Dissabte, 21 d'octubre de 2017 17:53 h


entrevista
publicitat


Roque Soto||Mestre i esportista

“La Mitja m’ha aportat ganes de no fer-me vell”

"Estic molt content del reconeixement que em fan amb el quilòmetre.8, però hi ha més gent representada"
Dimarts, 28.1.2014. 08:00 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
carregant carregant

Roque Soto.






Roque Soto va néixer a Castellar de Santisteban (Jaén), però de ben jove va arribar a la Garriga, on avui és conegut per generacions i generacions de garriguencs, gràcies a la seva feina de mestre i a la seva vinculació amb l’esport. Soto ha participat en gairebé totes les edicions de La Mitja i enguany li han dedicat el quilòmetre 8 de la cursa més popular de Granollers-Les Franqueses-La Garriga. –per Cristina Fernández.
 
–Ets un veterà de La Mitja; hi has participat gairebé sempre, però, què et va fer acostar-t’hi per primera vegada?
–L’esport sempre m’ha agradat. Vaig començar a córrer als 17 anys, però no de forma federada, sinó simplement per afició. Feia proves d’anar fins algun lloc, per exemple fins a Samalús, que està a 3 quilòmetres de la Garriga, després fins a l’Ametlla, Granollers, i vaig arribar fins a la Llagosta, que està a 25 quilòmetres. També jugava a bàsquet, hi he estat federat fins els 45 anys, i tot i que no era un gran jugador, tenia fons físic. Amb La Mitja va ser igual, amb aquest repte que tenia d’arribar sempre una mica més lluny, vaig haver-hi de participar. El primer any que la van convocar, crec que el 87, em va fer molta il·lusió participar-hi.
 
–Des de llavors ja hi has participat gairebé sempre.
–Sí, de fet, una any abans, el 86, la meva filla que tenia 6 anys volia un rellotge i a ella, que corria bastant bé, li vaig proposar si volia anar-hi corrent i va dir que sí. Poc a poc però sense parar vam arribar a Granollers i vam comprar el rellotge. Ja al 87 vam fer la primera Mitja, i ens vam apuntar amb la meva filla, i la vam fer sencera, així ho vam fer 10 anys seguits. Després, per la mort de la meva dona, l’any 97 no la vam fer i en canvi, al 98 amb els meus tres fills vam voler fer-la com un equip. Tampoc vaig fer-la un any que vaig voler fer la Viladrau-la Garriga, però després també he fet la Mitja amb uns amics.
 
–Què té aquesta cursa que l’hagi fet tan gran?
–El fet de sortir de Granollers, passar per les Franqueses, la Garriga i tornar, l’ha convertit com en un passadís que es va omplint entre tota la gent. També suposo que els joves, que ja han vist els seus pares córrer els ha motivat per continuar, els mateixos esportistes dels clubs dels pobles també hi participen.
 
–També hi has participat com a voluntari.
–Jo gairebé sempre hi he corregut, per tant no he estat organitzant i estirant del carro, però sí que, si ha fet falta alguna col·laboració, l’he feta.
 
–Enguany t’han dedicat el Km. 8 de La Mitja, com t’has pres aquest reconeixement?
–Molt bé, la veritat és que no sóc persona de gaires celebracions. Sóc mestre i he treballat en el món de l’educació i l’esport i això implica que m’he mogut en el món de les colònies, l'esplai, els equips de base de bàsquet del poble, i clar, en un poble com la Garriga sóc força popular, són molts els nens que han estat pares i que he anat coneixent, a més, amb el meu nom tothom sabia de qui parlaven. Crec que en tots els pobles hi ha molta gent que des de diferents àmbits han anat treballant perquè hi hagi un enramat perquè el poble tingui vida. Aquest cop m’ha tocat a mi, i estic molt content, però hi ha més gent representada. Noto que la gent del poble que m’ha felicitat ho ha fet sincerament, perquè també es veuen retratats en el premi.
 
–Quin futur creus que li espera a La Mitja?
–Crec que el tema esportiu, en general, ha de fer un petit canvi. Als que ens agrada tot això, si volem seguir un calendari de curses tot l’any es converteix en una afició cara, i això no és culpa dels organitzadors, sinó de tots una mica. La nostra vida ha canviat, i ara tot s'ha encarit, aquest producte també. Quan sumes, al final pot ser que alguna persona que tingui algun problema econòmic no pugui participar. Llavors, crec que fa falta un enfoc nou. El premi, per exemple, s’ha de mantenir perquè si no has fet mai una cursa, vols la samarreta de record, però si ja en portes 20, potser no et cal. Crec que s’hauria de fer una participació premium, més cara, i una altra de més senzilla. Suposo que dificultaria l’organització, però al final haurem de posar una mica d’imaginació. 
 
–Has estat vinculat al món de l’esport des de fa molts anys, des de l’educació i com a esportista, què té aquest món que t’apassioni tant?
–No t’ho sé dir. M’agrada molt. Sóc mestre des dels 20 anys i quan arribo a l’escola veig que ja hi ha mestres que porten la música, altres els pastorets, però ningú porta l’esport. Quan jo començo a l’escola no existia la gimnàstica, i així em vaig posar a desenvolupar el tema de l’esport. Si aquest tema hagués estat ocupat, potser hagués fet alguna altra activitat. Però a mi m’agrada l’esport i ja el primer any vaig començar a organitzar el que després serà l’esport escolar del poble. Amb el bàsquet va passar igual, entrenàvem amb uns amics i al final en va sortir el primer equip que va donar lloc al club d’avui dia; també amb les colònies i l’esplai, amb uns amics ho vam tirar endavant al voltant de la parròquia. He tingut la sort de participar, amb altres persones inquietes, en el naixement del primer esport escolar, el primer club de bàsquet, les primeres colònies. Estic molt content de ser una peça del motor que va posar en marxa aquestes coses que encara perduren.
 
–Quina valoració fas de tota aquesta feina feta?
–Si fos egoista diria: ‘carai quines coses que he fet!’, però és mentida, perquè el que he fet ha estat aprofitar-me d’aquestes coses. Com a jove, el meu impuls al costat d’altres impulsos va fer això, però és que després això ha revertit en mi mateix. És a dir, la meva dona i jo érem monitors de colònies, els meus fills també n’han gaudit, i també alumnes meus que després han estat companys en els partits que jugàvem, i això em fa molt content.
 
–Creus que encara se li dóna importància a l’esport escolar?
–Per desgràcia no, s’ha perdut molt a nivell català. Abans sortíem més a campionats, ara es fa més intern i l’esport escolar agafa un caire només educatiu. El món dels clubs ha crescut molt i als pares els fa molta il·lusió que els seus fills vagin amb el seu xandall i s’il·lusionen pensant que potser seran estrelles de l’esport. A nivell general s’ha perdut, però a la Garriga el mantenim.
 
–Potser és més important la feina que es fa des de fora de l’escola, en altres entitats?
–Més que important, és una conseqüència de tot. L’esport escolar és senzill, l’esport de club ja vol dir una equipació, uns pavellons, desplaçaments, però també té una pega. Nosaltres compartim pista amb l’esport de club i quan juguem veiem que l’ambient de l’esport escolar és de més unió entre pares, entrenadors i àrbitres, i en canvi, a l’altre equip se senten uns crits i unes paraules que no sempre són les adequades per aquestes edats. No em carrego l’esport de club perquè jo n’he format part, però és una mica inevitable que hi posem massa sang i fetge, quan no ho necessita.
 
–Personalment, què t’ha aportat La Mitja?
–M’ha aportat ganes de no fer-me vell, entrenar amb la il·lusió de corre-la i sentir-te jove. També m’ha portat amics, perquè coneixes gent per tot arreu. No és només suar i fer esport, també és superació, amistat i activitats socials. La Mitja té un efecte multiplicador que no ha de perdre.
 



lectures 2457 lectures comentaris Afegeix comentari



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat




Opinió


Llegir +











Llegir +


les mes


publicitat




publicitat


publicitat





vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved