Super baner - 970x90

Dissabte, 16 de desembre de 2017 10:11 h


entrevista
publicitat


Marc Pertíñez ||Advocat i autor de 'Perdón, naturaleza humana y derecho penal'

"El perdó és revolucionari i alliberador, permet a un condemnat sobreposar-se al seu botxí"

"La justícia no pot deconèixer ni impedir el perdó"
Dimecres, 5.3.2014. 10:00 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 7 vots )
carregant carregant

Marc Pertíñez






Marc Pertíñez, de Martorelles, va llicenciar-se en dret i criminologia l’any passat amb notes excel·lents, després que l’any 2009 deixés voluntàriament la feina per canviar de vida. Ara, ja exerceix com advocat i ha escrit el llibre Perdón, naturaleza humana y derecho penal, que proposa introduir la noció del perdó en la idea de justícia. –per Cristina Fernández.

–L’any 2009 vas decidir deixar la feina i posar-te a estudiar. Per què vas prendre aquesta decisió?
–Les raons són diverses, però en aquell moment em trobava en una certa crisi personal, abans fins i tot d’esclatar la crisi econòmica, jo sentia una crisi de vanitat, d’ambició, d’egocentrisme. Pensava que seria feliç quan em servissin amb tot tipus de luxes els altres, i em vaig adonar que la felicitat estava precisament en servir als altres. Tenia il·lusió per desenvolupar més les meves capacitats personals i fer una cosa que suposés un repte intel·lectual important.
 
–I l’any passat vas llicenciar-te en dret i en criminologia. Per què vas triar estudiar dret?
–Precisament perquè l’advocacia és una funció de servei públic i de compromís amb la justícia.
 
–Aquests estudis et van anar molt bé. Vas aconseguir 22 matrícules d’honor i notes excel·lents. Creus que s’encaren diferent els estudis quan els curses amb més edat del que és habitual?
–Per suposat, quan ets més gran tens una maduresa que et permet adonar-te que cada instant s’ha de viure amb plenitud i que allò que fas ha de ser alguna cosa que t’ompli. Volia fer alguna cosa que em permetés omplir amb plenitud el meu temps, estic ja exercint, però des del punt de vista del jurista sempre pensem que la justícia no només es fa amb lleis justes, sinó també prudents, per això l’objectiu últim és acabar sent jurisprudent. L’aprenentatge de la justícia és un camí que es va fent i això és el que jo encara estic començant a fer.
 
–Ara que ja ets advocat, has escrit també el llibre Perdón, naturaleza humana y derecho penal, en el que el pal de paller és el concepte de perdó i la justícia. Escrius aquest llibre com un assaig que vol acostar el dret a tots els públics, o és per a un públic especialitzat?
–La veritat és que les dues finalitats van xocant al llarg de llibre. No vol deixar de ser un llibre de rigor científic, però també es nodreix de perspectives molt diferents, com la criminologia, el dret penal, l’antropologia, la filosofia, i com faig una proposta final, la voluntat és que pugui arribar a quanta més gent millor.
 
–El que persegueixes amb la publicació del llibre és una proposta d’humanització del dret penal, com s’articula aquesta proposta?
–La idea del perdó és quelcom revolucionari i alliberador, és una aportació que fa el cristianisme i que trenca el sistema arcaic i permet invertir la desigualtat. Per exemple, algú a punt de ser executat, a través del perdó, es pot sobreposar al seu botxí. Això, materialment no suposa un canvi en les circumstàncies de la persona, perquè segurament serà executat encara que atorgui el perdó al seu botxí. D’alguna manera, el perdó no està en el terreny de la justícia, sinó en el terreny espiritual, on també està l'amor, una dimensió superior a la de la justícia. Per tant, la justícia no pot desconèixer ni impedir el perdó, perquè si no, es torna injusta. S’ha de trobar la manera per encaixar aquella persona, la víctima, que a través del perdó es cura, pugui atorgar efectes a aquest perdó. Tot i això, jo no sóc un abolicionista, no vull abolir les penes.
 
–És el que comentes al llibre de les cadenes de mals, que les penes reprodueixen en el càstig dels delictes. Què significaria el reconeixement del dret a perdonar com un dret fonamental?
–Significaria que podríem començar de forma progressiva a reduir les cadenes de mals, aquestes accions o conductes de persones que produeixen sofriment i que acaben també en la commutació de les penes que s’imposen als que les han causat, fent una reproducció continua d’una quantitat de mal irreductible. Per tant, el que proposo és ser capaços d’assumir una responsabilitat col·lectiva que tenim en tot el mal que habita en el món. Si som capaços d’assumir-lo d’alguna manera, vol dir que quan les persones siguin capaces de perdonar, ho puguin fer. El que es produeix llavors és passar de la commutació a la restauració, és a dir substituir mal per bé. Allà on hi havia un mal que es continuaria succeint amb la pena, hi hagi un bé.
 
–Com es porta això a l’ordenament jurídic tot protegint la confiança social?
–És fonamental que la justícia no deixi de donar compliment a les seves finalitats. Es fa passant de tenir un pensament en dos dimensions a un pensament en tres dimensions. Aquest pensament en tres dimensions vol dir que s’ha de creure de veritat en les finalitats reeducadores i reinsertadores, és a dir, que aboquem els recursos suficients perquè aquelles persones que han comès un mal, si han estat perdonades per la víctima, puguin rebre un tractament específic mentre no deixin de ser perilloses per a la societat. Que el que els hi donem no sigui una pena, com la privació de la llibertat, sinó un bé, un tractament no invasiu.
 
–No creus que aquesta idea d’humanitzar el dret penal va en contra de la tendència actual d’endurir penes o crear delictes que havien deixat de ser-ho?
–Absolutament. Sóc molt conscient que parlo a contracorrent, tant des de la perspectiva de la majoria de partits polítics com de la majoria de l’opinió pública. Ara bé, això no vol dir que la majoria de partits o de l’opinió pública que pensin que cal endurir les penes, estiguin en el cert o tinguin raó. De fet, compartir majoritàriament una opinió no és cap garantia que aquesta opinió sigui encertada o sigui l’autèntica. El problema que tenim és de responsabilitat, realment el que convé és creure en nosaltres mateixos per creure en els altres i adonar-nos que el que dóna veritable sentit a la vida és estimar autènticament. Així, ens adonarem que cal buscar les maneres perquè la justícia incorpori aquesta dimensió de l’ésser humà.
 
–Veurem aviat el llibre publicat?
–Estem treballant en això, i tinc una gran confiança en què aquestes idees s’han de difondre. Per tant, crec que d’una manera o altra es publicarà, estic parlant amb diverses editorials i espero que alguna apostarà pel llibre. En qualsevol cas, si no, per la via de l’autoedició, veurà la llum.



lectures 4457 lectures comentaris Afegeix comentari



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat


giny


Opinió




Llegir +




publicitat



les mes


publicitat




publicitat




vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved