Divendres, 20 d'octubre de 2017 14:19 h


entrevista
publicitat


Juan Diego Botto||Actor, aquest dissabte serà al Teatre Auditori de Granollers amb 'Un trozo invisible de este mundo'

"Seria important que a l'Estat es mimés i es cuidés més la indústria del cinema"

"Tots tenim una pel·lícula que ens ha influenciat a la nostra vida. El cinema és un art que forma part de la majoria de ciutadans"
Divendres, 4.4.2014. 11:15 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 4 vots )
carregant carregant







No troba paraules per a definir-se com a persona, creu que això és cosa dels altres. Juan Diego Botto va néixer a Argentina el 1975, fruit d'una família molt vinculada al món del cinema. Amb només cinc anys va interpretar el seu primer paper a la gran pantalla. A dia d'avui, porta cinc nominacions als premis Goya i un gran nombre d'escenaris trepitjats amb representacions teatrals. Aquest dissabte, l'actor arriba al Teatre Auditori de Granollers per presentar Un trozo invisible de este mundo, una obra escrita i interpretada per ell mateix. –Laura R. Moreno

–Vas néixer a Argentina, però quan tenies tres anys la teva família i tu veu haver l'exiliar-vos a Madrid. Què va significar per a tu aquest viatge?
–Ens vam traslladar a Madrid perquè hi havia un cop d'Estat a Argentina. Els militars van segrestar i van fer desaparèixer al meu pare, per això vam marxar. Aquest fet em va condicionar sense cap mena de dubte com a ésser humà, la meva percepció de la realitat està completament relacionada amb aquell esdeveniment.

–La teva família ha estat estretament lligada al món del cinema. Creus que aquest fet va influenciar-te a l'hora d'enfocar la teva carrera?
–La veritat és que sí. El meu primer treball cinematogràfic va ser quan tenia 5 anys i, des d'aquell moment, vaig començar a decantar-me cap a aquest art. A més, en aquell moment, participar en aquella pel·lícula significava no anar a l'escola, que una colla d'adults et tractessin súper bé i ser el centre d'atenció. Per a mi, que era un nen molt tímid, va ser una experiència impressionant i vaig veure que aquell era el territori en què jo em volia moure.

–Has estat nominat en cinc ocasions als premis Goya, la més recent per la teva interpretació a la pel·lícula Ismael. Què se sent al haver estat tan a prop d'emportar-te'l en tantes ocasions?
–Sempre que he estat nominat he tingut il·lusió per veure si el guanyava... He après, amb el temps, que els premis s'atenen a qüestions no només relacionades amb la qualitat del treball. Personalment, considero que he estat nominat a més d'un premi que no mereixia i que no he estat nominat a més d'un que mereixia. Els guardons són molt relatius en realitat. De totes formes, considero un honor haver estat nominat cinc vegades als Goya per molt que no hagi guanyat cap, ja que s'estrenen moltes pel·lícules a l'any i que se'm reconegui d'aquesta manera és un plaer.

–Quin lloc creus que ocupa el cinema en l'actualitat?
–El cine s'ha convertit en un art molt important per a les nostres vides. Tots tenim, independentment de l'edat, una pel·lícula que ens ha influenciat a la nostra vida. És un art que forma part de la majoria dels ciutadans i ciutadanes, per això crec que seria important que a Espanya es mimés i es cuidés més la indústria del cinema espanyol, perquè som els que podem explicar les històries des d'un punt de vista més proper.

–Es parla d'una forta crisi de la indústria cinematogràfica, però a la vegada d'una millora en la qualitat de les pel·lícules espanyoles... Tu què n'opines?
–La indústria cinematogràfica a Espanya no s'ha arribat a consolidar mai. Va viure un bon moment durant la dècada dels noranta i actualment està patint la seva pitjor etapa. La creativitat, per això, va per una altra banda, perquè estem vivint un dels millors moments. Directors, tècnics, actors... Estem més formats que mai. A més, exportem talent perquè molts actors i directors han marxat a treballar fora i les nostres pel·lícules són valorades per molts països. Malgrat tot, estem vivint un moment molt crític pel que fa a la producció.

–Director, guionista, actor... Tens predilecció per alguna d'aquestes feines?
–Jo em considero actor per sobre de tot. Cada vegada, per això, em sento més còmode escrivint. M'encanta escriure perquè es correspon a una part del meu treball que m'encanta, que és el fet d'explicar històries. Com a actor, és una de les coses que més m'agraden de la meva feina: interpretar històries que manifestin emocions als espectadors.

–Si no és cine, és teatre. Ets capaç de combinar les dues feines?
–La veritat és que no. M'agrada entregar-me únicament a un projecte. No sé si seria capaç de compaginar-ho. Ara per ara no m'ho plantejo. Si he de gravar una pel·lícula, prefereixo aturar les gires teatrals. Per exemple, porto un any i mig amb Un trozo invisible de este mundo i entremig he gravat dos films. Això sí, quan gravava, gravava; no feia dues coses al mateix temps. El que em resulta més difícil és compaginar el meu treball amb la meva vida personal.

–Aquesta setmana estrenes Un trozo invisible de este mundo a Granollers. ¿En podries fer un breu resum de l'obra?
–Són cinc monòlegs que giren al voltant de l'exili i la immigració narrat en primera persona, amb nom i cognoms. Estem molt acostumats a tractar aquests temes molt des de fora, amb estadístiques. Per això ho hem volgut fer diferent. Els dos primers tenen molt sentit de l'humor i els següents van entrant en tessitures més dramàtiques.

–En què vas inspirar-te per crear aquesta obra?
–El motor de la peça són dos moments personals. En primer lloc, una trucada del meu tiet de Buenos Aires dient-me que s'anava a iniciar el judici de la Escuela Mecánica de la Armada de Buenos Aires que va ser un centre militar de tortura durant la dictadura, que va ser on va desaparèixer el meu pare. En segon lloc, vaig assebentar-me de la mort d'una dona a un centre d'internament per a estrangers a Aluche (Madrid), on havia estat patint durant mesos i després de morir van descobrir que patia del SIDA. Així doncs, aquesta història i la dels judicis a Argentina em van motivar.

–Com ho faries per incitar a la gent a veure Un trozo invisible de este mundo?
–Els diria que l'obra emociona per si sola. Allà on l'hem feta, la gent s'ha divertit molt, s'ha posat a la pell dels personatges... No és que ho digui jo, és el que diuen! [Riu].

–Si haguessis de triar una obra de les que has escrit quina seria?
–Aquesta, sense cap dubte. És la meva millor feina tant com d'autor com d'actor. Mai havia gaudit tant dalt d'un escenari.

–Quins altres projectes tens en ment?
–Ara mateix vull acabar la gira. Pel juny marxo a Colòmbia a gravar una pel·lícula i pels mesos d'octubre, novembre i desembre tinc dos projectes més de cine però encara s'han de concretar. De feina no me'n falta!



lectures 1500 lectures comentaris Afegeix comentari



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat




Opinió


Llegir +











Llegir +


les mes


publicitat




publicitat


publicitat





vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved