Super baner - 970x90

Dimecres, 13 de desembre de 2017 10:10 h


entrevista
publicitat


Mau Boada ||Músic

“Esperit! són les meves lluites personals, el que jo sento i desitjo”

"Amb 11 anys vaig fer el meu primer grup de música i ja no he parat"
Dimarts, 2.7.2013. 10:00 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 6 vots )
carregant carregant







Mau Boada, nascut a Sant Celoni l’any 1981, ha tornat al Baix Montseny després de girar per Europa i els Estats Units, i s’ha establert a pagès, concretament a Riells del Montseny. Ara, prepara un nou disc i continua escrivint la seva història amb Esperit!. L’espectacle de circ i la música l’han portat a publicar més de 20 discos i a forjar el seu estil més personal. –per Cristina Fernández.

–Et sents còmode amb el qualificatiu d’home orquestra?
–Sí. Jo considero que porto un missatge positiu i intento aportar llum amb sinceritat i amb ganes que tot vagi bé.
 
–Per què has triat ser un multi-instrumentista?
–No ho he triat, són aquelles coses de la vida que de cop t’hi trobes. Sempre m’ha agradat tocar diferents instruments, des de petit. Vaig començar amb la guitarra espanyola perquè el meu germà en tenia una i era el que tenia més a l’abast; després, el baix perquè vam fer un grup de música i hi havia de tot menys baixista, i després en el local d’assaig sempre m’agradava tocar la bateria. Així em vaig decantar cap a la guitarra i la bateria, i també l’harmònica i alguns instruments així per poder tocar al carrer. Va arribar un punt que estava en un espectacle de circ i havia de fer la música en directe de tot el que passava a l’escenari, i allà feien falta molts instruments a l’hora, i va ser quan vaig començar a desenvolupar la faceta d’home orquestra, per poder fer l’espectacle de circ.
 
–Tot i que ets ben jove, ja tens més de 20 discos. Amb Esperit!, però, presentes el teu cantó més personal. Com ha estat el camí fins arribar aquí?
–Des que faig música no m’he plantejat arribar a cap lloc, sempre he anat caminant, però el camí es veu de lluny. No em plantejava un itinerari per acabar fent alguna cosa més personal. He tingut inquietuds tant a l’hora de tocar amb gent com sol, han estat camins que han anat agafats de la mà. No és que hagi acabat tocant sol i hagi deixat de tocar amb gent, són coses que m’agrada combinar, que es complementen.
 
–Explica’ns una mica el projecte Esperit!.
–Per a mi Esperit! és el meu llibre. És la història que jo escric, que jo sento, les meves lluites personals, els meus desitjos, el meu caminar. És una forma de teràpia per avançar en mi mateix, convertida en música.
 
–Comentaves fa un moment la teva participació en un circ que girava per Europa, com era aquesta vida?
–Tot va començar amb un amic de la infància, ell fa circ i toca el violí. Quan teníem 20 o 21 anys ens vam retrobar i vam començar a tocar junts i a fer una vida de músics de carrer. A ell, com es acròbata, li van proposar formar part d'un espectacle, i a la vegada, ell va proposar incloure'm a mi per fer la banda sonora en directe. Amb l’espectacle la Caravana Passa vam estar voltant i després vam estar 3 anys amb un altre espectacle, també girant per Europa. A la tercera temporada d’anar amunt i avall ho vaig deixar.
 
–A més de girar per Europa, també has tocat a Nova York.
–Sí, vaig estar un temps anant-hi moltes vegades seguides, i això em va portar a fer-hi una gira amb Esperit!. Als Estats Units hi havia estat tocant amb Les Aus, també.
 
–Com va ser que vas iniciar-te al món de la música?
–Va ser als 10 o 11 anys, jo anava amb skate, i l’skate anava de la mà amb el hardcore, i a partir d’això em vaig començar a interessar per la música i ja vaig fer un grup. Des de llavors no he parat.
 
–Just ara tornes d’una gira per Espanya i Portugal, com ha anat?
–Va ser genial, 12 concerts i 4.000 quilòmetres. Érem dos artistes, en Fernando amb el seu projecte Negro, que recomano des d’aquí, i jo. Ja ens coneixíem feia anys i vam agafar la furgo i a tocar. Vam trobar tot de gent meravellosa, ha estat una gira de recuperar l’esperança amb la humanitat perquè es veien les bones intencions de la gent. Magnífic!
 
–Què t'agrada més de ser músic?
–El que m’agrada és deixar-me anar i compartir, saber que no ho fas tu sol encara que estiguis tu sol tocant. L’intercanvi màgic amb la gent. La música té un punt molt poderós i només cal comprovar-ho amb els nens petits, té un component energètic que m’agrada molt.
 
–Quins són els teus plans de futur?
–Estic completament satisfet amb Esperit!, molt feliç també amb la vida en general, de poder tenir aquestes experiències amb la gent i la música. Fins i tot quan em sento una mica trist o decebut, aquests moments també m’agraden. Ara estic treballant en un disc, que espero que surti aviat. Estic preparant el caldo del disc. A més, preparo també un espectacle infantil i treballo a l’hort i el camp, que estic fent un camp de mongetes.



lectures 4130 lectures comentaris Afegeix comentari



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat


Opinió




Llegir +




publicitat



les mes


publicitat




publicitat




vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved