Dimarts, 24 d'octubre de 2017 04:05 h


entrevista
publicitat


Feliu Guillaumes||Regidor de CiU a Mollet i diputat al Congrés

"És extraordinàriament dur ser nacionalista al Congrés; allò és una trinxera"

"Si Espanya perd Catalunya, la crisi del 98 amb la pèrdua de Cuba serà un joc de nens "
Dimarts, 16.7.2013. 07:00 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
carregant carregant







Després de 15 anys com a regidor de CiU a l’Ajuntament de Mollet, Feliu Guillaumes ha anunciat que deixarà el càrrec per passar el relleu i per dificultats en compatibilitzar les tasques municipals amb la seva feina de diputat al Congrés. El nacionalista fa balanç del seu pas pel consistori i de la seva tasca els dos últims anys a Madrid. –per Cristina Fernández

–Fa 15 anys que és regidor a Mollet i un parell que és també diputat al Congrés. Com ha combinat aquests càrrecs?
–La política sempre és una sorpresa. Ja em va passar quan vaig ser cap de llista per primera vegada. Tenia una feina de recursos humans en un Ajuntament [de Sant Cugat] i semblava difícil, però va passar. Els socialistes van perdre la majoria absoluta, vam negociar un pacte, i quan me’n vaig adonar ja era primer tinent d’alcalde i regidor de Via pública. Tot i que milito des dels 15 anys, sempre m’ha fet por viure de la política, porto 35 anys en política, he aconseguit durant més de 20 no viure-hi, però va arribar un moment en què un metge m’ho va dir, no pots fer dues feines que són de més de 8 hores cadascuna. De fet, em vaig engreixar uns 40 quilos, llavors.

–Va haver de triar, doncs...
–En aquell moment vaig optar per la meva ciutat, em feia il·lusió, tot i que econòmicament no resultava i era més insegur i desagraït. En aquell moment no m’imaginava que això de la política podria ser tan desagraït, tot i que és veritat que després m’ha portat moltes compensacions. És una decisió de la que no m’he penedit mai, però ha tornat a passar. Havia estat candidat a senador, però és un lloc molt difícil d’arribar-hi, però aquest cop vaig entrar al Congrés. A diferència de l’altra vegada, vaig pensar que era perfectament compatible, perquè els dilluns i els divendres teòricament no hi ha ple a Madrid, el juliol teòricament no hi ha activitat parlamentària, tot i que a la pràctica sí, i vaig pensar que no tindria especials problemes. Ja havia decidit que era l’última vegada que em presentava. La veritat és que sí que n’hi ha hagut, de problemes, vaig encertar no agafant cap cartera, perquè la feina de portaveu al ple sí la podia fer. Ha estat dur però tampoc volia deixar-ho immediatament després de ser elegit diputat.

–Ara ha anunciat que després de l’estiu deixarà l’Ajuntament de Mollet, per què ha pres aquesta decisió?
–He pres la decisió de no tornar-me a presentar i perquè es vegin cares noves a Convergència crec que és millor deixar-ho a mitja legislatura. M’ho vaig plantejar de deixar-ho en el moment en què vaig ser diputat al Congrés, però no volia transmetre la imatge equivocada que la política és una mena d’esglaó on es va pujant i no mires enrere el que deixes. Això no és així. La feina de Mollet m’ha portat un nivell de satisfaccions personals que segur que la feina de diputat al Congrés no em portarà.

–En quin sentit?
–Allò d’arreglar-li a una persona concreta alguna cosa, com per exemple a un senyor gran que em va dir que li havia duplicat la visió del món, em va dir que “tenia un banc a 300 metres de casa i vostè n’ha posat un 300 metres més enllà”, la meva mania va ser aconseguir que un avi pogués travessar Mollet de punta a punta. Aquest tipus de coses, la satisfacció que et dóna això, no t’ho donarà ser diputat a Madrid. Si hagués deixat de ser regidor en el moment de ser diputat, hauria donat una percepció falsa.

–Dels 4 mandats que fa que és regidor, els 3 últims ha estat al govern per mitjà d’un pacte amb el PSC. Durant aquest període ha rebut crítiques de no implicar-se en el govern de la ciutat, de ser un convidat de pedra. Què diria d’aquestes acusacions?
–M’acusen d’això, certament, especialment Esquerra Republicana, però també del contrari. Iniciativa per Catalunya, durant molt de temps, anava citant el pacte PSC-CiU, CiU-PSC, i que en el fons els socialistes es deixaven portar pel nostre programa. Les dues coses al mateix temps no són possibles. Ara veig que Iniciativa ha començat a apuntar-se a les mateixes crítiques d’ERC, però les hemeroteques són cruels, i ells han utilitzat l’argument contrari durant molt de temps. Cap de les dues coses és certa. Qui s’hagi fixat en la política en aquests anys haurà vist un canvi evident en les relacions de l’Ajuntament amb la gent i el tipus d’obres que es fan, molt més verd i menys ciment, també fiscalment. Això no vol dir que s’apliqui només el nostre programa, però hem tingut una incidència certa, en el pla general va ser claríssim. Les acusacions d’ERC i ICV són contradictòries i fàcils.

–Com ha estat aquest període d’estar amb el PSC?
-Hi ha hagut moments de tot, en general una cosa que dura tants anys no es pot dir que sigui un etern conflicte, però tampoc es pot dir que hagi sigut fàcil. A l’última legislatura no vam pactar de seguida, vam estar un any a l’oposició perquè hi havia una sèrie de coses en què no estàvem d’acord. Ells, suposo, -és una interpretació psicològica- van donar per suposat que ens sentíem tan lligats al govern que acceptaríem unes condicions x, i nosaltres teníem clar que no, a més teníem un percentatge més alt de regidors al govern. Vam aguantar un any a l’oposició tranquil·lament.

–Quin és el millor record que s’emporta dels 15 anys a l’Ajuntament molletà?
–El fet que la gent t’aturi pel carrer i et digui que això ho has d'arreglar –a vegades hi ha el contrari- o allò que t’arriba de si li dius al Guillaumes segur que anirà bé. El tracte immediat amb la gent no es pot substituir res, ni ser conseller ni president. Aquest record me l’emportaré, continuaré sent un molletà –espero- tota la meva vida, i quan passegi pel carrer portaré aquest passat de ser regidor. El contacte amb la gent, que normalment ha estat en positiu.

–Vostè ja va ser diputat al Congrés l’any 1996, com ha estat aquest retorn?
–Allò ha canviat molt. És molt més dur, és extraordinàriament dur per a un nacionalista. Pressuposes que és una cambra com les altres, i el Congrés no és una cambra normal, és com una trinxera. La diferència que hi ha amb els altres, no vol dir que el tracte sigui més agre –que sí-, no pel fet de ser català a Madrid, que és una ciutat cosmopolita, però sí pel fet de ser nacionalista. Si marxes uns quilòmetres fora de Madrid també existeix l’anticatalanisme, no tant a Madrid. Però sí hi ha una frontera on més que l’adversari ets l’enemic, allò que tu representes és una cosa que no hauria d’existir i clar, això no és una cambra parlamentària. 

–Això es relaciona amb què ara la cambra està dominada pel Partit Popular?
–És una cosa força general. Jo poso l’exemple de quan les esquenes es posen rígides. És a dir, estàs parlant amb algú i de sobte et sona el telèfon i contestes en català i veus que ells fan una estrebada d’esquena. Se n’adonen, ja ho saben que ets català, però d’alguna manera has posat en evidència que hi ha una altra cultura, un altre idioma, una altra relació. Ho has posat en evidència amb un gest natural i allà al mig, i notes que posen l’esquena rígida perquè en el fons no ho accepten gens.

–Quina és la seva feina al Congrés?
–Quan comentava que volia anar a les llistes del Congrés deia que les dues coses que millor sabia fer eren parlar i negociar. He parlat molt, més de 200 intervencions, però gairebé no he negociat. Hi ha majoria absoluta i en aquest moment la percepció de la utilitat d’una cambra és complicada. Però sí es fan coses. Per exemple, hem aconseguit que uns centenars de milers d’euros es destinin a coses més útils, però bàsicament perquè has convençut el ministre, no perquè ell en tingui cap obligació.

–Quins àmbits treballa?
–En el meu dia a dia allà porto 4 comissions, una de les quals és la de defensa –sorprenent per a un català- i bàsicament és intentar convèncer-los de què aquesta vegada la cosa no va amb ells, no és un tema que vagi amb els militars. Intentes no fer argumentacions fàcils del tipus “gastes massa en defensa”, sinó explicar les coses que no tenen sentit com per què es compren avions que només serveixen per enfrontar-se a Estats Units, o tancs que no necessitem... Intentar ser un especialista en defensa, ben argumentat. Interior és un tema que ens interessa molt, és un departament en què hi he treballat 4 anys, resulta per exemple que la Guàrdia Civil o la Policia no comparteixen les seves bases de dades amb els Mossos, de tal manera que a l’hora de la veritat generem una desconfiança que fa que la nostra policia perdi nivell d’eficàcia, per exemple, podríem deixar marxar un terrorista sense voler, només per aquest recel. També estic a Seguretat Vial i porto també la de la Defensora del Poble. En aquesta hem fet un treball de llima, hi havia 60 casos d’agressió lingüística i he intentat posar en evidència que això no és així, i ha anat desapareixent. En l’anterior informe hi havia 12 queixes sobre suposada discriminació lingüística i en l’informe d’aquest any han desaparegut, hem posat en evidència que un cop contrastat això no s’aguantava per enlloc. En aquesta feina estem arribant a un 100% d’èxit, des de l’època de l’Enrique Múgica, que era un anticatalanista furibund fins ara, també ha fet que fos diferent la nova defensora. Estic especialment satisfet d’aquesta feina. A més també fem preguntes i coses que ja hem fet des de l’Ajuntament, com portar temes de l’Estació de França i l’accessibilitat i el desdoblament de l’Estació del Nord. A vegades aquesta feina no arriba a la gent, has fet una interpel·lació, has estudiat, etc. i després no surt als mitjans perquè es fa més cas d’algú que treu una bandera o fa un número de teatre.

–Amb 15 anys ja tenia clar que volia militar a Convergència?
–Venia d’una família molt polititzada, però no nacionalista. Uns avis eren d’extrema dreta i l’altre avi era de l’altre costat, de fet va acabar en un camp d’internament. Els sopars de Nadal no eren precisament Noche de paz quan es parlava de política. Ho vius, en aquell moment estàvem en la transició i tothom respirava política. El que tenia clar era que no volia ser de cap extrem, em vaig fer lliberal veient que els extrems no funcionaven i vaig ser el primer en fer-me nacionalista català. Tinc 50 anys i no he tingut mai ni la percepció de què m’hagi equivocat ni la temptació de canviar de partit.

–Ara que ja ha arribat de nou al Congrés, com veu el seu futur polític?
–Ja veurem, si m’he de refiar de les enquestes, el meu futur polític s’acaba d’aquí a 2 anys i és possible que passi, tot i que espero pel bé del partit que no. Però no passaria res. Crec que hauria fet una bona feina. Per sort sóc funcionari en excedència i, tot i que notaria un canvi molt fort, tornaria a la meva feina i em dedicaria a la meva família. No em plantejo fer un altre tipus de cosa, no tinc caràcter per ser empresari, i tampoc estar a la política per estar-hi. M’agradaria continuar en els temes que a mi m’agraden, per molt que siguis director general, jo no ho seria de pesca, per exemple, sinó en coses que m’agraden, com Interior o fent un Servei d’informació de Catalunya per evitar disgustos a alguns dels nostres dirigents.

–Què li augura al futur polític de Catalunya i Espanya?
–A Catalunya, la llibertat, tot i que sóc conscient de la dificultat que això comporta. Ens ho posaran molt complicat, però ens en sortirem. La meva última vocació com a diputat a Madrid és perdre la feina per tancament. A Espanya, si perd Catalunya, la crisi del 98 amb la pèrdua de Cuba serà un joc de nens amb el que els pot significar la pèrdua de Catalunya. Hauran de reaccionar a nivell econòmic i tindrien un problema psicològic important, perquè es una potència que va dominar el 20% del territori mundial i ho ha anat perdent tot. A la llarga, però, els seria bo per esdevenir un país més normal.



lectures 3117 lectures comentaris 2 comentaris



comentaris
comentari
2 - Kalikatres
MdV
22 de juliol de 2013
19.09 h

Guillaumes, una trinxera? I doncs, què esperaves, que et posessin l'alfombra vermella a l'entrada i et convidessin a una copa de Dom Perignon? Encara que, els de Convergència, en això de nedar i guardar la roba sou uns mestres consumats (I en lo del "peix al cova" i en el "ara no toca" i així...). Siau.



Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Comentari inadequat   abus

comentari
1 - Josep Pages Canaleta ( CARDEDEU )
VALLES ORIENTAL
16 de juliol de 2013
10.11 h

¿ Aquí vols Enganyar ? Els de C.I.U. que esteu Al Congres dels Diputats alla a MADRID , esteu en Hotels de 5 Estrellas BALLA SACRIFICI HE . Cobreu un enorma sou més Dietas mes móvil gratis , si es veritat ES DUR TINDRA TOT GRATIS . LO EXTRAORDINARIAMENT DUR son els Peons dels Camions de la Basura que per un miserable Sou recull tota la basura dels rics he no importa si prou fa sol ho frio els tenen que sortir a trebal... Llegir més



Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Comentari inadequat   abus

5 -10 -20 -tots
1



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat




Opinió


Llegir +











Llegir +


les mes


publicitat




publicitat


publicitat





vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved