Super baner - 970x90

Dimecres, 13 de desembre de 2017 18:07 h


entrevista
publicitat


Lluís Gavaldà||Cantant d'Els Pets, que presenten el nou 'L'àrea petita' a l'Auditori de Granollers

"Em fan fàstic certs governs i certes maneres d'imposar una llengua i una cultura"

"Veure com pares i fills canten junts les teves cançons és una de les millors coses que et poden passar en aquesta professió"
Dijous, 24.10.2013. 22:00 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 7 vots )
carregant carregant







No és un desconegut, és la veu d'un dels grups catalans que ha marcat més la història de la música del nostre territori, Els Pets. Es defineix com “despistat, neuròtic i de bona pasta”. El proper dissabte, en Lluís Gavaldà trepitjarà el Teatre Auditori de Granollers a les 21h de la mà dels seus col·legues i companys de feina durant quasi tres dècades Joan Reig i Falin Càceres. Abans de fer-ho, el vocalista de Constantí ens parla sobre el seu nou disc (Àrea petita), la seva trajectòria musical i ens avança algun que altre secret sobre el seu proper concert a la capital del Vallès Oriental. –Laura R. Moreno

L'àrea petita és el vostre darrer treball discogràfic. Si l'haguessis de definir en poques paraules, quines serien?
–Arriscat i juganer. És un disc amb el que hem volgut fugir una mica de la zona de confort en la que estàvem instal·lats, perquè té un punt gamberro que intenta recordar que en el fons tocar és jugar i que no s'ha de perdre mai aquest element lúdic.

–Dius que abans d'aquest disc, la vostra sonoritat i les vostres lletres es trobaven en una zona massa còmode. És una forma subtil de criticar els vostres darrers treballs?
–No, estem súper orgullosos. De fet, jo crec que els primers treballs d'Els Pets són els últims discos, el que passa és que hi ha un petit problema i és que ja estan fets. Per això, hem intentat fer una cosa diferent, si més no per tenir una mica de respecte cap al públic que t'està escoltant. A mi Fràgil m'encanta, així com Com anar al cel i tornar i Agost, però ens hem hagut de reinventar una mica.

–Com es reinventen Els Pets?
–A base de buscar celebritats diferents, d'encarar els arranjaments d'una manera més jeràrquica, però també espontània... Hem fet servir una proposta de treball molt curiosa perquè hem enregistrat el disc cançó per cançó i no com abans que les fèiem totes alhora. Ha estat una forma de treballar molt maca, ja que fa que cada cançó tingui la seva personalitat pròpia.

–Dius que heu rebut noves influències musicals...
–Fer música, almenys en el meu cas, no és altra cosa que posar en una fulla una barreja de tota la música que has escoltat, que t'ha agradat i que passa a través del teu filtre. 

–Us ha influenciat algun grup actual català?
–No particularment, però no perquè no ens agradin. De totes formes, crec que seria ridícul que, amb la nostra trajectòria, ara volguéssim imitar la nova fornada de músics. El que sí que hem fet és escoltar-los i admirar-los. Potser inconscientment sí que hi ha alguna cosa que se'ns ha aferrat, però no només de la catalana sinó de la més clàssica, de la més actual, dels grups anglosaxons... En definitiva, de tot una mica.

–Com han reaccionat públic i crítica?
–Estàvem expectants per veure com reaccionarien davant d'un disc tan diferent, però la resposta ens ha acabat de confirmar que teníem raó quan intuíem que els nostres seguidors no s'espanten fàcilment. És un públic que demana i agraeix innovacions. Pel que fa a la crítica, ha estat molt positiva. Jo crec que és el disc que té millors valoracions dels darrers deu anys. Per altra banda, les ventes, tenint en compte com està el mercat, també van molt bé. Portem quatre setmanes dins la llista dels vint discos més venuts de l'estat espanyol i, sabent que fora de Catalunya no en venem ni un, estem molt contents.

–Fa aproximadament 15 anys, Bon dia quasi va convertir-se en un himne nacional. Si haguessis de triar una cançó com a himne d'aquest nou disc, quina seria?
–Sembla ser que la gent s'està enganxant molt a una que es diu Blue tack. En el meu cas, el tema que dóna nom al disc m'agrada molt, em sento molt satisfet d'haver-lo gravat.

–I de la resta de discos?
Agost, perquè el que tenia el cap i el que va acabar essent és molt semblant i això no passa sovint. M'agrada com va quedar tot i ser meva [Riu].

–Els Pets porteu gairebé tres dècades de trajectòria musical. Què destacaríeu de cadascuna d'elles?
–La primera dècada estava basada en la rauxa i la festa, teníem moltes ganes de fer ballar a la gent. La segona va ser una recerca per trobar un estil propi que es diferenciés de la resta i la darrera ha estat l'època d'assentament de la banda i del toc d'autor que intentem defensar.

–Després de tot aquest temps, estareu acostumats a que us rebi tot tipus de públic. Tot i això, durant els darrers anys haureu notat que seguidors vostres de tota la vida acudeixen als concerts amb els seus fills i filles. Com et sents al veure que la vostra música passa de generació en generació?
–Veure com pares i fills canten junts les teves cançons és una de les millors coses que et poden passar en aquesta professió. Agraeixo moltíssim a tots a aquells pares que transmeten als seus nanos la passió per la música i, més encara, si és per la nostra.

–Fa pocs dies, l'Albert Pla va provocar un gran enrenou amb la seva declaració “Me da asco ser español”, fet que va ocasionar que li cancel·lessin un concert a Gijón. Què en penses?
–L'Albert és l'Albert. Sempre ha estat una persona que funciona dins d'una posició de franctirador irreverent i crec que aquesta ha estat una de les seves volades que tenen dobles i triples lectures. Qui no l'entén és la gent que no el coneix. A mi, sincerament, no em fa fàstic ser res. Em fan fàstic certs governs i certes maneres d'imposar una llengua i una cultura; però tampoc m'agrada caure en el parany de posar en el mateix sac a tots els habitants d'un país i el seu govern.

–El proper dissabte us podrem trobar al teatre auditori de Granollers. Ens podeu avançar alguna cosa del vostre espectacle?
–Serà un concert d'una hora i mitja si fa o no fa en la que entonarem una selecció de cançons de L'àrea petita i dels tres o quatre darrers discos que hem tret. Hi haurà alguna aclucada d'ull als principis, però no gaire. És un repertori bastant actual. Pot ser que hi hagi algú que trobi a faltar cançons antigues, però creiem que per ser honestos hem de defensar la música que estem fent ara.



lectures 5368 lectures comentaris Un comentari



comentaris
comentari
1 - Antoni Argent
Les Franqueses del Vallès
26 d'octubre de 2013
22.23 h

És una molt bona notícia tenir un nou disc d'aquest grup musical. Temes mítics i cançons inoblidables formen part de tota una generació i, a més, són cançons que, malgrat passen els anys, enganxen a les noves generacions.

Moltes gràcies pels tresors creats
i els concerts realitzats.
Per estimar la música i la terra
i, sobretot, per fer-nos gaudir, ballar i cantar
amb les vostres cançons.



Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Comentari inadequat   abus

5 -10 -20 -tots
1



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat


giny


Opinió




Llegir +




publicitat



les mes


publicitat




publicitat




vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved