Dissabte, 21 d'octubre de 2017 17:51 h


entrevista
publicitat


Quim Torra||Director del Born Centre Cultural i comissari de l'Any Xammar

"És difícil que sapiguem entendre la complexitat del nostre país i l’ambició dels actuals moments si no coneixem mínimament la nostra història"

"El Born no només mira enrere, sinó també mira endavant"
Dimecres, 16.10.2013. 17:45 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
carregant carregant

Quim Torra (Blanes, 1962) és el director del Born Centre Cultural, el nou equipament barceloní emplaçat a l’antic Mercat del Born i que consta d’un jaciment de més de 8000 metres quadrats de la Barcelona que va patir el setge del 1714. Torra, ha treballat durant vint anys a l’empresa privada, és escriptor i editor, forma part del consell permanent de l’Assemblea Nacional Catalana i també exerceix de vocal d’Òmnium Cultural. A més, és el comissari de l'Any Xammar. –ACPG / G. Altarriba

–Gairebé deu anys d'obres, molta feina i moltes decisions però finalment el Born Centre Cultural ha estat possible. Com ho esteu vivint?
–Molt bé, amb una gran satisfacció. La veritat és que veure que en aquests primers dies de funcionament el centre ha estat visitat per gairebé dues-centes mil persones és molt gratificant per a la gent que ha estat treballant tots aquests anys per a fer-ho possible. Ens hem adonat que hi havia fam de Born a la ciutat. Aquest espai portava gairebé quaranta anys tancant i gairebé deu anys de plantejaments per veure com tirar-ho endavant. Estem molt contents amb la resposta de tothom i ara amb molta il•lusió per començar amb la programació regular del centre.

–El descobriment de les ruïnes del 1714 va fer repensar l’ús que s’havia de fer d’un espai que havia de ser una biblioteca. Un fet que va crear dubtes i polèmica. Això ha dificultat d’alguna manera el seu paper de director del centre?
–Jo quan arribo al Born Centre Cultural la gran decisió ja estava presa. La decisió sobre respectar les ruïnes. La discussió sobre si calia tirar endavant i fer la biblioteca o fer un lloc com aquest arriba el 2000-2004 i, per tant, jo ja arribo amb aquest concepte. Sí que de totes maneres han estat uns mesos per dissenyar una programació cultural que combinés història amb literatura, música, amb debats... que fos un centre cultural que no només mirés endarrere sinó que també mirés endavant.

–El Born Centre Cultural és molt més que un nou equipament cultural barceloní. Què hi trobem?
–A part d’una part d’història, evidentment, la possibilitat de visitar la ciutat del segle XVIII, un jaciment de vuit mil metres quadrats únic al món. Aquí hi ha cinquanta-cinc cases i onze carrers! Com a catalans aquest lloc és extraordinàriament simbòlic, també, no només pel què representa: la repressió borbònica, acabada la desfeta del 1714; sinó també com a símbol de resistència. Aquí tenen lloc moments com els darrers combats de l’11 de setembre del 1714 o la famosa càrrega del general Villarroel. Tot això ho complementem amb dues exposicions: una sobre la vida quotidiana de fa tres segles i una altra sobre el setge de 1714.
Però, a més de tot això, hi ha un espai gastronòmic, el restaurant, que és El 300 del Born -operat per Moritz-, hi ha una llibreria també i, finalment, la Sala Moragues.

–La Sala Moragues és on tindran lloc les activitats d’agenda.
–Sí, aquest espai és una sala polivalent amb un aforament de 250 persones on un dia programem teatre, un altre dia programem concerts, un altre conferències... i els caps de setmana, sobretot, molt centrat en un públic familiar perquè hi vingui la gent amb els ‘nanos’ i descobreixin d’una manera tan visual com aquest lloc una mica millor la història del seu país.

–Aquestes activitats seran sempre vinculades al Tricentenari?
–No. Nosaltres justament a l’agenda d’activitats li diem ‘Roda el món i torna al born’, la veritat és que no podíem triar un lema millor, perquè el coneix tothom, i aquesta és una mica la voluntat: girar i donar voltes sobre diferents àmbits de la cultura del país. Parlarem molt de literatura i de lletres: en Màrius Serra ens farà un taller literari, tindrem obres de teatre, aquí també hi haurà molta música i no necessàriament sobre música barroca, perquè ens entenguem, sinó que hi haurà concerts de jazz i propostes com la dels Blaumut o el Joan Dausà.

–L’equipament està pensat per a servir a la ciutat o també vol ser un punt de referència del país?
–Evidentment som un equipament de la ciutat, de la Diputació de Barcelona, arrelat al barri de la Ribera però amb vocació nacional. Nosaltres som membres d’Espais Escrits, l’associació que agrupa les diferents fundacions i cases d’escriptors d’arreu dels Països Catalans. Nosaltres ens sentim germans dels valencians o dels mallorquins a l’hora de projectar també la cultura catalana. Per tant, entenem també que té aquest punt nacional. Aquí hi passen moltes coses que poden afectar al país.

–I quin és l’objectiu del Born Centre Cultural?
–Vol ser un punt de trobada entre la història i la cultura catalana. És a dir, busca que reflexionem tots plegats sobre la nostra història, sobre la nostra cultura, que sapiguem projectar-la cap al futur i que ens ajudi en un moment en el què Catalunya s’està plantejant un repte tan important com el de decidir sobre la seva sobirania. Que ens ajudi a entendre que sense aquesta història i sense aquesta cultura les nostres reivindicacions no serien tals.

–Per tant, aprendre a mira cap endavant, cap al futur, però agafant molt fort el passat. Hem d’anar per aquí per avançar?
–Sí. A mi m’agrada recordar sempre una frase de Rovira i Virgili que deia “per un català és un deure i una necessitat conèixer la seva història”. És difícil que sapiguem entendre la complexitat del nostre país i l’ambició dels actuals moments si no coneixem mínimament la nostra història, si no som conscients de la desfeta del 1914 i del que suposa pel país i d’altres desfetes com la del 1939. És evident que de totes aquestes lliçons n’hem d’aprendre, hem d’aprendre com el país és capaç de refer-se de situacions com aquestes i per tant entenc, i amb això sóc molt taxatiu, que totes les reivindicacions catalanes es basen en aquesta història i en aquesta cultura.

–El Born Centre Cultural és un equipament que reivindica la llibertat nacional de Catalunya?
–El Born explica una història, que és la història de la desfeta del 1714 i de com aquest país és capaç de refer-se d’aquelles conseqüències realment nefastes. Gairebé un segle i mig més tard, els nostres avantpassats comencen a qüestionar-se algunes coses i aquell moviment se n’hi dirà renaixença, que vol dir renéixer i per renéixer vol dir que has mort, d’alguna manera. Les conseqüències del 1714 són així, d’alguna manera. El país es fon a negre i som incapaços gairebé ni de saber qui érem. Ens caldrà tornar a saber que parlem una llengua apta per comunicar-nos i per escriure, que hem tingut una història... Aquest procés és el que em sembla que és molt interessant de tenir present en el moment actual i sobretot, insisteixo, que les reivindicacions catalanes no s’entenen si no s’entén el passat del país. Per exemple, és molt important portar un estranger al Born perquè és la manera més clara de que pugui entendre perquè els catalans estan demanant aquesta sobirania plena en l’actualitat, perquè es basa en una història, en una cultura, en un projecte de nació.




lectures 1805 lectures comentaris Afegeix comentari



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat




Opinió


Llegir +











Llegir +


les mes


publicitat




publicitat


publicitat





vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved