trencar amb la infància. Quan tornes a ser més gran, ho redescobreixes, potser amb els propis fills.
 
–Et podrem veure tots els dies al JugarxJugar?
–Sí, essent d’aquí, hi seré a tota hora. Estaré fent partides de Victus i d’altres jocs.
 



lectures 3295 lectures comentaris Afegeix comentari



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat




Opinió


Llegir +











Llegir +


les mes


publicitat




publicitat


publicitat





vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved