Dilluns, 23 d'octubre de 2017 22:54 h


entrevista
publicitat


Carles Font||Historiador i periodista, autor de 'La Revolució de 1936 a Granollers'

“Va ser la Guerra la que va treure les pulsions més violentes de la gent”

"Als anys 30 la gent es va radicalitzar perquè no veia millores, avui pot passar, però els treballadors no estan tant conscienciats políticament"
Dimarts, 4.6.2013. 07:00 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 5 vots )
carregant carregant

Carles Font, fotografia d'Heribert Gallardo.






Carles Font (Granollers, 1973) és periodista i historiador. Treballa a l’emissora de ràdio municipal Rap107, de Parets del Vallès, des de fa 15 anys. Ara, Font acaba de publicar La Revolució de 1936 a Granollers, un llibre en què parla dels fets ocorreguts a Granollers i al Vallès Oriental en un anys plens de canvis. Font és coautor amb Jordi Seguer d’altres títols com El futbol a Parets i actualment treballa en un nou projecte sobre el ciclisme a Parets. –per Cristina Fernández

–La Revolució de 1936 a Granollers se centra en els canvis socials i no tant en la Guerra Civil en si.
–Com que Granollers no va ser front de guerra sinó rereguarda, el que es va intentar implantar són canvis socials a causa del canvi radical que va provocar l’aixecament militar. Aquí la gent més treballadora, més patidora, que ho passava pitjor, els que estaven vinculats a la CNT, sobretot, van intentar implantar canvis, alguns molt sobtats i que implicaven morts, i d’altres com col·lectivitzar propietats. En el llibre no només arrenco de l’any 36, sinó que explico l’estat socioeconòmic de la comarca als anys 30 per entendre tots aquests canvis.
 
–Què et fa acostar-te a aquest període històric?
–Vaig estudiar història i a la meva ciutat, Granollers, i arreu de la comarca, sempre m’havia interessat saber què havia passat. També el meu avi me’n parlava, que venien uns revolucionaris que li deien que la terra no era seva, sinó de tothom; i tot això em cridava l’atenció, així com també el fet que es perseguís gent com empresaris i capellans.
 
–A més, has treballat amb fonts orals.
–Sí, molt i dels poc que queden. De fet, alguns s’han mort en el temps que porto treballant el llibre, uns 4 anys. Són els últims testimonis vius que queden de la Guerra Civil, perquè ara la gent que té 80 anys, sí que ho va viure, però eren molt petits per recordar-ho. En canvi, els que llavors tenien 18 o 19 anys, són els que en tenen ara més de 90 i és molt necessari parlar amb ells, perquè ells tenien més consciència del que va passar.
 
–Se sentien còmodes aquests testimonis a l’hora de recordar un període tan convuls?
–En general sí, però n’hi ha hagut alguns que no m’han volgut parlar, perquè és un tema en què encara hi ha molts tabús. Tant en un cantó com en l’altre. Per exemple, he intentat parlar amb un fill del que deien que era el conductor del cotxe fantasma, el vehicle del comitè que anava a buscar gent de dretes i els matava, però no només a Granollers, sinó també a Mollet i d’altres llocs. I el fill no ha volgut parlar. També he intentat parlar amb gent de dretes, gent a qui li van matar el pare o l’avi, i tampoc. Hi ha temes que estan a flor de pell i tant la guerra com la repressió són difícils de recordar i, a més, hi ha famílies que potser no saben què van fer els seus avis o pares.
 
–Què és el que més t’ha impactat d’aquesta recerca?
–Moltes coses, hi havia històries horroroses. De Granollers va sortir una columna de voluntaris i gent de lleva, de tots els pobles de la comarca, que van anar al Front d’Aragó, i recorden que es pensaven que en 4 dies guanyarien la guerra, i que després van veure que no, que era una cosa molt seriosa. També testimonis que van veure com, per exemple, s’enduien un frare de Cardedeu, que no van executar sinó que el van ferir greument, i un pagès que sentia els crits no es va atrevir a ajudar-lo perquè ajudar a un capellà et podia marcar. No era front de guerra, però totes aquestes morts eren motiu de la Guerra, que ho va sacsejar tot. Abans de la Guerra Civil hi podia haver alguna acció violenta aïllada, però va ser l’esclat de l’aixecament militar el que va contribuir a treure les pulsions violentes. Ara, a l’altre bàndol passava el mateix i això ho va provocar la Guerra, un desastre.
 
–Tot i que tenim molts llibres sobre la Guerra Civil, creus que la història local d’aquells anys està inexplorada?
–Déu n'hi do el que s’ha fet, el que passa és que a Granollers mancava saber qui era qui estava al Comitè, quins problemes hi havia durant els mesos de la revolució social; perquè s’ha parlat molt del bombardeig del 38 o de casos concrets de col·lectivitzacions, però crec que no s’ha volgut aprofundir en qui formava part d’aquests comitès, i penso que s’ha de donar a conèixer encara que hi ha familiars que els hi sap greu recordar coses, i més en un període com l’actual, que és diferent, però que vivim una crisi, i en el llibre també parlo de desnonaments, per exemple, tot i que no es pot assemblar.
 
–Però veus paral·lelismes entre la meitat dels anys 30 i el moment actual?
–N'hi ha, però per exemple un aturat dels anys 30 no tenia prestació, això no existia. Ara és un desastre amb les hipoteques, abans la gent no s’hipotecava i si no podia pagar el lloguer el feien fora, abans ningú tenia cotxe no sortia tant de casa –he parlat amb alguna persona de Granollers que no coneixia el mar– era una cosa molt diferent. El que sí que és veritat és que la gent es pot anar radicalitzant quan veu que no hi ha millores, i és el que va passar als anys 30. La revolució no va triomfar, també es va intentar en un període de Guerra Civil en què, a més, va guanyar Franco, però la gent va veure que calia un canvi social. Els treballadors, avui dia, però, no estan conscienciats com als anys 30.
 
–A part dels episodis violents, hi va haver canvis durant el mesos que va durar la revolució social?
–Sí, però van quedar diluïts ràpidament al guanyar la guerra Francisco Franco. Sobretot les empreses col·lectivitzades que estaven gestionades pels treballadors i en què tot era molt igualitari, tot i que és difícil avaluar la seva feina en període de guerra, també el fet de què tothom anés vestit igual i no es notessin tan les classes socials, però la revolució a finals del 36 ja era difícil de tirar endavant per la guerra.
 
–Tens presentacions del llibre a la vista?
–En faig una el 5 de juny a les 19 h a l’Arxiu Comarcal de Granollers.
 
–Estàs ja treballant en algun altre projecte?
–Sí, tinc ganes de fer un llibre sobre el ciclista de Montcada, Miquel Poblet, que es va morir fa poc, i també estic pendent de fer-ne un sobre ciclisme a Parets. Però de moment, el tema polític i de la Guerra Civil ja m’ha exprimit molt.
 



lectures 3931 lectures comentaris 6 comentaris



comentaris
comentari
6 - Carles
Granollers
10 de juny de 2013
22.35 h

#1 Moltes gràcies Agnès. Sí vaig triar el camí de la Història i del Periodisme. el primer l'havia deixat una mica de banda fins ara. Espero que a tu també et vagi molt bé tot! Una abraçada!



Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Comentari inadequat   abus

comentari
5 - Josep Pages I Canaleta .. CARDEDEU
VALLES ORIENTAL
4 de juny de 2013
21.53 h

ELS Treballadors no els culpis de res es veritat estan acojonados son covards PERO qui no tindria POR de perdre la Feina tal hi com estan les coises AMB una Reforma laboral feta per C.I.U. Y P.P. que tan mal a fet als Treballadors . Te recordo que molts Treballan hi no cobraran LA PAGA EXTRA . No tots poden viure de publicar llibres he JO SÓC UN ATURAT hi la puta de la meva empressa tenia feina hi no enba renovar el contracta he MOLTS Empresaris se aprof... Llegir més



Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Comentari inadequat   abus

comentari
4 - Josep Pages I Canaleta .. CARDEDEU
VALLES ORIENTAL
4 de juny de 2013
21.47 h

Despres de molts anys que va morir Franco el Dictador , jo encara en pregunto hi moltes altres persones tambe ¿ DE VERITAT FRANCO VA MORIR EL 20 DE NOVEMBRE DEL 1975 ? Trobu molt molt Raro moris tan tard cuan feia dies que ja estaba mort . Ban volguer fer coinsidir " su muerte Oficial " Amb la muerte tambe de JOSE ANTONIO PRIMO DE RIVERA Fundador de la Falange Española AFISILADO Años antes por los del FRENTE POPULAR Un 20 de Novembre tamb... Llegir més



Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Comentari inadequat   abus

comentari
3 - Josep Pages I Canaleta .. CARDEDEU
VALLES ORIENTAL
4 de juny de 2013
21.38 h

CATALUNYA No nomes va perdre la Guerra lo Pitjor va perdre per sempre molts JOVES Catalans per aixo avui Catalunya es tan Castallana Els nostres Joves Catalans ban morir els ban matar a tots ala guerra Civil que va FER UN MILITAR ESPAÑOL Francisco Franco Bahamonte . EL EBRO alla va morir molt del Futur de Catalunya la Catalunya Catalana va morir en la Batalla del Ebro entre altres llocs he . .A la Guera Civil va morir tambe la Cultura Catalana y la Espanyola ... Llegir més



Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Comentari inadequat   abus

comentari
2 - Josep Pages I Canaleta .. CARDEDEU
VALLES ORIENTAL
4 de juny de 2013
21.32 h

A la Guerra Civil els Falangistes tenien una contra seña deien CAFE que en realitat volia dir CAMARADA ARRIBA FALANGE ESPAÑOLA . aixo tambe es historia hi millor no dic como huse he , bueno si huban dir Falengistes grans .. Tan que pensen que JOSE ANTONIO Y FRANCO Eren igual y amics pues no a Franco li interasaba moris Jose Antonio per aixis el controlar porta el la Falange Española y de las J.O.N.S. Que vol dir JUNTAS OFENSIVAS NACIONALES S... Llegir més



Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Comentari inadequat   abus

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat




Opinió


Llegir +











Llegir +


les mes


publicitat




publicitat


publicitat





vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved