Super baner - 970x90

Dimarts, 12 de desembre de 2017 11:27 h


entrevista
publicitat


Albert Forns||Escriptor granollerí, autor del llibre 'Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)'

"Em plantejo el fet d'escriure com un joc i per això he fet una novel·la fragmentària i àgil"

"La meva novel·la és diferent en la panorama català, en què tot està molt anquilosat"
Dimarts, 21.5.2013. 10:15 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
carregant carregant







Albert Forns (Granollers, 1982) és escriptor i periodista. Ha publicat la seva primera novel·la, Albert Serra (la novel·la, no el cineasta) (Empúries, 2013), que obtenia el premi Documenta 2012. Paral·lelament, ha publicat també els seu darrer recull de poemes, Ultracolors (Labreu Edicions, 2013). –per Cristina Fernández
 
–Albert Serra (la novel·la, no el cineasta) és la teva primera novel·la.
–Sí, és la primera. Havia fet poesia i escrit en blocs per Internet, a part de fer de periodista, però com a novel·la és la primera.
 
–I ja ha estat premiada.
–Ha portat un parell d’anys de feina, i en acabar-la vaig decidir presentar-la al premi Documenta. Va guanyar i va sortir publicada amb Empúries, que és una editorial maca.
 
–S’ha dit de la teva novel·la, per anar obrint boca, que és original i brillant. Era el teu propòsit fer una obra renovadora?
–Això ho diu sobretot el jurat del premi, i suposo que ho diuen perquè estan acostumats a veure coses amb una manera de fer i jo sóc d’una altra generació. Tinc ara els 30 anys, he nascut amb Internet i el que faig en aquesta novel·la és més proper al consum cultural i d’informació que tenim a la xarxa. És molt fragmentària, no s’arriba a fer pesada, molta informació sintètica. La meva intenció era fer alguna cosa que a mi m’interessaria llegir, i a mi no m’interessen 5 pàgines d’algú descrivint alguna cosa, sinó que si en dues línies ja està descrit, doncs passem a una altra cosa. Vivim en un món on no llegim en profunditat, per tant la novel·la havia de ser àgil, i crec que és això el que ha sorprès.
 
–Com neix la idea d’acostar-te a Albert Serra, és un personatge que t’atrau?
–Sí, l’Albert Serra m’atrau des del primer moment, perquè és un personatge d’aquí, homologat i consagrat internacionalment, encara que la gent en renegui per la seva manera de fer provocadora. M’interessaven aquestes dues cares i vaig començar a investigar-lo. El protagonista, el meu alter ego, decideix transformar-se en l’Albert Serra.
 
–Aquest apropament, però, es fa des de la ficció i de la barreja de gèneres.
–Sí, jo hem plantejo el fet d’escriure com un joc i, per tant, escric moltes coses. Sóc periodista, però m’agrada fer broma, explicar les meves coses, fer sàtira, si descobreixo un artista plàstic que m’agrada explicar-ho, barrejar gèneres. Llavors, el llibre acaba tenint totes aquestes coses a l’hora. De manera natural va canviant el text.
 
–Tot i que l’Albert Serra és el fil conductor, al llibre tractes temes com l’art contemporani, la falsificació, el debat entre original i còpia, són temes que et preocupen?
–En general són els que més m’interessen. Una de les meves grans aficions és l’art contemporani, i quan tinc temps lliure vaig a veure expos, llegeixo sobre el tema, i inevitablement havia de sortir al llibre. A més, l’excusa de la transformació, d’algú que vol ser un altre, és un argument perfecte per introduir totes aquestes coses. Transformar-te en un altre vol dir deixar de ser jo, sóc ell o sóc una còpia? Què vol dir ser una còpia? Començo a preguntar-me coses sobre això, perquè val molt també amb aquesta època. Més enllà dels plagis literaris, actualment tot està inventat, els anuncis copien obres d’art, per exemple, ho vivim d’una manera natural.

–Per què diries que la teva novel·la és diferent?
–És diferent en el panorama català com a màxim, que tot està molt anquilosat. Però, això s’ha fet moltes vegades. Jo faig el que a mi m’interessa i segons els meus referents, que ja ho han fet abans, com el periodisme gonzo. Aquí potser sobtarà, però és una novel·la d’algú que té 30 anys i sobre coses que m’interessen a mi.
 
–Estàs content del resultat?
–Sí, és molt macu de viure, tot el procés, editar-la, corregir-la, i fer presentacions, viure Sant Jordi, tot això és molt xulo.
 
–També has treballat la poesia i, de fet, acabes de publicar un poemari, Ultracolors. Què hi podem trobar?
–Estic molt content, perquè fins i tot és una feina més llarga que la novel·la, però més reposada. Són uns poemes dels últims 4 anys en els que barrejo vivències i referències dels artistes contemporanis que estudiava en aquell moment.
 
–Ara que has provat  també la novel·la, amb quin gènere et sents més còmode?
–Em sento més còmode amb la poesia, perquè és una cosa més tranquil·la, més íntima.



lectures 1833 lectures comentaris Afegeix comentari



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat


Opinió




Llegir +




publicitat



les mes


publicitat




publicitat




vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved