Dilluns, 23 d'octubre de 2017 04:23 h


entrevista
publicitat


Eduard Sola ||Guionista de Santa Eulàlia de Ronçana

"Odio bastant els mecanismes del rodatge, però m'agrada explicar històries"

"'Barcelona nit d'estiu' és una pel·li de casa, que agrada perquè conté la nostra quotidianitat"
Dijous, 14.11.2013. 12:45 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 8 vots )
carregant carregant

El guionista Edu Sola.






Eduard Sola, guionista de Santa Eulàlia de Ronçana, va reunir els altres dos guionistes, Dani González i Enric Navarro, a partir de l’encàrrec del director de cinema Dani de la Orden, i van escriure la pel·lícula Barcelona nit d’estiu. Un film d’amor a la catalana que reuneix 6 històries romàntiques a la ciutat comtal. –per Cristina Fernández
 
–Quan comences a interessar-te pel món del cinema?
–Quan anava a l’institut. De fet, va ser gràcies a Canal 7, la tele local de Santa Eulàlia, que vaig tenir el primer contacte amb el món de l’audiovisual. D’aquí ja vaig veure que l’audiovisual anava més enllà quan explica històries, i això ho fa el cinema. Així que vaig voler estudiar cinema oficialment i vaig anar a l’ESCAC, i des de llavors ja em dedico a això.
 
–Et vas especialitzar en guió, per què tries aquesta especialitat?
–Vaig entrar a l’ESCAC pensant que volia ser director, però allà vaig descobrir que no, que el que m’agradava era explicar històries. Realment, sóc una persona que odia bastant tots els mecanismes del rodatge, llavors si ajuntes les dues coses –explicar històries i odiar els rodatges– la resolució final és: fes-te guionista, que viuràs feliç i tranquil.
 
–Barcelona nit d’estiu és l’última pel·lícula en la que has participat, com va ser que formessis part de l’equip?
–El Dani de la Orden, que és el director, és amic meu de producció i dels meus millors amics, em truca i em diu: "escolta, aquest estiu no tinc res a fer i vull rodar una pel·li, la pots escriure?". Jo vaig dir que vale, però com havia de ser molt ràpid vaig formar l’equip amb el Dani González i l’Enric Navarro, –els vaig enganyar perquè hi participessin– i tots tres vam escriure el guió.
 
–Ens pots detallar com és la feina del guionista?
–Normalment els projectes neixen de tres orígens diferents. Poden sorgir de producció, del director o del mateix guionista. Si és del guionista, és molt senzill, perquè ell mateix s’ho fa i s’ho desfà, escric la idea i vaig movent el guió pel món a veure si algú vol fer la meva pel·lícula. Però això no és el que acostuma a passar. El que passa més sovint és que o bé un director o un productor planteja un projecte. El Dani de la Orden va plantejar la base de Barcelona nit d’estiu, que és fer una comèdia romàntica a Barcelona amb diferents històries i amb un determinat to. Llavors, la feina del guionista és agafar aquesta base i escriure-la de manera dramàtica perquè tingui sentit, amb uns personatges coherents, uns actes, desenvolupar la base perquè sigui entretinguda, emotiva.
 
–Consideres que és difícil introduir-se en aquest món?
–Sí, és molt difícil, però no impossible. Com fer-ho? Sobretot rodejar-te de bons professional que al mateix temps siguin bones persones, a vegades costa de trobar, però és la clau. Tu sol al món, fent guions a casa, no s’aconsegueix res. El que val és picar pedra, ajudar en els projectes dels altres i que t’ajudin a tu en els teus. A poc es va creant una comunitat de gent disposada a fer coses pels altres, gent amb la que puguis aixecar una pel·lícula. La tècnica de guionista és importantíssima, evidentment, però el que fa que siguis guionista és gairebé la teva tècnica social.
 
–Quines són, segons la teva opinió, les característiques principals que ha de tenir un bon guionista?
–Per ser guionista t’ho puc dir, per ser guionista d’èxit, ja no ho sé. Per ser guionista en primera instància has de ser una persona que escolta molt, perquè per la teva feina, encara que la facis sol a casa, has d’escoltar i observar, ja que guionitzar és copiar la vida real. També crec que va bé ser una persona més o menys ordenada i de tarannà tranquil, perquè no és un món de gaire sobreexcitació. Al cap i a la fi, el que fas és aixecar-te pel matí i amb el teu pijama asseure’t davant l’ordinador i escriure. Has de ser molt conscient que la teva feina és aquesta, t’has de vetar a tu mateix el Facebook; per exemple, jo tinc un programet que no em deixa entrar al Facebook. T’has de gestionar bé la feina, perquè si no, no la faràs.
 
–Tu has escrit per cinema i per televisió, què prefereixes?
–Jo prefereixo el cinema, perquè té un aspecte creatiu i de llibertat més alt. A la tele, els diners vénen de moltes bandes, el que vol dir que hi ha molta gent que pot opinar. En canvi, al cine, el que vens és a tu mateix. Per la tele has de vendre molt més, estar dins d’una línia editorial concreta que et marca una mica les directrius. En qualsevol cas, però, també és interessant escriure per a la tele, perquè crear amb directrius concretes et fa pensar més i t’acaba convertint en un guionista més hàbil. De fet, els guionistes que més hem d’apreciar són els que fan telenovel·les, sembla una cosa fàcil i no ho és gens.
 
–Creus que el cinema se’n sortirà de totes les dificultats que l’assetgen, des de les retallades en cultura fins la manca de gent a les sales?
–Crec que sí, però aquesta superació passa per un canvi de model.
 
–Com hauria de ser aquest canvi?
–Segurament passa per dos canals. Primer, el finançament, que ja està canviant, però de forma equivocada, tot suprimint ajudes. S’haurien de canviar les lleis per tal que els creadors poguessin rebre els diners per les seves creacions. Per altra banda, a nivell de creació i d’exhibició anem cap a la multipantalla, el cinema s’assemblarà cada vegada més com anar al teatre, com a esdeveniment i no com a rutina. Ara més que mai té molta importància Internet, arribarà el tema del vídeo sota de demanda, hem de tenir en compte tot això o estarem abocats al fracàs. Sens dubte, però, ens en sortirem.
 
–Per la teva part, et veurem properament com a guionista o director?
–Sí, ara mateix estic escrivint un parell de llargmetratges de ficció, un de documental i ara començarem altra vegada amb la sèrie d’animació en la que ja havia treballat [Quatre amics i mig].
 
–Per què recomanaries anar a veure Barcelona nit d’estiu?
–En primer lloc, és una pel·li d’amor, si t’agrada aquest gènere, vés a veure-la. En segon lloc, és la nostra pel·li d’amor, no la nostra com a creadors, sinó la nostra com a catalans. Té el nostre sabor de boca, el nostre humor, la nostra quotidianitat, i això, quan ho percebem com a espectadors ens agrada molt. És una pel·li de casa.



lectures 4227 lectures comentaris Afegeix comentari



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat




Opinió


Llegir +











Llegir +


les mes


publicitat




publicitat


publicitat





vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved