Dimecres, 18 d'octubre de 2017 01:57 h


entrevista
publicitat


Jordi Llorens i Estapé||Viatger

"Si ens fixéssim més en les cultures tribals, no ens miraríem tant el melic"

"Viatjar m'ha ensenyat a relativitzar i a entendre que amb poca cosa es pot viure"
Dimarts, 6.5.2014. 11:15 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
carregant carregant

Jordi Llorens.






Jordi Llorens, enginyer informàtic de Granollers, ben aviat va descobrir que la seva passió és viatjar i conèixer cultures molt diferents a la nostra. Amb les fotografies que pren en els llocs més remots i amb els objectes que col·lecciona, Llorens vol acostar a tothom les tribus que guarden coneixements ancestrals. Ara, es pot veure una petita mostra del que aquest vallesà ha conegut viatjant per un centenar de països al Museu de Granollers. –per Cristina Fernández.
 
–En quin moment descobreixes que els viatges i la fotografia han de ser el teu mode de vida?
–Més que fotògraf, em considero viatger perquè de fotografia no en tinc ni idea del tema tècnic, però també em consideren fotògraf perquè diuen que faig fotos resultones i que agraden. Ara, jo em defineixo com un viatger i tot el que faig al voltant dels viatges –fotografies, conferències, exposicions- em surten de dins.
 
–Però, quina va ser l’espurna que et va fer convertir en viatger?
–Tot ve de quan jo tenia 15 anys, que vaig suspendre el francès i els meus pares van decidir portar-me a estudiar un estiu a una universitat francesa. A partir d’allò vaig conèixer gent de tot el món. Vaig notar aquest cuc a dins meu que em feia preguntar com serien altres països. Els estius següents vaig continuar anant-me’n fora, tant a França com a Anglaterra i els Estats Units, per aprendre idiomes. Ja quan estava estudiant la carrera vaig anar amb l’interrail a visitar els companys que havia conegut a les diferents universitats. Després d’això, el primer viatge llarg que vaig fer va ser a Costa d’Ivori. Per cert, aquest viatge va ser força accidentat perquè em vaig trobar amb un cop d’Estat, em van robar… en fi, va ser una estrena bastant accelerada, però m’agradava cada cop més.
 
–Fins ara, que portes 107 països visitats.
–Sí, m'he anat especialitzant cada cop més en tribus i ara estic amb un projecte sobre les cerimònies.
 
–S’ha anat professionalitzant el fet de viatjar?
–Jo m’ho he anat compaginant amb la meva feina com a enginyer informàtic. Jo vaig estudiar aquesta carrera, però no m’ha agradat gens. Des del 92, que vaig entrar a treballar als Jocs Olímpics com a cap dels voluntaris, ja vaig demanar la primera excedència, que eren 5 anys, i ja vaig anar a viure al Vietnam una temporada. Després em vaig reincorporar a la Generalitat amb altres feines, i ara gaudeixo d’una segona excedència indefinida.
 
–Quin és l’indret que t’ha deixat un millor record al llarg dels teus viatges?
–El Pacífic. Tots els països que estan al Pacífic, sobretot Vanuatu, perquè en els països jo busco autenticitat, llocs que no estiguin gaire tocats pel turisme de masses perquè vull conviure amb la gent, integrar-me encara que amb un mes no sigui suficient. Això comporta incomoditats, però no em perjudiquen sinó al contrari. Recerco llocs poc explotats.
 
–Quina és la pitjor dificultat que t’has trobat?
–No he tingut grans problemes. Hi ha hagut alguna malaltia, com la malària que vaig agafar a l'Índia quan estava amb el Dalai Lama. Són petites coses, i poden més altres factors, com estar allà i compartir una cultura amb gent totalment diferent, menjar diferent, tot això. Sempre dic que la meva tribu, tots nosaltres, em cansa i busco nous camins de poc passar i molt viure. Tinc petits mals records, però superats amb altres coses que he fet en el mateix viatge.
 
–T’acostes a les cultures natives dels indrets més remots, però com aconsegueixes fotografiar aquestes persones amb visions tan diferents?
-Tot és treballar-hi abans. Sempre tinc un objectiu en els meus viatges, si vull anar a conviure amb alguna ètnia, penso com ho he de fer. No m’organitzo res, només el vol, i quan arribo, començo a moure’m, tot parlant amb la gent d’allà i demanat permís per anar als diferents llocs i fer els contactes. La veritat és que a vegades he de pessigar-me per creure’m el que estic veient. Veure com a Vanuatu encara fan el foc amb dues pedres, per exemple, és difícil de creure. Ara, jo he vist que aquestes cultures estan bé com estan. Són gent senzilla com nosaltres, però amb els valors humans que nosaltres em perdut.
 
–Ara, al Museu de Granollers, podem veure una part d’aquestes cultures. Què hi trobem en aquesta mostra?
–En aquesta exposició he volgut retre un homenatge a les persones que m’han obert les portes de les seves cabanes. És un esquitx del que he viscut, perquè he pogut conèixer més de 40 tribus, i aquí n’hi ha representades unes 12. Espero poder despertar l’interès per aquestes cultures, que ens ensenyen com viure en pau i harmonia. A més, la mostra s’acompanya també d’objectes relacionats amb les ètnies.
 
–Tota aquesta convivència què t’ha ensenyat?
–A relativitzar. M’ha ensenyat que som iguals i que realment potser els que viuen millor són ells i no nosaltres. També que amb poca cosa es pot viure i que ens hem creat moltes necessitats, fòbies i obsessions per coses que no tenen la més mínima importància.
 
–Creus que algun dia et cansaràs d’aquest estil de vida tant viatger?
–Mentre la salut m’aguanti continuaré viatjant. Cada vegada busco sensacions més fortes, no només pujar una muntanya o veure un monument, sinó que cada cop busco més la convivència amb les persones d’allà, perquè és el que em fa més ric. El millor patrimoni d’un país és la seva gent.
 
–Creus que hem oblidat molta de la saviesa ancestral que conserven aquestes cultures?
–Totalment. Aquí això s’ha oblidat. Per això jo viatjo sense mòbil, hem oblidat d’on venim. Amb aquesta exposició tothom podrà veure que els nostres avantpassats vénen d’allà i que no sabem valorar, per exemple, que molts dels medicaments que prenem els coneixem gràcies a aquestes cultures, a través de les seves plantes. Si investiguéssim més sobre aquestes cultures, ens obriria més la ment i no ens miraríem tant el melic.   
 
 
 



lectures 4838 lectures comentaris Afegeix comentari



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat




Opinió


Llegir +











Llegir +


les mes
« Por tu apellido "Torrecilla"deduzco que eres catalana ...» La Catxaruda presenta la 1a mostra del ventre d’ossos
« La propietaria hace unas butifarras con sus propias ...» La Catxaruda presenta la 1a mostra del ventre d’ossos
« España te boicotea por tu boicot a la Guardia Civil ...» La Catxaruda presenta la 1a mostra del ventre d’ossos



publicitat




publicitat


publicitat





vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved