Super baner - 970x90

Dissabte, 16 de desembre de 2017 21:37 h


entrevista
publicitat


Montserrat Ponsa||Periodista i activista per la pau, pregonera de la Fira de l'Ascensió

"M'agrada molt la Fira de l'Ascensió de quan era petita, quan anava a tocar animals. Ara és molt diferent"

"La pau no és l'absència de guerra, sinó la justícia social"
Dimarts, 7.5.2013. 07:00 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 5 vots )
carregant carregant







Montserrat Ponsa, veïna de l’Ametlla, tot i que ha viscut bona part de la seva vida a Granollers i és aquesta la ciutat a la que se sent més vinculada, és la pregonera de la Fira de l’Ascensió. Ponsa, periodista i activista per la pau, no entén el món sense justícia social, es relaxa amb la cuina i acaba de ser besàvia. –per Cristina Fernández.  
 
-Vostè és la pregonera de la Fira de l’Ascensió, està contenta de què li proposessin?
-És un honor i un repte. Quan em va trucar l’alcalde per demanar-m’ho em vaig quedar una mica parada, no m’ho esperava. Em fa molta il·lusió.
 
-De què anirà el seu pregó?
-Serà sobre la meva vida a Granollers. Jo vaig arribar a la ciutat l’any 1944, no hi vaig néixer sinó que hi vaig anar quan tenia 7 anys, i després, vaig anar a viure a l’Ametlla, quan ja tenia 8 fills, la petita va néixer a l’Ametlla, la novena. Llavors, el meu pregó repassarà l’època en què jo vaig arribar a Granollers, que per mi és una ciutat que té moltes coses.
 
-Com ha canviat la Fira de l’Ascensió des que vostè la coneix?
-A mi m’agradava més la meva –de quan era petita-, en què tot es feia a la carretera, sense moure’ns d’aquí. Hi teníem el bestiar, i era un dia de tocar vaques, tocar vedells i conills. Ha canviat, ara estem immersos en una societat de consum, el nostre cavall o la gallina de llavors, és ara el cotxe o la moto, i per això ara la gent vol veure aquestes coses. És una altra mena de fira.
 
-Vostè forma part de Can Jonch, el Centre Cultura per la pau de la ciutat, que enguany commemora el 75è aniversari dels bombardejos de Granollers. Vostè s’ha implicat en aquestes commemoracions?
-Jo estic col·laborant amb el Centre de Cultura, des d’on es fan totes aquestes activitats i em van demanar si volia estar en una comissió. Vaig acceptar perquè em sembla que és una bona manera d’explicar les coses per tal que es coneguin i no es tornin a repetir les mateixes bestieses, ja que una guerra civil és una guerra incivil.
 
-La seva vida professional ha girat entorn el periodisme i l’activisme per la pau, de fet és membre de la Fundació Cultura de Pau. Què la va impulsar a involucrar-se en aquests temes de cultura de pau?
-Aquest neguit neix amb la criatura. Jo crec en les persones, per mi les persones som iguals a tot arreu, per què algunes han de patir gana? Jo vaig anar a la Marxa Mundial per la Pau del 2009, en què vaig recórrer diferents països. El lema era contra la guerra, la violència i les armes nuclears, i quan va passar menys d’una setmana, jo no parlava de guerres ni armes nuclears, sinó de justícia social. Quan veus el desequilibri social i corrobores que la gent passa gana, no es pot resistir. Això és ara, però quan jo era petita, vaig viure la postguerra, i va ser tremenda. Sempre he clamat contra les injustícies.
 
-Com va ser l’experiència de participar en la Marxa Mundial per la Pau?
-Encara avui dic que no sé si em mereixo aquesta experiència. Van ser tres mesos i mig de voltar pels 5 continents. Érem un grup de 20 persones, i 8 vam fer el viatge des del principi fins al final. El dia que estava a la Fundació Cultura de Pau amb en Federico Mayor Zaragoza i em va demanar que si hi podia anar en lloc d’ell, vaig acceptar-ho com un regal fantàstic. Amb un viatge així veus coses que d’altra manera no podries viure i que costen de creure.
 
-Quin és el millor record que en guarda de la Marxa per la Pau?
-No te’n recordes de la duresa, perquè hi havia molts actes, caminades, xerrades... Anàvem a universitats, llocs de treball, tallers de tota mena. L’experiència va ser tan enriquidora que et tornes diferent. La pau i l’amor es respira, no sé pas perquè demanem pau, pensava. La gent que vam anar trobant estarien ja una mica convençuts d’escoltar-nos a nosaltres i vaig arribar a casa feliç i contenta, però després va arribar el gerro d’aigua freda, en què penses que nosaltres no podem anar bé de cap manera, perquè som massa egoistes. Aquella gent quant menys té, més dóna, el que em va sobtar més va ser això, que si no ho veus no t’ho creus.
 
-Com defineix la pau?
-Casi trauria la paraula pau, i ho deixaria en justícia social. Quan una persona que no té treball, viu en pau? Quan no té res per menjar, té pau? Quan no es pot pagar un metge? O quan un nen no pot anar a escola perquè no se la pot pagar o perquè l’escola pública està plena i li han retallat tant que no té manera d’aprendre? La pau no és absència de guerra, sinó que pau és justícia social.
 
-Llavors, encara ens queda camí per recórrer?
-Molt tros. Ho tenim a les nostres mans, hem d’unir les nostres veus i sortir al carrer per dir que això no és el que volem, sinó que volem un món de justícia on tothom tingui un sostre, una feina. Hem de canviar el sistema de viure, segur. 
 
-Per què creu que la gent no surt al carrer massivament?
-Això està canviant, perquè per exemple jo he anat a una entitat bancària amb els afectats per la hipoteca per reclamar solucions als desnonaments. És a dir, que la gent ha començat a adonar-se que sí que pot, que amb la veu de tots plegats  es pot aconseguir canviar aquest món. I, els polítics, si no ens convenen els podem canviar. El poble és sobirà.
 
-Una altra de les seves grans passions és la cuina, i de fet, també n’ha escrit llibres. Què li aporta a vostè la cuina?
-Sí, les meves passions són les persones i la cuina, però és que a través de la cuina arribes a les persones. Si un dia estic molt enfadada, em poso a la cuina i em relaxo. A més, com la meva és una família molt llarga, quan no ve un ve l’altre, i si no vénen i em passo un matí cuinant, els aviso perquè vinguin. És una manera molt saludable d’ensenyar a viure d’una altra manera.
 
-Ara que ja acumula una intensa trajectòria, què és el que més gaudeix?
-En aquests moments que m’hagin fet besàvia, em fa molta il·lusió, perquè no hi arriba tothom, i jo sóc la 4a generació. Pateixo pel món que li tocarà viure al meu besnét, però gaudeixo molt de la família i els amics, la tertúlia, el cinema, el teatre i els concerts, ja que la música delecta l’esperit.



lectures 3121 lectures comentaris 2 comentaris



comentaris
comentari
2 - Josep Pages Canaleta
Cardedeu
7 de maig de 2013
14.37 h

BEIX QUE TENIU MOLTA CENSURA .. HE QUIN FASTIC



Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 4
Comentari inadequat   abus

comentari
1 - Montserrat Ponsa
L'Ametlla del vallès
7 de maig de 2013
11.12 h

Gràcies, em feu sentir important.



Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 6
Comentari inadequat   abus

5 -10 -20 -tots
1



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat


giny


Opinió




Llegir +




publicitat



les mes


publicitat




publicitat




vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved