Dimarts, 17 d'octubre de 2017 13:23 h


entrevista
publicitat


Efraïm Rodríguez||Escultor

"L'encàrrec públic està mort, però la gent que pot gastar-se diners en una escultura, continua podent-ho fer"

"En l'exposició de Roca Umbert el públic podrà acostar-se a la part més oculta de l'escultura, al procés de creació"
Dimarts, 1.10.2013. 07:00 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 5 vots )
carregant carregant

Efraïm Rodríguez.






L’escultor granollerí Efraïm Rodríguez es dedica a l’escultura des de l’any 1998. Llicenciat en Belles Arts, les seves no-escultures obren la temporada de l’Espai d’Arts de Roca Umbert. Es tracta d’una mostra que reuneix “tot de trastos de taller, a més s’hi han posat uns espiells perquè la gent vegi les peces acabades i pugui reconstruir el recorregut que fa l’artista fins arribar a l’obra”, explica Rodríguez. L’exposició Això no és una escultura es podrà veure fins al 19 d’octubre. –per Cristina Fernández.  
 
–Encetes la temporada expositiva de l’Espai d’Arts de Roca Umbert amb la mostra Això no és una escultura, i, efectivament el que hi ensenyes són elements del procés creatiu, no obres acabades. Per què has decidit muntar una exposició així?
–Bé, hi ha dos motius principals. El primer és que Roca Umbert és un centre de producció, i per tant em semblava adient mostrar com s’arriba a fer una escultura. Per altra banda, com jo treballo a galeries a Barcelona i a d’altres llocs, una exposició d’escultures doncs ja la faig allà, de fet és el que estic preparant, i realment em resulta bastant costós. Necessitaria 2 o 3 anys per omplir d’escultures la sala tal i com faig a les galeries, perquè són una animalada de metres. A més, l’exposició que he fet a Roca Umbert, tampoc la podria fer en una galeria perquè no és comercial, no hi ha res a la venda.
 
–Quant fa que et dediques a l’escultura?
–Vaig acabar la carrera l’any 98 i des de llavors vaig començar amb una exposició i, per sort o per desgràcia, va anar bé i hem anat seguint.
 
–És el primer cop que mostres el treball que hi ha darrera de l’elaboració d’una escultura?
–Sí, aquest tipus de mostra és la primera vegada que la faig.
 
–I com ha estat la resposta del públic?
–De moment molt bé, a la inauguració va venir molta gent i estem contents.
 
–Per què creus que pot agradar al públic veure el procés creatiu? Què pot aportar a la gent veure això?
–Per una part a la gent que és del sector li agrada veure-ho i fa una lectura que l’altra gent no fa, pot veure com treballo jo i comparar-ho amb la seva feina. Pel que fa al públic en general, s’acosta a allò que realment és una mica ocult. Encara que moltes coses no les acabem d’entendre, perquè tampoc està explicat amb textos, és un procés artístic encara que no siguin obres d’art.
 
–Pot arribar a ser més important que veure l’obra acabada?
–En l’art contemporani es dóna molt això. Els figuratius sembla que estiguem fora d’aquest àmbit, però no és cert. El nostre procés creatiu també és així. Altres artistes presenten coses que formalment són iguals que les que jo he presentat, però es presenten com a obra acabada. El meu treball però, que l’he triat jo, és produir obres acabades, però igualment puc ensenyar el procés.
 
–Creus que l’art contemporani s’ha d’explicar?
-S’ha d’explicar en certa manera. De la mateixa forma que nosaltres si veiem art asiàtic o africà ens l’han d’explicar perquè no l’entenem, perquè tot i que ens pugui agradar no sabem què és el que està passant. Una altra cosa és que un cop t’ho han explicat no t’emocionis, això sí que és un problema. Si m’ho expliquen i em quedo fred, potser llavors no funciona.

–La teva obra la podem veure tant al carrer com en exposicions. Prefereixes més un format que un altre?
–Obra pública n’he fet poca, quan m’ho han demanat només. És a dir, acostuma a ser un encàrrec que et fa el poble i ha de funcionar per l’espai, pots posar-hi més o menys cullerada –sobretot si tens signatura–, però la peça ha de funcionar independentment de l’artista. En canvi, al taller sóc més lliure, faig bastant el que vull.
 
–Com tries els temes que vols representar a les escultures?
–És força intuïtiu, gairebé irracional. A vegades hi ha idees que van progressant com en una segona línia i de manera inconscient gairebé, però que acaben sortint. El problema no és la inspiració, sinó la producció.
 
–Quan pots trigar en fer una escultura?
–Un parell o tres de mesos és el més habitual, tot i que les més petites pot ser menys.
 
–Què voldries que el públic s’endugués de la visita a Això no és una escultura?
–Voldria que es fixessin en la mirada sobre el procés creatiu, que la creació és una vivència artística en si mateixa. A més, que el terme que està tan de moda ara d’arts visuals en oposició a arts plàstiques, no és encertat. Perquè les arts són totes bastant visuals i perquè les arts en realitat es mouen amb tots els sentits, si no en l’exhibició, sí en la producció, on hi ha el tacte, i d’altres sentits. Així, la vivència del dia a dia que es perd a la sala, queda aquí reflectida.
 
Treballes ja en nous projectes?
–Preparo un exposició individual a 3 punts, una galeria de Barcelona, per la que encara no tinc data.  
 
–Com veus el futur de l’escultura?
–En aquests moments l’encàrrec públic està mort. A més, es continua amb la tendència de què moltes galeries tanquen a Barcelona i obren a Madrid, que ja passava abans de la crisi. Però, no ho veig tot tan negre perquè la gent que es pot gastar diners en una escultura, continua podent-ho fer. S’ha deixat de vendre peça petita, però peça una mica significativa es continua venent, no amb la mateixa alegria però continua sortint. A més a més, el mercat és molt internacional.



lectures 3399 lectures comentaris Afegeix comentari



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat




Opinió


Llegir +











Llegir +


les mes
« Por tu apellido "Torrecilla"deduzco que eres catalana ...» La Catxaruda presenta la 1a mostra del ventre d’ossos
« La propietaria hace unas butifarras con sus propias ...» La Catxaruda presenta la 1a mostra del ventre d’ossos
« España te boicotea por tu boicot a la Guardia Civil ...» La Catxaruda presenta la 1a mostra del ventre d’ossos



publicitat




publicitat


publicitat





vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved