Super baner - 970x90

Divendres, 15 de desembre de 2017 07:17 h


entrevista
publicitat


Lurdes R. Basolí||Fotògrafa de Granollers

“A l'Estat espanyol no es valora la professió de fotògraf”

"Vaig tenir una època en què creia que podria canviar les coses. Ara ho veig d'una manera diferent"
Dilluns, 13.5.2013. 10:00 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 6 vots )
carregant carregant







Lurdes R. Basolí, nascuda a Granollers, és fotògrafa. Llicenciada en Comunicació Audiovisual i postgraduada en Fotoperiodisme, Basolí va descobrir la seva vocació a la universitat i des de llavors viu de la fotografia. En aquests moments prepara un llibre sobre la seva experiència professional a Caracas, que aviat veurà la llum. –per Cristina Fernández.
 
–Quin és el teu primer contacte amb la fotografia?
–A nivell professional és a la universitat, amb una assignatura optativa. Allà descobreixo que la meva passió és la fotografia, també m’agradava el cinema, però és quan faig fotoperiodisme i entro a la revista de la universitat quan m’adono que m’agrada molt. Abans d’això era una simple aficionada.
 
–Has fet del fotoperiodisme la teva professió o ho combines amb altres àmbits?
–Visc de la fotografia, per exemple els anys 2011 i 2012 van ser molt bons i vaig tenir encàrrecs que m’han permès viure. També estic donant classes, però puc dir que la fotografia és la meva professió.
 
–També havies publicat en alguns mitjans de comunicació.
–Sí, vaig publicar 2 o 3 anys en revistes, però ja no. Va ser una etapa de molt jove, quan val la pena el poc que guanyes perquè encara vius amb els pares i fa il·lusió publicar.
 
–A les teves fotografies es poden veure imatges de violència a Veneçuela o de l’explotació de treballadors a Dubai, per exemple. Què hi ha darrere aquestes imatges?
–Vaig tenir una època innocent en què creia que podria crear consciència i potser arribar a canviar alguna cosa. Ara ho veig de manera diferent. Amb Veneçuela, per exemple, volia donar a conèixer el que passava i després ja es va convertir en una qüestió personal de recollir més imatges.
 
–Si ja no creus en poder canviar les coses, quina finalitat tenen les teves fotos?
–No crec que es puguin canviar les coses amb el fotoperiodisme, almenys no en la forma romàntica o clàssica de la professió. Estem molt bombardejats d’imatges i per què la teva història sobresurti t’hi has de comprometre d’una manera vital i estètica, en el sentit més filosòfic del terme. No és fàcil.
 
–Et preocupa la dimensió estètica del teu treball?
–Sí que em preocupa l’estètica del discurs. Les funcions estètiques no buscades per embellir la imatge, sinó per tal que arribi a l’espectador són importants, perquè sinó no hi haurà connexió amb qui mira la imatge.
 
–Per què tries Veneçuela o Dubai, llocs molt diferents, per desenvolupar el teu treball?
–Aquest dos casos són oposats. A Dubai buscava la meva manera de mirar, estava cansada del món editorial i hi vaig anar per buscar un projecte per desenvolupar-me com a professional, però no el vaig trobar. En canvi, a Caracas, sí. Estava a Veneçuela per temes editorials i de revista i el que era un reportatge va convertir-se en un projecte més personal i de vida en aquell moment.
 
–Tenen cabuda imatges com les teves en els grans mitjans de comunicació?
–Sí, potser no l’edició que faria jo, però per exemple, el treball de Caracas sí que s'ha publicat, però també ha sigut exposat i projectat amb música.
 
–És un treball versàtil. De fet, ara en prepares un llibre.
–Sí, és un treball que troba la manera de manifestar-se en diversos mitjans i suports. Té una part de fotoperiodisme –que retrata la violència– i una altra més íntima, i suposo que aquest combinació el fa més exitós.
 
–Creus que la fotografia documental és un gènere oblidat?
–A Espanya no es valora tant el fotògraf, fins i tot a peu de carrer. Com els fotògrafs ens movem en un món força endogàmic, tinc la sensació què no està oblidat, perquè hi ha molta gent que s’hi dedica i és un gènere al qual encara se li poden donar moltes voltes.
 
–Tens algun nou projecte a la vista?
–Estem produint un projecte a nivell d’Europa amb el suport del Parlament europeu, del que farem un llibre amb un grup de fotoperiodistes. També estem acabant de dissenyar i coordinar un projecte molt original amb totes les guanyadores del premi Inge Morath, encara no puc desvetllar de què tracta, però serà molt enriquidor per a totes les involucrades. I a nivell personal estic preparant el llibre amb les imatges de Caracas.



lectures 1902 lectures comentaris Afegeix comentari



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat


giny


Opinió




Llegir +




publicitat



les mes


publicitat




publicitat




vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved