Super baner - 970x90

Dijous, 14 de desembre de 2017 10:46 h


entrevista
publicitat


Vanesa Padillo ||Psicòloga molletana

"Els nens autistes no entenen els dobles sentits, per això no encaixen fàcilment en la societat"

"Depèn del grau d'afectació, però els nens autistes poden ser brillants"
Dimarts, 30.7.2013. 07:45 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
carregant carregant







Vanesa Padillo, psicòloga de Mollet, és especialista en el Trastorn d’Espectre Autista (TEA). Padillo, que treballa a Sant Joan de Déu i en una consulta privada a Granollers, és investigadora de la unitat específica sobre el TEA de l’hospital barceloní, que s’anomena Unitat Especialitzada de Trastorns del Desenvolupament (UETD). La UETD es va crear fa 4 anys a Sant Joan de Déu i té 4 objectius prioritaris: el diagnòstic, la formació, l’assessorament i la investigació sobre l’autisme. –per Cristina Fernández.  
 
-En què consisteix la unitat del TEA que s’ha creat amb la participació de diferents hospitals, entre ells el Sant Joan de Déu?
-És molt nova i encara no sé fins a quin punt i en quines àrees es desenvoluparà. L’objectiu és que des de diferents institucions sanitàries de Catalunya hi hagi un mateix protocol i que actuem coordinadament. Amb l’autisme no hi ha cap prova mèdica que ens ajudi a diagnosticar, de moment tot és a nivell d’observació de conducta, i l’observació és una mica subjectiva, tot i que sí hi ha dues proves molt específiques, que s’han fet a Anglaterra i Estats Units. Aquí a Espanya, la formadora que està acreditada per ensenyar aquestes dues proves és la nostra coordinadora, Amaia Hervàs. Així, la idea és formar els professionals que estiguin interessats en diagnosticar amb precisió l’autisme amb aquestes dues proves.
 
-L’Hospital de Mollet està coordinat amb aquest projecte?
-Sí, a cada població hi ha el que es denomina CESMIC –el Centre de Salut Mental Juvenil i Infantil de Catalunya-, que atén els nens d’entre 6 i 18 anys, tot i que a vegades poden agafar nens més petits. El CESMIC d’aquí Mollet depèn de l’Hospital Sant Joan de Déu, i per això com que penja de l’Hospital Sant Joan de Déu, cada mes hi van a fer una coordinació i compartim casos i assessorem, o ens deriven casos.
 
-Com podríem definir el Trastorn de l’Espectre Autista?
-És un trastorn del neurodesenvolupament. Els nens ja neixen amb aquestes dificultats i els símptomes s’aglutinen en dificultats de la comunicació i de la interacció social i en què tenen una visió molt rígida i uns interessos molt restringits.
 
-Ho relacionem amb els nens, però hi pot haver adults no diagnosticats?
-És un trastorn crònic, que no té cura. El que sí és veritat que si es fan unes intervencions en edats primerenques el pronòstic és molt millor. Per tant, és molt possible que hi hagi molts adults que no estiguin diagnosticats i que realment tinguin això. També pot passar que aquests adults estiguin diagnosticats d’una altra cosa, perquè fa uns anys no es diagnosticava tan bé com ara. Ara podem perfilar molt més els diagnòstics
 
-Quins senyals d’alerta del TEA poden detectar els pares?
-És molt important que quan els nens són petits, els pares estiguin atents a què hi hagi un bon contacte ocular. Els infants de seguida et miren, fan somriures, i sobretot et tornen el somriure i et busquen per jugar, els nens que pateixen un TEA això ho tenen molt alterat i gairebé no responen. Responen més als objectes que a les persones. Un altre senyal d’alerta és que no responen al nom, i els pares pensen que no escolten bé, però sí que escolten, el que passa és que no responen al que és més social. El joc també és molt diferent, o són nens molt irritables o molt passius, i tenen un joc molt repetitiu, com d’obrir i tancar coses, posar objectes en fila o fer muntanyetes i apilonar les joguines. A tot això també s’hi pot afegir que són nens que tenen problemes de psicomotricitat, que triguen molt en tenir un llenguatge, no senyalen o no coordinen la mirada i el fet de senyalar.
 
-Ara ja s’ha demostrat que els nens neixen amb aquest trastorn, no l’adquireixen després.
-Fa molts anys hi havia corrents de pensament que deien que els nens amb TEA tenien aquestes conductes per manca d’atenció dels pares i s’havia parlat fins i tot de les mares nevera. Tot això s’ha demostrat que no és cert. Els nens neixen amb aquesta simptomatologia i no és responsabilitat dels pares i no ve d’una manca d’atenció. Això ha fet molt de mal a les famílies.
 
-Què implica per les famílies tenir un nen amb TEA?
-És molt dur, el diagnòstic és difícil d’acceptar. Ara hi ha més coneixement, però a vegades havien de fer un llarg recorregut perquè no rebien el diagnòstic ràpid. Hi havia incertesa i inseguretat, i les famílies ho viuen com un neguit continu. Hi ha de tot, qui et diu que no s’ho esperava però que tot i ser un diagnòstic dur saben què els passa i es poden posar en marxa i fer coses perquè els fills evolucionin. Una altra cosa que diuen els pares és que necessiten la implicació de les escoles.
 
-Com ho fan les escoles per atendre els nens amb aquestes dificultats?
-No hi ha un protocol per a tothom i per això manca una mica la coordinació. Hi ha escoles que tenen professionals que no tenen formació específica però que fan tot el que poden per incloure els nens amb dificultats a l’aula, i altres que no tenen aquesta visió o aquestes eines i que els hi manca molt. Un dels objectius del conveni del que parlàvem al principi entre diferents hospitals és també intentar coordinar esforços entre els diferents departaments de Benestar Social, Salut i Educació.
 
-Creus que el Trastorn de l’Espectre Autista és un tema que encara no s’accepta prou socialment?
-En el TEA hi ha molta variabilitat, és a dir, hi ha nens que tenen llenguatge, nens que no en tenen, uns altres que tenen un llenguatge sofisticat però que només parlen dels seus interessos i no fan un ús social, altres que tenen retard mental i altres que no, hi ha nens que són brillants i estan per sobre de la mitjana, alguns s’aïllen... Són nens afectuosos i que riuen molt, el que passa és que potser ho fan en situacions inapropiades. Com que és tan variable, hi ha nens que estan en escoles ordinàries i els altres no ho acaben d’entendre, perquè sempre tenim la idea de l’autisme més sever, però aquests nens severs no són la majoria. El ventall és més ampli, però com els nens amb autisme no tenen teoria de la ment, no entenen els dobles sentits o no saben posar-se en el lloc de l’altre, són molt literals, no acaben d’encaixar en la societat. Això no vol dir que no puguin desenvolupar una vida normal, ser grans especialistes en la seva àrea d’interès però durant el procés pateixen molt, depèn, és clar, del grau d’afectació.



lectures 4590 lectures comentaris Afegeix comentari



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat


giny


Opinió




Llegir +




publicitat



les mes


publicitat




publicitat




vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved