Dilluns, 23 d'octubre de 2017 20:42 h


entrevista
publicitat


Quim Masferrer||Actor de Teatre de Guerrilla i presentador d''El Foraster' de TV3

"La cultura no és un luxe, perquè la societat la necessita per estar viva i tenir opinió"

"Ni 'moralejas' ni punyetes, dic el que crec i l'humor és el meu vehicle"
Dijous, 14.11.2013. 07:00 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 5 vots )
carregant carregant

Quim Masferrer






Viu la vida a tres bandes: teatre, radio i televisió. Al setembre va estrenar El foraster a TV3 però, paral·lelament a aquest projecte, Quim Masferrer, qui es considera a si mateix com un pallasso de poble, segueix amb la seva carrera dalt dels escenaris defensant dues obres teatrals a la vegada: Temps i El Xarlatan. Els dos espectacles passaran pel Vallès Oriental en poc més d'una setmana. Canovelles rebrà Temps el proper dissabte 16 de novembre a les 21 hores a Can Palots i les Franqueses del Vallès acollirà El Xarlatan a les 18 hores del dia 24 al teatre municipal. Abans que l'humorista trepitgi terres vallesanes, AraVallès parla amb ell sobre la seva carrera, el secret de l'èxit de Teatre de Guerrilla i sobre la situació del teatre a Catalunya. –Laura R. Moreno

–Teatre, radio, televisió... Com t'ho fas per combinar aquests tres àmbits?
–És complicat, però és una cosa que hem fet des de sempre amb Teatre de Guerrilla. Nosaltres tenim un llenguatge, una manera de fer, d'entendre i de dir les coses i el que fem és adaptar-nos a cada mitjà. La nostra missió és comunicar.

–Amb quin et sents més còmode?
–Em sento còmode amb tots tres. No obstant això, em considero persona de teatre, així que podríem dir que aquest seria el tronc central de la meva activitat artística. Tot i així, per exemple, ara amb El foraster estic gaudint moltíssim, perquè vaig per pobles petits com el meu [Sant Feliu de Buixadeu, de la comarca de la Selva] i m'agrada veure com funcionen els entorns i les comunitats petites. És un programa que reuneix un gran ventall d'opcions artístiques: m'agraden els pobles petits, vaig a fer teatre allà i, a més, després es pot veure a la televisió. És perfecte per a mi. Si m'haguessin dit: “escriu un programa de televisió”, no l'hagués fet millor.

–El programa danès 'Comedy of the edge' us va servir com a patró per crear 'El foraster'...
–Només ens hem fixat en el format, és a dir, Comedy of the edge tracta sobre algú que es reuneix amb gent d'un poble i després els junta a tots per fer un monòleg. El vam trobar molt interessant i hem fet la nostra adaptació. Nosaltres no només busquem l'humor... Hi ha moments en els que també t'emociones. Ho hem fet tot a la nostra mida.

–Abans Caçador de bolets i ara dius que t'has convertit en Caçador de poblets. Quins criteris fas servir, a part del nombre d'habitants (menys de mil), per escollir les localitats?
–Nosaltres busquem paisatge humà, no anem a un poble perquè tingui una església catòlica xulíssima del segle XI, per exemple. El que ens interessa és la gent. Partint d'això, tots els pobles poden tenir un foraster; fins i tot aquells que inclús els seus habitants creuen que és lleig. Volem convidar les persones a visitar els pobles per la seva gent, no només per l'estètica. A més, esquitxem al màxim el territori, és a dir, el país queda molt representat tant per la riquesa paisatgística com per la humana.

–Quines són les eines que guardes al teu cistell de caçador per poder fer un monòleg de cadascun dels pobles?
–La gent és la guionista, la que serveix les històries que després s'expliquen al monòleg. Pretenem que a la festa col·lectiva que es fa al final al teatre del poble es trobin tots els veïns i plegats puguem emocionar-nos, saber més coses i riure'ns de nosaltres mateixos, jo el primer. Per tant, el que fem és estar 48 hores en un poble, escoltar les històries de la gent, anotar-les i, finalment, redactar el guió, que en la majoria de casos dóna peu a la improvisació.

–Tens previst sorprendre'ns amb la tria d'un poble del Vallès Oriental?
–Espero... [riu]. De moment portem una temporada de tretze capítols però, per descomptat m'agradaria gravar al Vallès... I tant que sí!

–Encara que no sigui fent de foraster, aquesta setmana i la següent tens previst trepitjar els escenaris dels teatres de Canovelles i de les Franqueses del Vallès amb dues obres diferents: Temps i El Xarlatan. La primera, que tindrà lloc al teatre de Can Palots aquest dissabte a les 21 hores, mostra la visió de les diferents reaccions d'un personatge teatral davant la noticia de què li queden 90 minuts de vida. D'on va sorgir la idea?
–Tenia ganes de posar-me a la pell d'un personatge que tingués la màxima llibertat per explicar i dir coses sobre la crisi que estem patint avui en dia, la sensació de què el poder està per sobre dels interessos de les persones... I buscant, vaig pensar en algú a qui li diuen que només li queda una hora i mitja de vida, perquè la gent seria més comprensiva amb ell.

–I el fet de crear aquest personatge no ha fet que tu mateix et paris a pensar què faries si estiguessis a la seva pell?
–Clar... Va ser el primer que em vaig plantejar. Malauradament, qui més qui menys ha tingut algú proper que s'ha trobat en una situació similar, potser no tan extremista, però ja m'entens. Jo ho he radicalitzat al màxim, només li queden noranta minuts. La primera pregunta que vaig tenir va ser: “Quim, tu què faries?” I la resposta és: “Ostres, doncs no ho sé”. Fins i tot, vaig preguntar a amics meus què farien i vaig adonar-me que la gent no sap què faria si, de cop, es veiessin així. Uns em deien: “Jo faria una festa” i altres: “Jo tornaria a veure el clàssic del 2-6 que vam guanyar al Bernaveu”... Però, segur que en tindries ganes? Per mi, aquest “no ho sé” era i és molt interessant; crec que es pot jugar molt, perquè el teatre et permet representar coses que no necessàriament t'han d'haver passat a tu.

–Tant Temps com El Xarlatan formen part de Teatre de Guerrilla. Totes les obres d'aquesta companyia “capten les seves dificultats i les misèries de l'ésser humà per donar una sortida tant humorística com higiènica als seus límits”, segons expliqueu a la vostra pàgina web. Creus que l'humor és important tenint en compte el context socioeconòmic en què ens trobem?
–Per mi, l'humor és una arma tremenda per dir coses. És el mitjà que utilitzo per expressar-me, és una vareta màgica amb la qual puc dir molt. És una manera de criticar que entra molt bé a l'espectador. Sempre em diuen: “Entre riures i riures, les deixes anar” i bé... Aquest és l'objectiu, no? No pretenc, per això, ferir a ningú, eh? Jo sóc un pobre pallasso de San Feliu de Buixalleu. Ni moralejas ni punyetes, dic el que jo crec i l'humor és el meu vehicle.

–Creus que el secret de l'èxit de Teatre de Guerrilla recau en aquesta forma d'utilitzar l'humor?
–No sé quin és el secret [riu]. Jo crec que, en certa manera, som bastant singulars dalt dels escenaris. És nota que som de poble i que defenem un llenguatge proper per a tothom... Potser això ens fa ser diferents. Si em paro a pensar, se'm fa difícil, fins i tot, definir quin tipus d'humor faig jo i quan les coses són difícils de definir, vol dir que són diferents.

–Com es troba el teatre actualment a Catalunya?
–El teatre a Catalunya es troba en un moment complicat. D'una banda tenim il·lusió per emancipar-nos i per aconseguir la llibertat nacional però per l'altre és una etapa difícil per a tots els sectors, no només pel teatre. Crisi econòmica, dificultats, retallades... A més a més, s'han comès autèntiques bajanades com la pujada de l'IVA del ministre Wert. El teatre, per això, té un avantatge: juga amb imaginació i aquesta no val diners. Estem en un punt en què hem de crear espectacles amb menys pressupost, amb poques posades en escena untuoses... Però la imaginació ens manté molt vius.

–Creus que està valorat?
–Aviam... Ha baixat el nivell adquisitiu de la gent i moltes persones gasten els diners en satisfer necessitats més bàsiques. El que sí que m'agradaria fer és un crit a l'administració: la cultura no és un luxe. De vegades, ens volen fer creure que podem prescindir d'ella i no és així. Una societat esta viva sempre i quan tingui cultura; perquè genera opinió, debat, discrepàncies... Per això, l'administració ha de difondre la cultura com una necessitat i ha de tenir imaginació per fomentar-la a la societat, no allunyar-la.

–Consideres que una de les fórmules possibles és promoure la cultura a low cost tal i com fan plataformes com Letsbonus o Groupalia?
–Les butaques d'un teatre són com les habitacions d'un hotel: el que no s'ocupa en una nit, ja mai més es recuperarà. Per tant, per què no han de ser bones aquestes fórmules? Està bé que l'espectador pugui tenir descomptes per anar al teatre.



lectures 3059 lectures comentaris Afegeix comentari



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat




Opinió


Llegir +











Llegir +


les mes


publicitat




publicitat


publicitat





vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved