Dissabte, 24 de juny de 2017 21:04 h


entrevista
publicitat


Carme Barbany ||Psicopedagoga i autora de 'Sota les llambordes, un jardí'

"Vam pensar que amb la democràcia ho havíem aconseguit tot, però encara queda molt per lluitar"

"Quan vaig venir a viure a Granollers va ser com obrir el món"
Dimarts, 1.4.2014. 08:30 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 5 vots )
carregant carregant

L'autora Carme Barbany.






Carme Barbany, nascuda a Òrrius de pare granollerí, viu a la capital vallesana des dels 10 anys. És psicòloga i logopeda, i actualment treballa de psicopedagoga a l’Institut Carles Vallbona. Després d’escriure contes infantils, Barbany s’estrena ara com a escriptora per al públic adult amb Sota les llambordes, un jardí (Editorial Alpina), que retrata el Granollers dels anys 60. –per Cristina Fernández.
 
–Sota les llambordes, un jardí és la teva primera novel·la per a adults, què t’ha portat a fer aquest salt cap a la literatura no infantil?
–El que m’ha porta a fer-ho és que m’ho van demanar des de l’Ajuntament, perquè és un projecte que de moment consta de 4 novel·les en el que es descriuran moments de la vida de Granollers. Evidentment, això es farà amb ficció, però també amb un historiador de suport per tal que la part històrica sigui real. Em vaig comprometre a fer-ho, i aquest és el resultat.
 
–T’has inspirat en els anys 60.
–Sí, a l’encàrrec hi havia 4 èpoques que podíem triar i jo vaig fer el final dels 60, que és quan es va produir un fet a Granollers que donava per a una novel·la.
 
–A Granollers es vivia una època de canvis.
–La ciutat vivia en una dictadura i patia el mateix que l’altra gent, però amb peculiaritats. Aquí hi havia gent que lluitava per la democràcia, gent que vivia el dia a dia perquè volia viure feliç i bé. Llavors, jo volia explicar un moment de la història de Granollers que va ser important perquè hi va haver 3 detencions de gent jove per motius polítics. És a dir, la novel·la narra aquell moment en què hi havia ganes de passar-s’ho bé, la minifaldilla, el bikini i les ganes de ser feliços, però a la vegada hi havia també una lluita perquè els somnis i els ideals es poguessin tirar endavant.
 
–Què van significar aquests anys per a tu?
–Per mi van significar molt perquè a nivell personal va ser quan vaig baixar a viure a Granollers, jo vaig néixer a Òrrius i el meu pare és de Granollers. Tinc família a Granollers i hi tenia molts contactes, però no hi vivia. Quan vaig fer 10 anys, l’any 1965, vaig anar-hi a viure i va ser com obrir el món. M’enyorava d’Òrrius, però Granollers donava per molt en aquell moment per una persona de la meva edat. Era una ciutat, però a la vegada molt poble, on la gent es coneixia prou. Hi havia molts incentius per estar-hi bé.
 
–Creus que s’ha de fer un esforç per explicar la història de les coses més properes?
–El que sí és cert és que qualsevol nucli social pot ser narrat, de ben segur hi ha coses prou importants com per ser escrites i fer-se una bona història. Ara he dedicat el llibre a molta gent que l’ha comprat i m’ha demanat dedicatòries i la veritat és que molta gent podria tenir una novel·la, perquè la seva vida és suficientment important dins de la senzillesa del dia a dia.
 
–Al llibre fas un acurat retrat del Granollers dels anys 60, però els temes que tractes, com les pors o el poder, creus que han canviat molt?
–Crec que no. Evidentment ha canviat que ara vivim en una democràcia, però continua havent-hi molt per lluitar. Molta gent ens vam pensar, amb més o menys intensitat, que havent aconseguit la democràcia ho havíem aconseguit tot. Primer, però, hauríem de veure el tipus de democràcia que hem aconseguit, fins a quin punt és una democràcia profunda o no, i el que sí és cert és que la gent del poble hem d’anar al davant tot exigint el que volem. La democràcia l’hem de fer nosaltres, no els governants, per tant, hi ha més similitud de la que sembla aparentment amb el que estava passant en aquell moment.
 
–Comentàvem que és la teva primera novel·la, t’ha costat escriure-la?
–M’ha costat molt, perquè jo el que havia escrit sempre eren, bàsicament, contes, i el conte té una estructura diferent de la novel·la, havia escrit una novel·leta infantil, però era molt diferent. M’ha costat perquè, entre d’altres coses, no és el meu ofici, jo sóc psicòloga i logopeda, i m’he esforçat molt en fer-me l’ofici meu i fer-lo ben fet, i de cop em trobo vulnerable havent de projectar una història per escrit quan sento que no és el meu ofici. Sempre havia explicat històries i contes, però és molt diferent perquè en aquest cas he hagut de teixir tota la història, com si fos un trencaclosques, el que passa que en algun moment he anat variant les peces. Poc a poc, però, veus que et van sortint les coses i arriba un moment que poses dues peces i t’encaixen. Llavors et relaxes, però en molts moments he pensat que no en sabria prou, sempre he pensat que ser un bon escriptor és dels oficis més complicats del món.
 
–Tot i així, estàs contenta amb el resultat?
–Sí, força. Segurament si ara l’hagués de tornar a escriure canviarien algunes coses, però hi ha escenes, hi ha moments, algun capítol que m’agrada molt. De moment encara no me la rellegiré, però. A més, la presentació del llibre va ser molt original, molt viscuda i emocional, estic molt contenta perquè vaig enredar molts amics que em van ajudar molt. Ara el llibre ja no és ben bé meu, les persones que el llegeixin aniran fent les seves interpretacions i rebo amb mota il·lusió les crítiques que em van fent.
 
–Treballes ja en algun altre projecte literari?
–De moment no, perquè el meu ofici és un altre i m’hi dedico molt. He après de la meva família a ser molt treballadora i a fer el treball ben fet cada dia, i això ocupa molt. De fet, una de les dificultats que vaig tenir quan escrivia questa novel·la era trobar estones per poder-m’hi dedicar amb el cap clar, perquè surto molt cansada de l’Institut. Per escriure una novel·la es necessiten moltes estones llargues i el cap molt clar, i també estar descansat. Ara bé, sí que m’ha vingut alguna idea, alguns títols, però de moment s’han quedat en això. Ja ho veurem més endavant.   
 



lectures 2495 lectures comentaris Afegeix comentari



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat




Opinió


Llegir +











Llegir +


les mes
« No cal que es penedeixi... amb els 20 anys de condemna ...» Condemnat a 20 anys de presó per asfixiar i llençar la dona al port
« Quan surti de la presó, se li podria preguntar si ...» Condemnat a 20 anys de presó per asfixiar i llençar la dona al port
« Quan surti de la presó, se li podria preguntar si ...» Condemnat a 20 anys de presó per asfixiar i llençar la dona al port



publicitat




publicitat


publicitat





vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved