Diumenge, 22 d'octubre de 2017 19:15 h


entrevista
publicitat


Maria Àngels Bonet||Farmacèutica i etnobotànica

“Hi ha remeis naturals que encara són vàlids i que es podrien utilitzar en lloc dels sintètics”

"Els joves mostren més interès en conèixer les plantes medicinals"
Dimarts, 30.4.2013. 10:00 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 9 vots )
carregant carregant







Maria Àngels Bonet és farmacèutica de Santa Eulàlia de Ronçana i especialista en etnobotànica. Ha dedicat la seva activitat investigadora a esbrinar quins usos medicinals tenen les plantes del Vallès Oriental, com ara a la Vall del Tenes, al Montseny i a Gallecs. Des de xarops per a la tos a les fregues per al dolor, les plantes poden ajudar a guarir petites dolences. –per Cristina Fernández

–Què és l’etnobotànica?
–Etnobotànica és una paraula composta per etno-, que ens indica tota la part de l’antropologia, la cultura, i –botànica, que fa referència a la ciència
que estudia les plantes. Per tant, l’etnobotànica estudia els usos de les plantes en les diferents cultures.

–Com és que vostè, sent farmacèutica, s’hi va interessar?
–Quan estudiava l’últim any de la carrera de farmàcia, aquesta línia de recerca era molt jove i ens la van presentar a l’assignatura de botànica. Així, vaig decidir estudiar la Vall del Tenes des d’aquest punt de vista, i vaig fer-hi la tesina.
 
–Ara és experta en les plantes medicinals del Vallès.
–Bé, l’etnobotànica abasta diferents aspectes, és un terreny molt ampli perquè les plantes es fan servir per a moltes coses, però jo, venint de farmàcia, em vaig centrar molt en els usos medicinals. Encara que també he recollit altres usos populars de les plantes.

–El Vallès Oriental té plantes que només es trobin aquí?
–En general hi ha pocs endemismes. Tenim rareses interessants, com l’herba de Sant Segimon al Montseny, però en general les plantes d’aquesta zona les trobem també a les comarques veïnes.

–Quines són les plantes curatives més típiques del Vallès Oriental?
–N’hi ha moltes, es fa difícil de dir. Per exemple, jo vaig començar estudiant la zona de la Vall del Tenes, el curs mitjà del Tenes -que comprèn la zona de Santa Eulàlia, Bigues i Riells- i en van sortir 150 de diferents, totes elles plantes medicinals. Després vaig fer la tesi al Montseny, i van aparèixer 351 plantes amb ús medicinal tradicional. Últimament hem estudiat Gallecs i allà n’han sorgit 101 de plantes que la gent de la zona ha fet servir amb ús tradicional medicinal. Per citar-ne alguns exemples podem dir que el saüc, l’herba de Sant Joan, la farigola o fins i tot la marialluïsa -que creiem que és una planta d’aquí però que en realitat va venir d’Amèrica del Sud- són de les que més es fan servir.

–Per a què es fan servir aquestes plantes?
–Actualment es fan servir no per curar malalties molt greus –com quan no hi havia medicina química-, sinó per curar petites dolences, com ara refredats o la tensió alta, per al que va molt bé la fulla d’olivera. També s’utilitzen per a problemes de la gent gran, com ara el dolor, sobretot el romaní i l’espígol, posats a macerar en esperit de vi per fer fregues a les articulacions.
 
–Abans eren els únics remeis que existien per curar tot tipus d’afeccions.
–Sí, els remeis antics es feien per tractar malalties greus també, per exemple, infeccions que avui es tracten amb antibiòtics. De tota manera, hi ha remeis antics que es podrien seguir utilitzant, ja que són molt vàlids, com per exemple un xarop per a la tos fet amb pinyes d’avet que es fa al Montseny i que és molt bo.
 
–Les plantes poden ajudar, o fins i tot, substituir medicaments químics en malalties comunes?
–En molts casos, com el del xarop que comentàvem, hi ha remeis que continuen funcionant. Per exemple essències que es fan amb flors i que són desinfectants per a la vista, van bé per a la febre o per als problemes d’estomac. De fet, molta gent al Montseny, i a d’altres llocs, encara prepara aquests remeis i els tenen confiança.
 
–Creu que tot aquest coneixement sobre les plantes i els seus usos es va perdent?
–Per als que fem recerca i fem entrevistes a testimonis, se’ns fa evident que les persones que tenen aquests coneixements són grans. Els joves ja no coneixen massa les plantes ni la seva utilitat. Hem detectat un trencament entre les persones que ara tenen 80 anys i les que en tenen 60, coincidint amb una etapa en què es va donar molt valor als medicaments sintètics. Així, els que ara tenen 60 anys en saben menys, però també es veritat que des de fa uns anys cap aquí, els joves mostren més interès per conèixer les plantes medicinals. És un coneixement, però, que s’ha transmès per via oral, i per això en gran mesura s’ha perdut.
 
–Vostè, per això, fa un esforç de difusió de la seva recerca.
-Sí, els treballs estan editats perquè la gent els pugui conèixer. Sempre procurem recollir les investigacions en forma de llibre. Des de la primera tesina, que és de l’any 1993, fins a la tesi del Montseny, que és del 2007 i la investigació de Gallecs, del 2008.
 
–Quina planta ha trobat amb més usos diferents, aquí al Vallès?
–És difícil dir-ne una, però crec que el saüc és de les que més utilitats té. També la farigola, la camamilla i la fulla d’olivera són típiques entre la gent de la comarca.



lectures 5543 lectures comentaris Un comentari



comentaris
comentari
1 - Isidor Garriga
Caldes de Montbui
3 de juny de 2013
17.48 h

Desitxo informació de algún curs envers plantes medicinals.



Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Comentari inadequat   abus

5 -10 -20 -tots
1



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat




Opinió


Llegir +











Llegir +


les mes


publicitat




publicitat


publicitat





vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved