Dimarts, 24 d'octubre de 2017 02:28 h


entrevista
publicitat


David Martínez Fiol||Catedràtic de Geografia i Història a l'Institut Mollet i coautor del llibre '12.000! Els catalans a la Primera Guerra Mundial'

"L'estratègia de presentar la causa catalana a les grans nacions europees ja es feia fa un segle"

"La Primera Guerra Mundial fa que les dones s'introdueixin en el mercat laboral i entrin a la vida administrativa"
Dimarts, 15.4.2014. 10:00 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 4 vots )
carregant carregant

David Martínez Fiol.






David Martínez Fiol (Barcelona, 1962) és professor de l’Institut Mollet des del curs 1990-91, i durant 11 anys ho va compaginar amb classes d’història de Catalunya a la llavors Escola de Policia (ara Institut de Seguretat) també a Mollet. A més d’escriure a revistes especialitzades i col·laborar a mitjans com L’Avenç, El País i La Vanguardia, ha publicat diversos llibres d’història sobre el primer quart del segle XX. Premi extraordinari de doctorat per la UAB, acaba de publicar 12.000! Els catalans a la Primera Guerra Mundial  (Ara Llibres), escrit conjuntament amb Joan Esculies, veí de la Florida (Santa Perpètua). –per Montse Eras

–Es commemora el centenari de l’inici de la Gran Guerra. Moment per tornar a revisar aquests fets.
–Sí, perquè, de fet, el llibre té el seu origen en la meva tesina de l’any 1987, Els voluntaris catalans en la Primera Guerra Mundial, que es va convertir en un llibre amb el mateix títol. D’altra banda, el Joan Esculies havia fet un treball més recent sobre el Doctor Solé i Pla, l’ideòleg que va documentar el voluntariat català a la legió estrangera a França.

–Paral·lelament Felip Solé ha dirigit el documental L’estelada de Verdum per a TV3, enquè també he fet assessorament històric. Què t’ha semblat?
–S’hi han fet recreacions de l’ambient dels esdeveniments, de manera que sigui més televisiu, i la història es planteja amb molta més èpica que el llibre. Es podrà veure a finals d’aquest març.

–Potser calen aquestes recreacions per cridar l’atenció sobre un conflicte molt menys conegut que la Segona Guerra Mundial. Per què hi ha aquest desconeixement?
–La Segona Guerra Mundial té diversos components que la fan més atractiva, com les conseqüències dels fenòmens feixistes i totalitaris, i els drames dels exterminis. A més, marca la divisió de blocs que encara existeix, com es veu en el conflicte actual de Crimea.

–I per què t’ha interessat més el període anterior?
–Perquè la paradoxa de tot això és que l’origen està en la Primera Guerra Mundial, que, a més, marca l’aparició de totes les idees modernes. De fet, arran del fet que els homes anaven a la guerra, les dones s’introdueixen en el mercat laboral, no només a la indústria, sinó també als despatxos. És una revolució, les dones participen a la vida administrativa d’una manera efectiva. Això accelera el sugragi universal.

–Aquestes conseqüències de conflices de fa un segle són fàcils d’explicar a alumnes d’institut?
–No, els hi queden molt lluny. Els de Batxillerat encara ho entenen, però els de la ESO no estan acostumats a idees abstractes i viuen molt la immediatesa.

–Els motius que desencadenen la Gran Guerra també costen d’explicar als adults.
–Davant el declivi dels imperis històrics i desaparegut l’Espanyol, les noves nacions emergents a finals del segle XIX volen posicionar-se. És un intent de reordenació dels mapes.

–I acaba molt mal resolt, perquè passats pocs anys esclata la Segona Guerra Mundial.
–Exacte. A més de no reordenar-se les potències, als alemanys, que han perdut, els hi imposen unes sancions que generen molt odi i radicalitzen els discursos.

–Tornant al llibre, si Espanya es va mantenir neutral a la Gran Guerra, per què hi ha voluntaris catalans?
–A Catalunya s’havia viscut la Setmana Tràgica arran del desacord del reclutament per a la guerra del Marroc que els hi està sortint molt malament. Membres sobretot de la petita burgesia i de classes mitjanes catalanes marxen a França per evitar el Marroc i per motius ideològics –França és el referent de les esquerres espanyoles- i són allà quan esclata la Guerra. Com que no són francesos s’han d’allistar a la legió estrangera.

–Però també surten de Catalunya.
–Sí, algun català hi va per motius ideològics, perquè consideren que la Gran Guerra és una oportunitat per transformar el món. Pensen que és la guerra que ha d’acabar amb totes les guerres i que definirà un nou món de repúbliques.

–El catalanisme també lluita per l’alliberament de les nacions?
–Durant el primer any, aquesta idea no hi és. Després el catalanisme sí que enceta aquest discurs, però no és cert que milers de catalans s’allistessin a la legió per una lluita nacional.

–I el 12.000! del títol del llibre?
–És una ironia. El crit de 12.000 era un discurs que venia i es va treballar en aquest sentit. La propaganda francòfila catalanista, sobretot a partir del 1916 amb el Comitè de Germanor amb els voluntaris catalans, comencen a treballar per vendre el producte a les potències aliades. Per això al final de la guerra s’arriba a dir que n’hi ha 12.000, tot exagerant. I segons com es miri: si comptem els allistats del Rosselló, superem la xifra, però aquests no eren voluntaris. De fet, Solé i Pla es va adonar que eren quatre gats. No crec que passessin del miler, però no podem donar una xifra exacta perquè els arxius de la legió estrangera encara no es poden consultar. 

–De tota manera, tant el títol del llibre com del documental, en el context actual, també ven. El documental també nega els 12.000?
–No parla del número, sinó que destaca l`èpica dels pocs o molts voluntaris que hi havia. En el llibre, per nosaltres és més important explicar com el discurs militarista serveix al nacionalisme i acaba sent la llavor que desemboca a Estat Català de Francesc Macià.

–Hi veus algun paral·lelisme amb l’actualitat?
–Els polítics actuals, tant catalans com espanyols, expliquen exactament el mateix que els de fa un segle. Encara que el context és molt diferent al de llavors, sí que coincideix en el fet que s’emmarca en una conjuntura de crisi, i en els dos moments es pensa que allò nacional solucionarà allò social i al revés.

–I també s’intenta internacionalitzar el coneixement de la causa sobiranista catalana.
–L’estratègia de l’ANC i altres de presentar la causa catalana a les grans nacions europees ja està inventada. El catalanisme sempre ho ha fet i no sé si ara pensen en el fet que sempre ha fracassat. En cada moment es veuen finestres d’oportunitats i es pensa que funcionarà. En tot cas, llavors no es va concretar amb una independència, però sí amb el projecte d’estatut d’autonomia de 1919 i, finalment, el de 1932.



lectures 2262 lectures comentaris Afegeix comentari



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat




Opinió


Llegir +











Llegir +


les mes


publicitat




publicitat


publicitat





vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved