Divendres, 20 d'octubre de 2017 21:55 h


entrevista
publicitat


Josep Gordi||Professor i autor de 'Natura i espiritualitat a Catalunya'

"A la natura s'hi ha d'anar a badar"

"Al polític li falta una visió més ampla i no actuar tant per pressions"
Dimarts, 22.10.2013. 09:15 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 4 vots )
carregant carregant







Josep Gordi, doctor en Geografia i professor a la Universitat de Girona, és un molletà apassionat pels arbres i per la natura. Fa 40 dies que ha iniciat la seva segona campanya de micromecenatge per editar un nou llibre sobre el món natural, Natura i espiritualitat a Catalunya, en què ofereix una manera diferent d’acostar-se a l’entorn natural, tot fent de la natura el centre d’atenció. –per Cristina Fernández

–Què fa els arbres apassionants?
–Moltes coses, per exemple que són uns vegetals admirables pel seu port, per la seva alçada, per la seva estructura, pels canvis al llarg de l’any, perquè t’hi pots apropar, i perquè sempre estan allà.
 
–Vostè és doctor en Geografia, com i quan es comença a interessar per la natura?
–Des de petit, segurament això els hi dec als meus pares, que ens van portar a passar els diumenges a la tarda al bosc perquè érem molts germans i la casa on vivíem era petita. Aquesta activitat de lleure va fer que des de petit tenir un contacte amb la natura fos una cosa quotidiana, d’una certa normalitat.
 
–Aquest interès l’ha portat a escriure diferents llibres, en especial sobre els boscos i els arbres. De fet, ara mateix vol publicar Natura i espiritualitat a Catalunya, i ho fa amb aportacions de mecenes. Què l’ha fet optar per aquesta opció?
–Vivim en uns temps difícils a nivell de trobar suport editorial a projectes difícils o complicats, no és una temàtica que enlluerni els editors. Així, amb el micromecenatge aconsegueixes sortir-te’n de forma més clara, que és un repte, perquè aconseguir que la gent compri una cosa que no existeix és un repte. També et permet tenir contacte amb gent a qui ja li interessa el que fas abans que surti; és positiu tot i que té l’element del patiment. Després, però, té l’enriquiment del contacte amb la gent, perquè moltes persones t’escriuen sobre què els ha semblat el llibre. 
 
 –Quina és la manera d’acostar-se a la natura que vostè proposa?
–Normalment, a la natura ens hi acostem com a un escenari, sortim a passejar, en bicicleta, a córrer. Per exemple a Gallecs o el Besòs, hi anem i utilitzem aquesta natura com un escenari on fem una sèrie de coses: xerrem, fem exercici, passegem el gos. Per tant, l’objectiu no és la natura en si mateixa, sinó un espai on fem altres coses. Jo el que vull fer adonar al lector és que la natura es pot anar fent centre del nostre interès.
 
–Creu que aquesta visió és majoritària?
–Poques vegades la natura és el centre d’atenció quan hi anem. Però, les persones també poden canviar i revisar les seves actituds. Ara bé, anar a la natura a passejar o fer-hi esport ja és positiu en sí mateix, no hi ha cap menyspreu cap aquestes pràctiques, al contrari, és bo que la gent ho faci. La natura sempre és un bàlsam per l’esperit que ens afavoreix una actitud més calmada respecte dels neguits que té la vida diària. Però, hi podem anar d’una altra manera.
 
–Què hi trobarem en aquest nou llibre?
–Hi trobareu 3 parts diferents. La primera són 10 entrevistes a persones religioses de diferents concepcions, no només del cristianisme, que parlen de com viuen i com senten la natura a partir de la seva experiència. En la segona part hi haurà 10 consells que jo –agosarat de mi– escric sobre com acostar-se a la natura d’aquesta altra manera; i, a la tercera part faig també 10 propostes d’itineraris per Catalunya per poder posar en pràctica aquests consells i les reflexions dels 10 entrevistats.
 
–A més d’escriptor, vostè és també professor de la Universitat de Girona. La docència és també una de les seves passions?
–És la meva professió, em guanyo la vida ensenyant i és una cosa que m’agrada i m’apassiona, i una activitat tan digna com qualsevol altre. Però, per damunt de tot és la meva professió. Tota la vida m’he dedicat a ensenyar, porto gairebé 30 anys ensenyant i és una feina que em satisfà i la faig molt a gust, però a part d’això tinc altres objectius, com investigar o divulgar, per això els llibres entren dins d’aquest altre món.
 
–També és membre del Centre d’Estudis Molletans.
–Sí, n’havia estat el primer director i intento col·laborar amb ells de tant en tant, però hi tinc un paper molt secundari, com ha de ser, perquè a la vida després d’uns vénen uns altres i el vertaderament important és que la institució continuï; això m’omple d’orgull.
 
–A més, havia estat regidor a Mollet, hi tornaria?
–El futur mai se sap, no se sap què pot passar. Intento viure el dia, ara estic molt content amb la meva professió i la publicació d’aquest llibre que omple tota la meva activitat.
 
–Com valora aquella època de regidor?
–Primer com un orgull, perquè a mi em va guiar ser a la política amb una actitud de servei cap a la meva ciutat, no ho havia fet mai i poder servir els ciutadans amb les meves idees i dedicació em va semblar una activitat noble, en la que tothom hi hauria de passar perquè és una etapa de servei i d’aprenentatge. Aprens les coses bones i dolentes que té l’administració i també la política, i al final et quedes amb les coses bones i positives, i amb això m’he quedat.
 
–Què opina de la gestió de Gallecs, un dels espais naturals més importants de la comarca? Com es podria millorar?
–Segur que podria millorar, però vivim un moment complicat a nivell de recursos. Potser està un pèl descuidada, s’hi podrien fer més coses i millors, però tampoc tinc molts elements de judici. Opino com a ciutadà que s’hi passeja, hi vaig sovint, i des d’aquesta òptica penso que hi ha coses que es podrien millorar, però no per posar el dit a la llaga.
 
–Es valoren prou aquests tipus d’espais naturals pels diferents governs?
–Moltes vegades com som ciutadans de ciutat, molt urbans, tendim a centrar tots els esforços i interessos en el que passa a la ciutat, i volem que els carrers i parcs estiguin nets, que el servei de residus funcioni correctament, que els nivells de contaminació siguin el més baixos possible, etc. Així, el que passa a fora de la ciutat no se li dedica tanta atenció. El polític actua molt per pressió i hauria de tenir una visió més ampla, perquè els ciutadans també passegen per aquests entorns i també voldrien que fossin excel·lents. Aquesta visió del territori en la seva totalitat falla una mica, per exemple no tenim una via per travessar el Vallès a peu, però sí està ple de carreteres.
 
–Què recomanaria a la gent que vol acostar-se a la natura d’una manera diferent?
–Hi ha moltes maneres, jo dono 10 pistes, però principalment el més important és la solitud, per no distreure’ns. Hauríem de ser capaços de sortir a passejar sense telèfon mòbil, sense rellotge, sense càmera, és a dir deslliurar-nos de la tecnologia, perquè ens pertorba una mica la nostra relació amb la natura. També hauríem d’anar-hi sols, i a ser possible, en silenci. És a dir, la solitud i el silenci són un binomi imprescindible per poder contemplar i gaudir de la natura en la seva globalitat, en el seu vessant total i unitari. Moltes vegades quan es fan sortides, que són interessants, són molt sectorials, hem de sortir a viure la natura alliberant-nos, hem de sortir a badar.



lectures 9899 lectures comentaris Afegeix comentari



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat




Opinió


Llegir +











Llegir +


les mes


publicitat




publicitat


publicitat





vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved